07.11.2024 - 21:40
|
Actualització: 08.11.2024 - 07:26
Fa molts anys, entre el 1978 i el 1981, a Ràdio Popular de Menorca, que encara no era Cope, sinó “s’emissora”, hi havia un oasi. Era curt. Potser només durava mitja hora, la memòria és fràgil. Primer es va dir Diàlegs amb sa música i més tard, Onda dos. El presentaven uns joves inquiets que punxaven discs que no eren precisament a la discoteca del campanar del Socors, on hi havia l’emissora. En Sente i en Neda, i durant una temporada en Nenso, compraven discs a Barcelona, o els encomanaven als seus amics estudiants. Ramones, Janis Joplin, Jaume Sisa, King Crimson…
En Sente era en Vicent Fontestad, fill de Vicente, el barber, i feia d’auxiliar a la farmàcia Moll de Ciutadella. Va ser el bateria dels Ja T’ho Diré, i ara fa un any que va partir definitivament. Els seus companys de grup han decidit de fer-li un homenatge reunint un munt d’amics. Un munt són més de cinquanta, amb noms com Joan Miquel Oliver d’Antònia Font, Frank Pons de Pell de Gall, l’Orquestra Sifasol, Shanti Gordi, Toni Xuclà, Len Mesquida, Pepe Melià, Bep Marquès, Toni Moll, que va ser membre dels Ja T’ho Diré els primers temps… Demà actuaran a la Mirona de Salt i de demà en vuit, el dissabte dia 16, a Ciutadella. Volen reconèixer una figura que va transcendir més enllà de la música.
El fet que els Ja T’ho Diré hagin decidit de tornar a tocar junts per recordar el company i amic ha estat un esdeveniment extraordinari, sobretot a Ciutadella. Tant, que les entrades es van exhaurir poques hores després de posar-se a la venda i es va decidir de canviar l’emplaçament del concert per fer-lo a l’aire lliure amb molta més cabuda.
Un esdeveniment generacional
Passen els anys i el grup que va encapçalar Cris Juanico continua essent referència per a milers de menorquins. El començament va ser com pràcticament el de tots els grups. Assaigs a garatges, recitals petits als bars dels amics, canvi de components, fins que, de mica en mica, van trobar una fórmula irrepetible. Cris Juanico, Sente Fontestad, Jesús Moll, Fly, Sebastià Saurina, Titi, Carles Pons, Charly, van saber connectar amb un públic que els esperava. “Ei, Joan” va ser un dels primers èxits, però la gent als concerts es coneixia la tornada de “Mirall màgic” o de “Per on surt el sol”.
L’any 1991 van començar l’aventura que els havia de canviar la vida, que els féu entrar dins aquella onada boom del rock català. L’any 2002, pràcticament quan eren a punt d’acabar la vida com a grup, encara recordaven amb estima el concert que van titular Sort i ventura per a arreplegar diners per a embarcar-se cap a la península. El van fer al pati de l’institut un vespre que feia molt de fred i la gent pagava molt més que allò que marcava l’entrada. A Barcelona, les cintes de casset enregistrades en les dobles platines passaven de pis d’estudiants en pis d’estudiants.
Semblava que al Principat els esperaven. “Feia molts anys que tocàvem a Menorca. Estàvem en un punt que fèiem molta feina, assajàvem i escoltàvem tot el que venia de Catalunya i pensàvem: nosaltres també hi cabríem bé dins aquest moviment. Ens vam anar animant. Era o animar-te o deixar-ho córrer. El grup no s’hauria mort tot d’una, però sí a poc a poc”, deia Sente, fa uns quants anys, quan reflexionava sobre l’èxit del grup.
Però els primers temps van ser durs. Van viure tots junts en una masia a Biure. Actuaven en locals petits de les Comarques de Girona. A vegades, barata el sopar. I van esclatar.
La resta de la història són cançons com “Si véns”, que és un himne generacional per als menorquins, “Així i tot” o “Tenc es cor calent”.
Després de set discs, rondes internacionals i centenars de concerts, l’any 2003 es van separar, fins que el 2013 hi van tornar amb uns concerts esporàdics. A Menorca hi havia un grup de Facebook molt actiu que es deia, que es diu encara, “Que tornin els Ja T’ho Diré”. I hi van tornar a Salt, al Teatre Grec de Barcelona, a Porreres i a Ciutadella. Van ser concerts intensos, com si els anys que havien passat i els projectes que tenien tots sols o fent part d’uns altres grups haguessin estat un petit parèntesi sense importància. La potència amb què van tornar a les cançons de sempre, i la capacitat de comunió amb el públic, va demostrar la solidesa d’un projecte que havia començat a Ciutadella a principi dels anys vuitanta.
Sempre lligat a la música
Quan el grup va plegar, Sente va continuar lligat al món de la música i va viure deu anys més a Girona. Va fer tasques de management. Va representar, per exemple, grups com Obeses, The Hanfris Quartet o el menorquí Leonmanso. No es va desvincular mai de la vida cultural menorquina. Durant una temporada va tenir un bar a Ciutadella que va batejar amb el nom de Si Véns.
Sente Fontestad es va morir de càncer i els beneficis dels dos concerts i de les entrades solidàries aniran íntegrament a l’Associació Espanyola Contra el Càncer de Menorca.