Els investigats per tallar l’AP-7 i l’N-II demanen l’arxivament de la causa

Les defenses dels investigats per tallar l’AP-7 i l’N-II a l’Alt Empordà el 27 de març demanaran l’arxivament del cas perquè sostenen que no hi ha base legal per atribuir-los delictes de resistència, desobediència a l’autoritat i desordres públics. A més, també subratllen que els mateixos Mossos d’Esquadra recullen a l’atestat que les identificacions van ser ‘aleatòries’ i a mig quilòmetre del punt on van tallar les dues carreteres. ‘El cas cau pel seu propi pes’, ha afirmat una de les advocades, Montserrat Vinyets. Dels onze activistes citats a declarar al Jutjat d’instrucció 7 de Figueres, dos no han comparegut. Un d’ells perquè no ha rebut correctament la citació i l’altre perquè ha optat per desobeir. ‘No ha comparegut per visualitzar el degoteig constant d’atestats que criminalitzen actuacions emmarcades en drets fonamentals’, ha detallat Vinyets. Dels nou que sí que han comparegut, set s’han acollit al seu dret a no declarar. Els altres dos restants han respost a les preguntes de la defensa perquè podien acreditar que aquell dia a aquella hora no estaven als talls. Unes 200 persones s’han concentrat a les portes dels Jutjats de Figueres per donar suport als activistes encausats.

Centenars de persones van respondre a la crida del Comitè de Defesa de la República (CDR) i van tallar l’autopista a l’alçada de la sortida de Figueres Nord partir de les sis del matí del 27 de març, dos dies després de la detenció a Alemanya de Carles Puigdemont. El tall va durar fins al migdia, quan els Mossos d’Esquadra van acabar desallotjant la via després de fer algunes càrregues contra els manifestants. A continuació, un grup d’unes 300 persones va anar fins a l’N-II a Hostalets de Llers i van tallar el pas. Els mossos els van desallotjar poca estona després, abans de les dues de la tarda. 

El Jutjat d’instrucció 7 de Figueres ha citat a declarar aquest divendres onze activistes com a investigats per delictes de resistència, desobediència greu a l’autoritat i desordres públics pels talls de carretera. A dos quarts de deu del matí, unes 200 persones s’han concentrat a les portes dels jutjats per donar suport als encausats en el marc de la campanya ‘AP-7: llavor republicana’. Abans d’entrar a l’edifici, dues de les encausades han llegit un manifest fent una crida a plantar cara a la ‘repressió’. Entre el grup de suport, hi havia els alcaldes de Celrà i Bàscara i també el regidor de Sant Joan de Vilatorrada, Jordi Pesarrodona. 

Dels onze activistes citats a declarar, dos no han comparegut. Segons ha explicat Vinyets, un d’ells no ha rebut la citació i l’altre ha optat per desobeir. ‘Ha decidit voluntàriament no comparèixer per visualitzar el degoteig constant d’atestat per actuacions exercides en el marc del dret de protesta i de manifestació i com una manera de denunciar la judicialització de les protestes i de la política’, ha afirmat l’advocada. Ara, preveuen que el jutjat intenti citar-lo per un altre dia i, sinó, segurament dictarà ordre de detenció per assegurar que comparegui al jutjat. 

Així doncs, aquest divendres han comparegut al jutjat nou investigats. D’aquests, set s’han acollit al seu dret a no declarar. Vinyets sosté que els encausats ‘no volien entrar a discutir’ si van participar o no en els talls perquè l’objectiu era ‘posar en evidència’ que Catalunya viu una situació d’excepcionalitat. Els altres dos activistes han respost a les preguntes de la defensa perquè podien acreditar que, durant la franja horària de protesta fixada a l’atestat, estaven en un altre lloc. 

Una de les advocades de la defensa ha concretat que el dia 5 de juliol declararan els instructors de l’atestat dels Mossos d’Esquadra i que, a partir d’aquí, les defenses demanaran l’arxiu del cas. Consideren que no hi ha base legal per atribuir cap delicte als activistes i, a més, exposen que l’atestat dels Mossos recull que les identificacions van ser ‘aleatòries’ i a més de mig quilòmetre del punt on hi van haver els talls de carretera. 

‘L’atestat cau pel seu propi pes’, afirma Vinyets que entén que aquesta afirmació indica que els Mossos d’Esquadra van identificar persones ‘a la babalà i no motivats per l’existència d’una conducta il·legal’. Per això, espera que el jutjat arxivi el cas perquè considera que l’atestat ‘no té gens de recorregut penal’. La fiscalia, tot i que estava notificada, no ha estat present a les declaracions dels investigats. ‘Per això, esperem que tampoc presenti recurs si el jutjat atén les nostres peticions i arxiva’, ha conclòs.