17.06.2024 - 21:40
|
Actualització: 17.06.2024 - 21:43
The Washington Post · Michelle Ye Hee Lee, Robyn Dixon
Seül. El president rus, Vladímir Putin, visitarà Corea del Nord per reunir-se amb el dirigent Kim Jong Un dimarts o dimecres, cosa que fa créixer la preocupació sobre la cooperació militar entre els dos estats en un moment en què Moscou necessita municions per a la guerra contra Ucraïna.
Probablement, tots dos dirigents aprofitaran la visita per tornar a prometre’s suport públic l’un a l’altre i rebutjar els esforços encapçalats pels Estats Units destinats a aïllar Putin, per la invasió d’Ucraïna, i Kim, per la recerca d’armes nuclears i míssils balístics.
La visita també destacarà la longevitat del lideratge autocràtic en ambdós països: Putin va visitar Corea del Nord fa 24 anys, poc després d’haver-se convertit en president per primera vegada, quan el país era encapçalat per Kim Jong Il, el pare del cap actual.
El viatge del president rus correspondrà a la visita de Kim a l’Extrem Orient rus el setembre de l’any passat, quan el cap nord-coreà va considerar les relacions del seu país amb Rússia la màxima prioritat i va prometre suport a la “lluita sagrada” de Moscou contra Ucraïna.
La setmana passada, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va elogiar l’estat de les relacions entre els dos països.
“El potencial per a desenvolupar les nostres relacions bilaterals és molt gran”, va dir Peskov, segons l’agència de notícies Interfax. “Creiem que exercir el nostre dret de desenvolupar bones relacions amb els nostres veïns no hauria de preocupar ningú i no pot ser discutit per ningú.”
Tot i que tots dos dirigents s’han acostat aquests darrers anys, els seus moviments també són producte de la necessitat a curt termini, més que no pas una aliança formal i duradora, sobretot, donada la seva història bilateral complicada, segons els experts.
“Hi ha massa desconfiança mútua entre els dos països. La millora actual en les seves relacions és impulsada per circumstàncies situacionals”, explica Andrei Lankov, un erudit de les relacions russo-nord-coreanes de fa molt de temps i professor d’estudis coreans a la Universitat Kookmin de Seül.
La Casa Blanca ha acusat reiteradament Corea del Nord d’enviar “equips i municions” a Rússia per a repostar les seves reserves com més va més minvades per la guerra d’Ucraïna, incloent-hi míssils balístics i llançadores de míssils.
Hom creu que Corea del Nord té una gran reserva de projectils i coets d’artilleria antics que serien compatibles amb els sistemes d’armes soviètics i russos utilitzats a Ucraïna, a més d’una capacitat de producció que ajudaria Rússia a mantenir la seva elevada taxa de consum de municions mentre el Kremlin vol augmentar la producció nacional.
Aquestes dinàmiques han donat a Kim una moneda de canvi estranya. I és un canvi substancial en la seva relació, atesa la història de dependència militar de Corea del Nord respecte de la Unió Soviètica, incloent-hi la seva invasió del sud amb el suport dels soviètics que va desencadenar la guerra de Corea de 1950-53.
D’ençà de la visita de Kim a Rússia el setembre passat, es calcula que Corea del Nord ha exportat cinc milions de municions a Rússia, segons que va dir el ministre de Defensa sud-coreà a Bloomberg News.
La setmana passada, Kim va dir que Rússia era un “company d’armes invencible” per a Corea del Nord, en comentaris fets amb motiu de la celebració del Dia de Rússia.
Rússia també necessita treballadors, i Corea del Nord els pot proporcionar. Rússia ha fet servir durant molt de temps treballadors nord-coreans com a font de mà d’obra barata i fiable. Milers de nord-coreans encara són a Rússia en violació de les sancions de l’ONU que exigien que tots els treballadors del nord a l’estranger tornessin a casa abans de final del 2019.
La visita arriba quan fa pocs mesos, al març, Rússia va utilitzar el seu vet al Consell de Seguretat de l’ONU per a neutralitzar un règim de sancions de llarga durada dissenyat per dissuadir i frenar el desenvolupament de l’arsenal nuclear de Pyongyang, amb funcionaris russos acusant Occident de voler “estrangular” Corea del Nord. En contrapartida, Rússia podria proporcionar unes quantes formes d’assistència tecnològica a Corea del Nord.
El think tank suec Institut Internacional d’Investigació per a la Pau d’Estocolm va informar ahir que Corea del Nord podria tenir prou material físsil per a crear 90 armes nuclears i que podria tenir fins a 50 caps nuclears, un augment “significatiu” respecte del 2023.
Samuel Ramani, membre associat del Royal United Services Institute, explica també que les pors sobre la relació com més va més estreta entre Moscou i Pyongyang s’havia centrat en la possibilitat que Rússia accelerés la capacitat de Corea del Nord per a produir armes nuclears, però afegeix que fins ara no hi ha proves que hagi passat. “La cosa més gran que hem vist fins ara, quant a les transferències tecnològiques, ha estat en l’àmbit espacial, i no crec que això porti Rússia a ajudar immediatament Corea del Nord en l’àmbit nuclear, perquè la Xina és molt reticent que tant Rússia com Corea del Nord es facin més fortes en aquest àmbit”, diu Ramani.
Per la seva banda, Pyongyang vol impulsar la seva debilitada economia, que s’enfronta a dificultats financeres i inseguretat alimentària després de l’aïllament per la pandèmia i anys de sancions. I també vol accedir a la tecnologia avançada de Moscou per als seus programes de satèl·lits i armes nuclears.
Funcionaris sud-coreans i nord-americans han expressat preocupació sobre la creixent cooperació militar. El secretari adjunt d’Estat dels EUA, Kurt Campbell, i el primer vice-ministre d’Afers Exteriors de Corea del Sud, Kim Hong-kyun, van parlar per telèfon divendres per tractar la visita de Putin a Corea del Nord i van acordar de continuar coordinant les seves respostes, segons el Ministeri d’Afers Exteriors de Corea del Sud.
Rússia, la Xina, Corea del Nord, l’Iran i més estats autoritaris comparteixen l’entusiasme de Moscou per un ordre global i institucions internacionals més amables amb els règims autocràtics, i tots han condemnat les sancions occidentals.
Els analistes Andrea Kendall-Taylor i Richard Fontaine, en un article a la revista Foreign Affairs de l’abril, van encunyar el terme “eix de la pertorbació”, i deien que el comerç i el suport militar directe o indirecte a Rússia per part de la Xina, Corea del Nord i l’Iran havien enfortit la posició de Moscou al camp de batalla i havien minat els intents occidentals d’aïllar Moscou.
“La cooperació entre els quatre països s’anava expandint abans del 2022, però la guerra ha accelerat la seva creixent vinculació econòmica, militar, política i tecnològica”, escrivien. “La seva convergència va creant un nou eix de la pertorbació, un desenvolupament que altera fonamentalment el panorama geopolític.”
Peter Ward, investigador que se centra en Corea del Nord a l’Institut Sejong, als afores de Seül, creu que, si bé no és clar si Corea del Nord ha rebut tecnologia d’armes en canvi, hi ha alguns indicis que es va fer servir tecnologia russa en l’intent més recent i fallit de Corea del Nord de llançar un satèl·lit.
Kim “podria fer servir el viatge de Putin per demanar més suport” per a aquesta tecnologia, segons Ward.
Durant el viatge del setembre, Putin va portar Kim al Cosmòdrom Vostochny, que simbolitza les ambicions de Moscou per la tecnologia espacial. En aquell moment, els funcionaris nord-americans i sud-coreans van avisar que Corea del Nord podria cercar tecnologies crítiques de Rússia amb les quals impulsar les ambicions nuclears i armamentístiques de Pyongyang, atès que els míssils i els coets fan servir una bona part de la mateixa tecnologia.
L’agència espacial de Corea del Nord va posar en òrbita un “vehicle de llançament espacial” al novembre després de dos intents fallits. Kim va elogiar el satèl·lit i va dir que seria un “guardià espacial” que intensificaria el reconeixement hostil del seu règim sobre nacions enemigues, i els mitjans estatals nord-coreans van afirmar que havien fotografiat llocs militars i polítics sensibles a Corea del Sud i als Estats Units, tot i que no en van publicar cap imatge.
Sigui com sigui, els experts van assegurar al febrer que el satèl·lit era “viu”, després d’haver observat maniobres que suggerien que Pyongyang controlava la nau espacial.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
