Els independentistes represaliats celebren l’aprovació de l’amnistia

VilaWeb
Arnau Lleonart
30.05.2024 - 12:20
Actualització: 30.05.2024 - 14:02

El ple del congrés espanyol ha aprovat la llei d’amnistia i ara només falta que sigui publicada al Butlletí Oficial de l’Estat espanyol perquè entri en vigor i els jutges hagin d’aplicar-la. Molts independentistes represaliats a qui s’ha d’aplicar han seguit el ple del congrés espanyol –alguns, fins i tot, a la tribuna dels convidats, com Oriol Junqueras, Jordi TurullCarme ForcadellDolors Bassa– i han expressat el seu pensament a les xarxes socials o en declaracions als mitjans. Vegeu-ne algunes reaccions:

“Avui és una victòria per a Catalunya i per a tots els demòcrates d’arreu del món”, ha dit Junqueras al pati del congrés espanyol. Ha afegit que és una victòria per als qui “van posar el cos entre els cops de porres i les urnes” i per als qui van protestar contra sentències “injustes i absurdes”, però també ha remarcat que l’amnistia donarà tranquil·litat a familiars i amics de represaliats. Per Junqueras, l’amnistia és “un punt i seguit en la lluita per la democràcia”. I ha afegit que s’havia d’expressar votant, tant a les eleccions europees com en un referèndum d’autodeterminació.

L’ex-conseller Toni Comín ha dit que durant molts anys havien anhelat aquest dia “amb molta esperança”. Segons ell, l’aprovació de l’amnistia té dues dimensions, la política i la personal. D’una banda, està content perquè podrà tornar a casa després de set anys, i del punt de vista polític ha dit que és una victòria de l’independentisme. “Des de l’exili valorem que ha estat una reacció espanyola a les victòries de l’independentisme a les institucions europees”, ha dit.

L’ex-presidenta del parlament Carme Forcadell ha parlat de “dia històric i victòria incontestable de l’independentisme i de Catalunya”. “Avui celebrem aquesta gran victòria, demà haurem de lluitar per la seva aplicació i la pròxima estació és el referèndum”, diu.

La secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha denunciat, després de l’aprovació de la llei d’amnistia, que els jutges que han actuat amb voluntat política i no han respectat l’estat democràtic i de dret i que continuaran volent esquivar la implementació de l’amnistia. “El repte de la llei sabem que serà la seva implementació”, ha dit en unes declaracions a TV3 des de Ginebra, en les quals també ha lamentat que els tribunals hagin fet servir el codi penal en contra de l’adversari polític i les lleis per fer política. Ha apuntat que els últims mesos s’ha anat creant una nova causa política, que és la de Tsunami Democràtic i ha assenyalat que el jutge García-Castellón, que ha dit que està disposat a tot per a no aplicar la llei.

“D’aquí a pocs minuts el sofriment de moltes persones represaliades, i els seus entorns familiars i d’amistats, respiraran amb alleujament”, ha escrit l’ex-conseller Lluís Puig, exiliat, poc abans de l’aprovació. “Començarà la política que ens ha de fer avançar. Gràcies a tothom que ho ha fet possible”, ha afegit.

Jordi Turull, ex-conseller, ha expressat l’agraïment a qui havia fet possible la llei d’amnistia i, especialment, ha reconegut la tasca jurídica dels advocats Gonzalo Boye i Josep Pagès, i el lideratge en la negociació de Carles Puigdemont.

L’ex-conseller Josep Rull, que, de fet, va restar lliure de condemna amb l’indult i la supressió del delicte de sedició, ha escrit que l’amnistia és “una victòria rotunda per a Catalunya”. “La Catalunya compromesa amb la democràcia. La Catalunya que no té cap altre límit que la voluntat dels catalans i les catalanes de ser una nació lliure”, ha afegit.

L’ex-president d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart ha reivindicat la seva entitat i el seu actual president, Xavier Antich, en la campanya a favor de l’amnistia. “Gràcies a Xavier Antich i Òmnium per la feinada en aquesta victòria incontestable dels Països Catalans. A tots els qui l’han fet possible, i a Olivier Peter [advocat internacional] per aquella primera visita a Lledoners l’agost del 2018, que fou inspiració absoluta per a Òmnium Cultual.” I acaba: “Ho tornarem a fer, ho farem junts.”

La consellera Meritxell Serret ha escrit que avui “és un dia històric i ple d’emoció”. I ha afegit: “L’amnistia ha de deixar enrere una etapa fosca de repressió, criminalització i patiment. Ens ha de permetre entrar en una nova fase amb garanties de drets i llibertats per a fer POLÍTICA [sic.] i arribar a la solució democràtica: el referèndum.” En un segon missatge, ha expressat l’agraïment: “A tothom que ho ha fet possible, especialment a tota la gent que ens ha donat la força democràtica tots aquests anys per arribar fins aquí.”

D’una altra banda, David Budria, encausat en l’operació Judes contra els CDR, ha criticat la llei d’amnistia aprovada perquè considera que fa curt: “Avui no s’acaba res, no hi ha res a celebrar mentre continuï havent-hi centenars de presos antifeixistes i milers de represaliats per defensar els drets socials i polítics de la classe treballadora.” Destaca: “Encara seguim en mans d’aquesta judicatura del règim”, i demana una “amnistia total”.

Lluís Guinó, ex-vice-president de la mesa del parlament que va ser condemnat per desobediència, ha celebrat l’amnistia i ha tingut un record “per tots els represaliats i les seves famílies set anys després del Tribunal Suprem, d’inhabilitacions, dobles condemnes, multes i repressió injusta”.

L’ex-secretari general del Diplocat Albert Royo, encausat per l’organització del referèndum i la promoció internacional, ha escrit que l’amnistia és una oportunitat de l’estat per a afrontar el conflicte amb Catalunya d’una manera civilitzada, i “de tornar a la política allò que mai no hauria hagut d’acabar en mans de jutges i fiscals”. “La política torna per trobar una sortida democràtica al conflicte”, afegeix.

Natàlia Garriga, ara consellera de Cultura i durant el referèndum directora de Serveis de la Vice-presidència, celebra l’amnistia, que ha de tancar “uns procediments judicials que no haurien d’haver començat mai”. “Anys de gent imputada i condemnada que no ha comès cap delicte”, ha escrit. El judici a Garriga, i a Josep Maria Jove i Lluís Salvadó, pels preparatius del referèndum va ser ajornat al setembre malgrat que ja se sabia que s’aprovaria l’amnistia.

Pau Juvillà, ex-secretari del parlament que va ser inhabilitat perquè no havia retirat uns llaços grocs de la façana de la Paeria de Lleida quan la junta electoral li ho havia exigit, remarca que l’amnistia no és un punt final, sinó “un punt de partida per començar a caminar vers la resolució d’un conflicte que ha d’incloure, necessàriament, l’autodeterminació”.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor