Els impulsors de l’Hermitage a Barcelona abandonen el projecte

Els impulsors de la sucursal del museu Hermitage a Barcelona donen per tancat el projecte. L’oposició de l’ajuntament a l’espai ha fet que la societat Museu Hermitage Barcelona, controlada pel fons d’inversió suís-luxemburguès Varia d’un 80% i la societat Cultural Development del 20% restant, hagi desistit. Ara opta per centrar els recursos en la via judicial que manté oberta contra el govern municipal, segons que ha avançat El País i ha confirmat l’ACN.

La primera resolució que s’espera és sobre les mesures cautelars, atès que la companyia ha sol·licitat al jutjat que anul·li la decisió del ple d’impedir l’autorització administrativa per a construir l’edifici. El Port de Barcelona és propietari dels terrenys on s’havia de fer el museu i el 26 de maig de 2021 va autoritzar-ne la construcció amb la condició que es firmés un conveni amb el consistori. Tan sols dos dies després de la decisió del port, el govern municipal va aprovar de no tramitar el document conjunt.

L’arribada de l’Hermitage a la capital catalana va començar fa més de deu anys i contemplava una inversió de més de cinquanta milions d’euros. Preveia la construcció davant del mar d’un edifici blanc amb línies ondulades, dissenyat per l’arquitecte japonès Toyo Ito. El museu havia d’incorporar fons de l’Hermitage de Sant Petersburg, amb què va signar un conveni de col·laboració durant cinquanta anys.

El Liceu proposa una segona seu al port

Després del fracàs de l’aliança entre l’Hermitage i el Liceu per manca d’espai del teatre, el Liceu ha continuat treballant per trobar un lloc per obrir-hi una segona seu, que es dedicaria a projectes més experimentals i contemporanis. Precisament, l’espai estudiat és l’antic cinema Imax Port Vell, tancat d’ençà del 2014.

La comissió executiva del teatre, en què hi són representades les administracions que el conformen, ha avalat recentment els estudis tècnics i econòmics per constatar la viabilitat del projecte Liceu Mar. L’espai donaria cabuda a la seu del Centre d’Òpera de Nova Creació, un ens que impulsaria la nova òpera a partir de la composició, la dramatúrgia i la direcció d’escena, entre més aspectes.