Els impressionants ‘time lapses’ de TV3

Si heu seguit la primera temporada del programa de TV3 ‘Catalunya experience‘ us deveu haver adonat de la presència de seqüències d’imatges espectaculars, sovint de paisatges a velocitat accelerada. Són els anomenats ‘time lapses’, que en català hi ha qui tradueix per ‘filmació a intervals‘. Mostren en pocs segons una seqüència que a la vida real pot ocupar minuts o hores, com l’alba o la posta del sol, el pas dels núvols o la transició entre el dia i la nit en una ciutat. És una pràctica videogràfica de moda a tot el món i per a tota mena de vídeos, però poques vegades havíem pogut veure a la televisió tants racons del nostre país amb aquesta tècnica i amb tanta qualitat. Vegeu aquest exemple del ‘Catalunya experience’ amb paisatges de l’Alt Empordà, el Cap de Creus i Cadaqués, i la Garrotxa:

La curiosa història dels ‘time lapses’ del ‘Catalunya experience’
De ‘time lapses’, també n’hi ha a programes com ‘El foraster‘,  també de TV3, a càrrec de la productora Brutal Mèdia i presentat per Quim Masferrer, i en caretes d’un gran nombre de sèries i programes, com ara les de ‘House of Cards‘ i les que fa servir BTV per a transicions o noticiaris, per posar-ne dos exemples. Però els responsables de ‘Catalunya experience’ han volgut donar un pes especial a aquesta tècnica. Fins al punt que la web del programa inclou una secció amb tots els ‘time lapses’ enregistrats en cada capítol, molts dels quals no s’han pogut incloure (o no íntegrament) al muntatge final emès per TDT, a causa del ritme i de la limitació temporal que exigeix la televisió. Però com es fan els ‘time lapses’ del ‘Catalunya experience’ i com sorgeix la idea de fer-los?

‘Vam veure clar des d’un principi que volíem mostrar Catalunya com no s’havia fet mai, i d’una manera espectacular’, explica a VilaWeb el director i realitzador del programa, Xavier Brichs. ‘Per a fer-ho calia buscar els millors’, afegeix Xavier Sobrón, el productor. Va ser aleshores quan Brichs va endinsar-se a la xarxa en cerca dels millors ‘time lapses’. I, sense haver-ho previst, va topar amb aquest vídeo, un d’espectacular sobre Barcelona:

Into the Night from Jordi de Temple on Vimeo.

L’autor va resultar-ne ser un jove català, Jordi de Temple, de vint-i-nou anys, que havia produït i publicat el vídeo tot sol en el temps de lleure, com a afeccionat. Els responsables de ‘Catalunya experience’ no van dubtar ni un segon i li van encarregar tots els ‘time lapses’ del programa. Tot sorprès, va acceptar la feina i actualment es troba enregistrant els ‘time lapses’ de la segona temporada. ‘Pràcticament no faig res més. És un procés molt lent, de cinc dies a sis per a la captura d’imatges d’un capítol i després uns quants dies més de postproducció; si vols que quedin bé és una feinada!’

‘Volíem que la textura de la imatge en tot el programa fos molt acurada i per això vam decidir d’externalitzar les imatges aèries, a la companyia Aeroshots, i els ‘time lapses’ a en Jordi De Temple’, per una qüestió de funcionament i d’especialització; volíem que fossin excel·lents’, explica Sobrón. Per Brichs, es tractava també ‘d’innovar i de ser pioners des de TV3 pel que fa a la qualitat del producte i en l’ús de les noves possibilitats tecnològiques; els “time lapses” no podien faltar-hi, al programa.’

Vegeu-ne aquest altre exemple, a la Vall d’Aran:

Com es fa un ‘time lapse’?
El procés per a produir un bon ‘time lapse’ és més lent i laboriós que no sembla. Tal com explica De Temple, la captura d’imatges per a fer una trentena de seqüències d’un sol capítol del programa es pot allargar una setmana: ‘Cal tenir en compte que si, per exemple, volem mostrar la sortida del sol cal ser al lloc quan encara és negra nit, per a captar la foscor i sovint fins i tot les estrelles i quedar-s’hi fins que el sol ja faci una bona estona que ha sortit i tinguem llum de ple dia.’ A més, després cal fer la postproducció de les imatges, que pot ser encara més lenta.

Per a fer ‘time lapses’ hi ha dues tècniques diferents. La primera consisteix a enregistrar en vídeo a velocitat normal la seqüència i després accelerar-la amb qualsevol programa d’edició. Aquesta tècnica, que és la més senzilla, pot presentar entrebancs pels canvis de llum i per la dificultat de tractar separadament les imatges després. La segona manera de fer ‘time lapses’ és fotogràfica: consisteix a captar fotografies en intervals de temps establerts prèviament. Si es té en compte que cada segon es divideix en vint-i-quatre ‘frames’ o fotogrames, si per exemple disparem una fotografia cada dos segons i les imatges resultants les seqüenciem com si fossin fotogrames, la seqüència resultant haurà multiplicat per dos la velocitat real dels fets.

De Temple utilitza aquest segon mètode amb una càmera reflex DSLR i un rail (‘slider’, en llenguatge videogràfic) motoritzat, que atorga a la càmera un lleu moviment prèviament programat. D’aquesta manera durant el ‘time lapse’ la imatge també es mou. Heus ací De Temple en plena captura d’imatges per al programa:

Un cop fetes les captures, cal treballar les imatges amb un programa d’edició de fotografia i, posteriorment, De Temple les importa al programa After Effects, amb el qual pot teixir les fotografies seqüencialment i per capes. Els ‘time lapses’ del ‘Catalunya experience’, per una altra banda, són elaborats amb tecnologia 4K, una qualitat d’imatge quatre vegades superior a l’alta definició (HD).

De fet, Sobrón explica que inicialment havia pensat de fer tot el programa en tecnologia 4K, però finalment es va desestimar pel gran canvi tecnològic que implicava per als servidors de TV3 i, a més, perquè encara hi ha molt pocs aparells de televisió 4K a les cases del país. Amb tot, el programa és enregistrat amb càmeres d’última generació: les Canon C300, que ofereixen una imatge quasi cinematogràfica, i les càmeres GoPro, per a les escenes de dins del cotxe de la presentadora, Ivana Miño, i les de pràctiques esportives més extremes, com s’ha pogut veure el cas del barranquisme, piragüisme o ala delta.

El nostre paisatge arxivat en ‘time lapse’
Brichs i Sobrón consideren que la incorporació dels ‘time lapses’ al programa ha estat un èxit i per això, com que en els capítols que s’emeten a la televisió no hi ha la possibilitat d’incloure la totalitat de les seqüències elaborades per De Temple, s’ha habilitat un espai a la web on sí que s’inclouen tots, independentment de si han format part del capítol o no. Amb això es va formant un autèntic arxiu del nostre país en forma de ‘time lapse’.

Aquesta mateixa fórmula es mantindrà també per a la segona temporada del programa, que inclourà nou capítols, tres dels quals ja han estat enregistrats. Com explicava Ivana Miño en aquesta entrevista a VilaWeb, en aquesta segona temporada els convidats visitaran espais i comarques que no apareixien a la primera.

La careta del programa, una empresa polonesa i una setmana per Catalunya
I si veient el programa heu quedat impressionats amb els ‘time lapses’ de Jordi De Temple, segurament també us ha captivat la careta que dóna entrada a cada capítol i en la qual es veu la presentadora en diversos espais de la geografia del Principat i en moviment, mentre sona la sintonia. És una careta feta amb ‘hyper lapse’, una altra tècnica videogràfica derivada del ‘time lapse’ perquè en aquest cas la càmera té un moviment molt més evident. Vegeu-la ací:

CATALUNYA EXPERIENCE from Timelapse Media on Vimeo.

‘Per a la realització de la careta també vam voler buscar els millors i vam trobar una empresa polonesa que s’hi dedicava i que ho feia molt bé’, explica Sobrón. Es tracta de Timelapse Media, una productora amb seu a Cracòvia especialitzada en ‘time lapses’, ‘hyper lapses’ i ‘stop motion’ que ha treballat per a produccions de tot el món, inclosa la CNN. En el cas de ‘Catalunya experience’, que figura com a producció destacada a la seva web de presentació, un dels treballadors de la companyia, Piotr Wancerz, va viatjar durant una setmana per Catalunya amb Ivana Miño per a capturar les imatges de la careta.

Brichs explica que havien previst divuit seqüències i localitzacions diferents per a capturar les imatges. Així i tot, en van encarregar trenta a Wancerz per assegurar-se que, pel cap baix, divuit sortissin bé. Però la sorpresa va ser que pràcticament totes les seqüències van resultar ser de molta alta qualitat i, per tant, calia descartar-ne algunes. Solució? De manera quasi inèdita es van editar tres versions diferents de la careta (en localitzacions diferents) i una quarta versió més llarga en què apareixen quasi totes les seqüències capturades. Segons el capítol, s’ha utilitzat una versió de la careta o una altra. I per al darrer capítol, que era un resum de la temporada, es va fer sevir la quarta, la versió més llarga. Vegeu-la ací:

El nom ‘Catalunya experience’, una marca que ja existia
Potser tampoc no se sabia que el nom ‘Catalunya experience’ ja existia. En el procés d’elaboració del projecte del programa, TV3 es va posar en contacte amb l’Agència Catalana de Turisme, que és un dels principals patrocinadors i socis de la producció. Va ser aleshores quan es va optar per aquest nom, perquè ja existia una iniciativa homònima de l’agència, que consistia a fer a venir ‘instragamers’ (usuaris de la xarxa social Instragram) de renom al nostre país per a fotografiar-lo i publicar-ne la imatges a la xarxa social.

‘L’esperit del programa de TV3 era el mateix: mostrar el nostre país amb ulls i emocions de fora. Per això tots plegats vam decidir d’aprofitar aquesta marca’, explica Sobrón, que diu que no és gens descartable que el programa es vengui a televisions estrangeres i que ja hi ha negociacions en marxa. ‘No era un dels objectius del programa, però seria una gran notícia i d’aquesta manera Catalunya i tot el seu territori es coneixerien, encara més, fora de les nostres fronteres.’

Més informació:

—Entrevista a la presentadora de ‘Catalunya experience’, Ivana Miño.