20.04.2024 - 21:40
Diria que es fa estrany que un títol tan eixut i abrupte com Els ignorants, contingui una història tan bonica i inspiradora. La història de dos personatges que es fan amics gràcies a la voluntat del coneixement mutu i de mostrar-se el seu ofici desplegant el talent innat i après i desenvolupat amb desimboltura. Compartiran experiències i es faran preguntes, encetaran moltes ampolles de vi, llegiran molts còmics i s’aniran explicant l’un a l’altre el seu món, amb didàctica senzillesa, però amb tota la profunditat de pensament, la que dóna la passió per l’ofici.
Com que és d’aquells llibres que hi pots tornar sempre amb un somriure de complicitat i també el pots regalar amb la mateixa complicitat, ara que s’acosta la diada de Sant Jordi i el món del llibre pren protagonisme, i com que en aquesta secció dedicada sobretot al paisatge vinícola, a la vinya i el vi, encara no n’havíem parlat, dediquem aquest article a Els ignorants del dibuixant Étienne Davodeau. Encara que no sigui una novetat, encara que no es trobi a cap aparador, segur que es pot aconseguir a qualsevol llibreria del país un dia que no sigui el de Sant Jordi. Fa dos anys que l’Editorial Finestres va publicar aquest volum, en una traducció de Marta Marfany.
Étienne Davodeau és un autor de còmic que no en sap gairebé res, del món de vi, i en Richard Leroy és un vitivinicultor del Loira, que elabora els seus famosos vins Noël de Montbenault, que gairebé no ha llegit còmics. Però tots dos comparteixen generació, són curiosos i s’insten a emprendre un projecte que s’explica així al començament el llibre:
Parla Leroy i segueix Davodeau:
—O sigui que per fer un còmic vols venir a pencar desinteressadament a les meves vinyes, no?
—També vull que m’expliquis què passa al teu celler i que m’iniciïs en el tast de vins. I no només això. A canvi, descobriràs el món del còmic. Et portaré llibres, anirem a veure autors… i vinyaters. Hi haurà inconvenients, eh…, em tindràs enganxat als talons durant mesos. Hi hauràs de dedicar temps. Si ho hem de fer, fem-ho bé… Rumia-hi uns dies abans de donar-me una resposta.
Leroy surt de la vinyeta i hi torna amb dues copes i quatre ampolles de vi. Després, diu a Davodeau:
—Ja està. Hi he rumiat. Comencem. Tasta aquests quatre vins i em dius quines diferències i quines semblances hi veus. Amb la vinya començarem per la poda… Abriga’t.
Vivim per mitjà del còmic la història de les seves trobades el 2010 i 2011, tant a la vinya, al celler i en més cellers de referència per a Leroy, com a l’editorial i a la impremta on s’imprimeixen els llibres de Davodeau, en alguna fira de còmics important i fins i tot visitant un museu. A mesura que cadascú va aprenent l’ofici i els gusts de l’altre, també els aprèn el lector. I, tot i que la història ja té gairebé quinze anys, en cap moment no se’ns fa caduca. Potser perquè Richard Leroy fa una evolució cap al vi biodinàmic i aquesta manera de tenir cura de la vinya i elaborar els vins aquí va arribar significativament una mica més tard que a l’estat francès. I també perquè el seu respecte per la vinya i la seva intuïció no resten subjectes a cap moda ni a cap tendència.
També se’ns mostren dos caràcters ben diferents. Hi descobrim el dibuixant Étienne Davodeau, un home que parla poc i escolta molt, que va amb la llibreta i el llapis a tot arreu prenent notes i apunts i que gasta una ironia en els comentaris de complicitat amb el lector, i tot això és determinant per al to i, fins i tot, diria que per a l’èxit del projecte.
Alhora, el vinyater Ricard Leroy és un home molt segur d’ell mateix, molt intuïtiu, també taxatiu (prefereix un got d’aigua abans que prendre segons quin vi i, quant als còmics, és molt radical) i xerraire. Malgrat tot, allò que més li agrada és estar-se a la vinya i parlar als ceps i tenir-ne cura. La manera que té de relacionar-se amb la vinya i amb el vi és allò que explica per què va deixar-ho tot, se n’anà a Anjou amb la família, es va fer vinyataire i va bandejar la feina que tenia en un banc. I li va sortir bé, perquè els seus vins són famosos, és un home respectat en el món del vi i ven arreu del món –i si més vi tingués, més en vendria.
El final del llibre és bonic, però encara ho és més l’epíleg: Leroy enceta una ampolla del vi de l’anyada que Davodeau ha ajudat a fer realitat i convida el dibuixant a tastar-lo. Com diu un gran savi del vi a Catalunya, Joan Gómez Pallarès (i això no forma part del llibre però s’hi podria incloure), “elaborar un vi i beure-te’l és una lliçó de vida”.
Bon Sant Jordi!
