08.03.2018 - 02:00
Angle Editorial acaba de publicar La mare de totes les preguntes, el nou llibre de l’autora feminista americana Rebecca Solnit, traduït per Marina Espasa. Us oferim aquí un fragment del capítol ‘Els homes m’expliquen Lolita’.
És un fet universalment conegut que una dona en possessió d’una opinió ha d’estar per força esperant que la corregeixin. […] Aquest és un problema que pateixen els homes blancs heteros, sobretot, perquè el món occidental els ha posat un mirall davant durant tant temps, i ha convertit les dones complaents en miralls que els reflecteixen amb una imatge que en fa dues de la seva, com va dir Virgina Woolf. […]
Fixar-se en les coses és l’acte fundacional de l’empatia, d’escoltar, de veure, d’imaginar experiències que no siguin les nostres, de sortir de les fronteres de la nostra pròpia experiència. Hi ha un argument molt popular que afirma que els llibres ens ajuden a sentir empatia, però si ho fan, és a força d’ajudar-nos a imaginar que som una gent que no som. […] A ningú se li diu que fa malament d’identificar-se amb Gilgamesh o amb Elizabeth Bennett. Però, és clar, quan t’identifiques amb la Lolita, estàs dient molt clarament que aquest és un llibre sobre un home blanc que viola de manera continuada una nena durant anys. Hauríem de llegir Lolita i evitar, molt fortament, prendre nota del fet que aquest és l’argument i aquests són els personatges? Allò que es narra no ha de tenir cap relació amb la nostra experiència personal?
Podeu llegir l’article sencer a Núvol, el digital de cultura
