10.04.2024 - 21:40
|
Actualització: 10.04.2024 - 23:06
The Washington Post · Miriam Berger, Adam Taylor, Hajar Harb i Júlia Ledur
Una volta Israel va retirar les seves forces de Khan Yunis, la ciutat més gran del sud de Gaza, aquest cap de setmana, els civils han començat a tornar-hi. Però després de quatre mesos de guerra, el lloc que s’han trobat no té res a veure amb el lloc que van deixar.
“No reconec la ciutat”, diu en una entrevista telefònica un treballador humanitari palestí, que es manté en l’anonimat perquè no té autorització per a parlar amb els periodistes. “És que no hi ha ni els carrers!”
Casa seva ha “desaparegut”, explica. En el seu lloc, hi ha piles de ferros i ciment. No se’n pot recuperar res: dedueix que la casa va rebre, primer, un atac aeri i després va ser enderrocada. Algunes cases veïnes han estat cremades.
Diumenge, en el sisè aniversari de l’atac a Israel del 7 d’octubre i de l’inici de la devastadora guerra que va seguir, les Forces de Defensa d’Israel van dir en un comunicat que es retiraven del sud de Gaza, tret d’una brigada. Això marcava, aparentment, un punt d’inflexió en el conflicte.
Però per als residents de Khan Yunis que ara tornen a casa, no hi ha cap retorn a la normalitat. Més de 33.000 persones han estat mortes en el conflicte fins ara, segons el Ministeri de Salut de Gaza, que no distingeix entre civils i combatents, però diu que la majoria dels morts són dones i criatures. Les imatges de satèl·lit de les Nacions Unides han detectat que s’han destruït 12.710 edificis de la ciutat, una xifra enorme només superada per la capital.
El Ministeri de Defensa Civil de Gaza va informar dilluns que fins ara havia trobat 28 cossos en descomposició al voltant de Khan Yunis.
L’Hospital Nasser, el principal centre mèdic de la ciutat, encara resta dempeus, però per poc, i amb el seu interior devastat. Pels carrers del voltant, hi ha escampat tot de runes i cotxes i camions tombats i esclafats.
El treballador humanitari amb qui hem parlat havia agafat el jeep del seu cunyat diumenge passat per conduir cap a Khan Yunis des de la ciutat costanera de Mawassi, on ell, la dona i els sis fills havien fugit feia un mes, quan van témer que el seu lloc de refugi, Rafah, seria el següent objectiu d’Israel.
Relata que el grau tan elevat dels danys va dificultar molt la conducció. Per arribar al seu barri, va aturar cotxes i vianants per obtenir informació sobre les rutes que calia seguir. Les antigues carreteres que coneixia tan bé havien estat destruïdes pels atacs aeris o blocades per runes, diu. Va agafar un camí secundari, però de tant en tant trobava nous camins, quasi carreteres, oberts per facilitar el pas dels tancs israelians.
Quan va arribar, el seu cor va fer un bot. “Estava completament destrossat”, diu sobre el seu barri: “No tan sols ensorrat, sinó devastat d’una manera que ningú no el podia reconèixer.”
Khan Yunis era la llar d’unes 400.000 persones. Funcionava com a centre econòmic del sud de Gaza i tenia una història cultural molt rica.
La ciutat es va veure inundada de desplaçats quan Israel va advertir els qui vivien a la zona nord de Gaza, densament poblada, que l’evacuessin el 12 d’octubre. Dues setmanes més tard, després d’una sèrie d’atacs aeris al nord, Israel va començar la invasió terrestre.
Khan Yunis és molt significativa per als objectius militars d’Israel. És el lloc de naixement de Yahya Sinwar, el dirigent d’Hamàs a la Franja de Gaza. Funcionaris israelians havien dit que la ciutat era un fortí per a Hamàs, i també van suggerir que Sinwar s’amagava a Khan Yunis.
El 4 de desembre, les forces israelianes van començar a avançar més cap al sud de Gaza, i van dir als civils que havien fugit a Khan Yunis que ara havien de tornar a anar-se’n, i aleshores la majoria es va dirigir a la ciutat fronterera de Rafah.
Aproximadament la meitat de la població de Gaza abans de la guerra s’ha concentrat a Rafah. Però tot i els advertiments d’una possible ofensiva a Rafah de l’exèrcit israelià –un pla que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va dir dilluns que havia de procedir “per aconseguir la victòria”– alguns tenen massa por de tornar a Khan Yunis.
“Hem viscut els pitjors dies de les nostres vides” explica Muhammed Al-Atrash, un pare de 44 anys de tres fills de Khan Yunis que ara viu en una tenda a Rafah. “Ho obtenim tot a través del patiment. Depenem de menjars en conserva per a alimentar-nos. Vivim en una ansietat i por constants.”
L’activitat militar a Khan Yunis ha deixat la llar familiar “inhabitable”, explicava diumenge passat. “Les portes i finestres estan totes trencades. Les parets s’estan enfonsant. No vivim gens segurs.”
Explica que tornar a casa seva a Khan Yunis li va causar un dolor personal considerable i que no podia suportar tornar-hi novament.
“Els meus fills i la meva dona han insistit d’anar-hi avui”, va dir dilluns. “Em van demanar que els acompanyés, i vaig dir que no.” Va intentar d’impedir que hi anessin. Però de totes maneres, van acabar contractant un taxi. “No saben què els espera”, va dir.
