Els guàrdies civils aturats o el llenguatge del poder

Va ser fantàstic. I el gest s’amplia encara més si es té en compte que, abans de deixar-los entrar a la cotxera els van fer deixar les armes. Només calia veure els seus rostres en les nombroses fotografies (i videos) de la seua eixida del Parlament o la del propi fiscal anticorrupció del Palau de la Generalitat després d’haver compartit sala d’espera amb els agents de la seua policia. Una expressió també és un gest i el seu era de derrota en tota la línia. I encara més. Per acabar-ho de reblar, el conseller de la Presidència, Jordi Turull, els envia un tweet dient-los que no tolerarà espectacles ni humiliacions al Palau. Això és exercir el poder. Per al final de setembre, només resten 71 dies, però no sé jo si hi arribaran. Sembla que tot se’ls escorre entre els dits, com si fos aigua.

No se’ls veia molt contents, No !…..a la “banda de l’empastre” amb les ulleres negres d’alguns, els passamuntanyes a l’estil de certa “banda armada” de trista memòria i eixes panxetes cerveseres dringant al ritme de cada gambada.

Ho heu vist en algun lloc dels mèdia espaÑols posats en el racó de pensar i cap-cots?
A Ponent, dellà Utiel o/i enllà Fraga viuen un món paral·lel definitivament a la resilient realitat.

Si els “progres” ni se n’adonen en l’enfangada on estan atrapats i captius, imaginem-vos la letàrgia dels “involucionistes”.

El poder d’un estat repressor que fa servir els seus cossos armats per atemorir als seus antagonista només el pot servir quan els antagonistes estan desarmats, Si resulta que els antagonistes també tenen armes, la cosa canvia, i de quina manera. Recordo un conflicte que es va viure entre dos pobles del Baix Montseny per culpa d’una manca d’enteniment profunda i radical entre els alcaldes que, cal dir-ho, ambdós eren del PSC. La qüestió va acabar amb la tallada dels carrers entre els dos municipis durant més d’una setmana. Com que era difícil de resoldre-ho, un dels alcaldes va tenir l’ocurrència de cridar els antiavalots de la guàrdia civil per tal que es retiressin les peces de formigó que tallaven els carrers però resulta que davant dels guàrdies civils, l’altre ajuntament hi va posar la seva policia local també armada i el fet es va acabar quan el cos de civils va decidir deixar-ho estar i girar cua per no haver-s’hi d’enfrontar. Hi ha gent ufana i superba que només és atrevida i fa la seva voluntat davant dels dèbils que no es poden defensar. Quan hi ha igualtat de condicions, els temps, els modals i les pretensions són unes altres i normalment no els acaba de sortir bé. Felicito al cos del mossos d’esquadra per l’actitud mantinguda en la defensa del Palau de la Generalitat. Aquests fets, tant la societat civil com el govern, els hauríem de tenir ben clars davant dels moments que ens tocarà viure.

No dic que no tingueu raó perquè la gestualitat pot impressionar.
Però l’escac i mate final el farà aquell que segui al lloc del president de Catalunya i no el pugui moure ningú.
No tinc gens clar si serà Millo o Puigdemont ja que la España absolutista sap actuar com a dipositària del poder del pueblo español. Poder tirànic i democràtic a la vegada.

Parlant clar: segur que tenen entre cella i cella posar a Millo de president durant unes hores recolzat per Iceta Arrimadas Rabell i ves a saber si Domenech.. anunciant unes eleccions autonòmiques.
Només una mobilització impressionant ho podrà aturar. ¿Tenim prou moral i força?. Els indecisos a quina banda es posaran?. A més, poden aprofitar per crear violència de grups “incontrolado_separatistas”.

Hi posaria la mà al foc.

Vicent, ho havies insinuat varies vegades, però, crec que per prudència ben entesa no ho deies obertament; uns altres, hi manifestàvem clarament inquietud, en certa qüestió: essencial, pot ser? Els ‘nostres’ mossos d‘esquadra. Ara, potser sí que ja podem dir que son els ‘nostres’?

Quin paper més galdos el dels guàrdies civils d’Espanya; els seus gossets: uns, desarmats al parlament i uns altres, retinguts i vigilats pels mossos en un semisoterrani del Palau del nostre govern. Semblava allò de: ‘captiu i desarmat l’exèrcit contrari…’

Sabeu el que significa ja això? Quants segles feia que no es veia quelcom semblant a Catalunya? No es pas poca cosa!

Aixo haurà enverinat als comandaments de la guardia civil i l’exercit, i la caverna, no estan acostumats a que ningú els hi planti cara, i els desarmi i els tanqui, ni que sigui unes hores i còmodament, això segur que no ho podran pair, i en faran una de molt grossa, que serà la seva fi,..estiguem a l’aguait, aviat podrem (metafòricament) avançar al camió que ens obligava a anar al seu pas, tenim de aprofitar el moment i sortin amb la velocitat adequada, donar gas a fons….estiguem apunt doncs i que no s’ens cali el cotxe…..

Arribats en aquesta cruïlla, l’únic que espero és que guanyi de majoria el sí al referèndum, i que en no massa temps tinguem l’estat català. Parlant de garanties, la victòria serà garantia de supervivència de la nostra nació, la derrota serà la garantia del nostre declivi durant algunes dècades.
En termes esportius, si venç el sobiranisme serà per haver desplegat jogo bonito, i el resultat no serà humiliant pel rival, els adversaris podran encaixar les mans. Si guanya l’espanyolisme, serà gràcies al joc brut seu i dels àrbitres, amb el desig d’un resultat humiliant per als vençuts, i se’ns passarà per la cara la nostra impotència.

Vicent: contundent editorial el teu que comparteixo bastant. A mi, em preocupa, però, que –a diferència dels actes repressius contra l’exercici del dret d’autodeterminació, profundament antidemocràtics–, en aquest cas, l’objectiu oficial del fiscal i la guàrdia civil era investigar sobre sospites de corrupció vinculades a CDC i, en concret a Germà Gordó, home de confiança d’Artur Mas. L’ombra de la corrupció, que persegueix alguna gent que és a l’origen d’un dels dos partits de Junts pel sí, és un argument massa sòlid per als qui s’oposen al referèndum –inclosos sectors dels malanomenats “comuns”–, que ho aprofiten tot per desacreditar el procés democràtic català. Cada vegada em sembla més urgent que Junts pel sí rebutgi, amb claredat i sense mitges tintes, aquest passat tèrbol que, vulgui o no, arrosseguen alguns dels seus integrants. Si no, l’argument anticorrupció pot fer forat i sembrar dubtes sobre la netedat de la República Catalana a què aspirem, que ha de néixer lliure de sospites en aquest sentit.

Em temo que el gest que s’ha imposat en l’acció de la Guardia Civil entrant al Palau de la Generalitat és de de domini espanyol i humiliació del nostre Govern. I no m’agrada, malgrat els agents hagin estat arraconats i vigilats fet que trobo fantàsticament més que bé.
Em temo que aquest exercici de poder desmesurat pugui tenir efecte acollonidor entre catalans, però no ho sé; tal vegada generi l’efecte contrari cosa que m’alegraria molt i desitjo.
Per a properes vegades (que en vindran) cal estar preparats i que el Govern també difongui imatges que l’afavoreixen.