16.08.2017 - 19:31
TARRAGONA, 16 (EUROPA PRESS)
Els grups paleolítics de les Muntanyes de Prada de Conflent (Tarragona) recorrien fins a 22 quilòmetres per obtenir les matèries primeres de les seves eines, segons un estudi que ha aplicat per primera vegada un nou mètode per determinar l’abundància de recursos lítics en un territori, anomenat la “ràtio d’abundància silícea” (CAR).
Aquest ha estat desenvolupat per membres de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Iphes) i part de la prospecció, l’anàlisi de les característiques geològiques naturals i el processament mitjançant Sistemes d’Informació Geogràfica, ha publicat a la revista ‘Archaeological and Anthropological Sciences’.
L’origen i captació de les matèries primeres lítiques permet definir les dinàmiques de mobilitat i la gestió territorial, contribuint a determinar factors com la grandària i la funcionalitat dels jaciments, claus per conèixer els assentaments de les societats caçadores i recol·lectores del paleolític.
L’equip de l’IPHES ha conclòs que podien fer desplaçaments d’anada i tornada d’entre 6 i 22 quilòmetres i que eren selectius en l’aprovisionament de les pedres per elaborar les seves eines.
L’estudi també avala que la captació no es correspon amb la disponibilitat de recursos al territori, sinó que està determinada per factors com la selecció de certes roques o la proximitat entre afloraments-assentaments.
Les conques del riu Siurana i del Montsant són les àrees de proveïment principal per als jaciments de Les Borres (La Febró) i el Molí del Salt (Vimbodí i Poblet), a les Muntanyes de Prada de Conflent, i Sant Gregori (Falset), a l’entorn de les mateixes.
Han destacat que els ocupants del Molí del Salt també captaven recursos en els afloraments de la conca del Francolí, que també van resultar ser les àrees d’aprovisionament per la Balma de la Vall (Montblanc) i Picamoixons (Valls).
PATRONS DE MOBILITAT
Les diferències en els patrons de mobilitat “poden reflectir la diversitat en la durada/intensitat de les ocupacions”, així com la variació respecte a la grandària dels grups que van habitar els jaciments estudiats, segons la primera signant de l’article, María Soto, ha explicat l’IPHES aquest dimecres en un comunicat.
“Aquestes ràtios de mobilitat són majoritàriament similars a les mostrades per les societats caçadores i recol·lectores actuals, i les diferències entre aquestes poden ser indicatives de variacions en el sistema d’assentament dels jaciments estudiats”, ha destacat l’arqueòloga.
Van escollir aquestes muntanyes per l’abundància de sílex i la seva ocupació intensiva i continuada durant la Prehistòria, com demostren els recents treballs realitzats en aquest territori finançats per la Conselleria de Cultura de la Generalitat.
El mètode permet també determinar les àrees potencials i les estratègies i territoris d’aprovisionament durant el paleolític superior final, és a dir, entri fa 15.000 i 9.000 anys, a més de caracteritzar quantitativament el paisatge lític als quals tenien accés les comunitats paleolítiques.
