07.07.2023 - 21:40
The Washington Post · Sam Jones
Hom diu que els gossos s’assemblen als seus amos, però resulta que aquesta semblança va més enllà que no es pensava.
Gossos i propietaris també tenen similituds genètiques que arriben fins als tumors cancerosos, i això fa que els gossos siguin candidats ideals per als assaigs clínics que impulsen el desenvolupament de fàrmacs contra el càncer per a canins i humans.
Les dades genètiques contundents, un finançament més gran i les col·laboracions com més va més freqüents entre veterinaris i oncòlegs eren qüestions “amb les quals somiàvem fa deu anys”, diu Amy LeBlanc, directora del Programa d’Oncologia Comparada de l’Institut Nacional del Càncer dels Estats Units (NCI). “I ara es fa realitat.”
L’oncologia comparada, l’estudi del càncer en animals de companyia que els investigadors esperen que es tradueixi en tractaments humans, ha agafat embranzida perquè una gran majoria dels assaigs clínics de càncer amb altres animals fracassen.
Els models d’assaig amb ratolins, que són els més comuns, no es tradueixen realment en èxit després en els humans, reconeix Steven Dow, professor d’immunologia i director del Center for Immune and Regenerative Medicine de la Colorado State University. Una de les raons d’això és que els ratolins no desenvolupen el càncer de manera natural i necessiten una manipulació genètica. En aquest sentit, el model d’estudi del càncer en gossos és una forma de “minimitzar el risc de fracàs en l’assaig clínic eventual en humans”, diu.
Avantatges dels models canins
Nicola Mason, professora de medicina i patobiologia de l’Escola de Medicina Veterinària de la Universitat de Pennsylvania explica que, anys enrere, els investigadors del càncer van pensar que seria una bona idea estudiar els gossos, perquè “si els gossos tenen una protuberància i les persones tenen una protuberància, segurament deu ser similar”.
Però ara hi ha la demostració que els tumors de gossos i humans no tan sols són semblants sota el microscopi, sinó que sovint són les mateixes mutacions en els mateixos gens les que impulsen l’aparició i la disseminació dels tumors. “En alguns casos, realment és la mateixa mutació”, diu Mason. “Increïble, oi? Una bogeria.”
L’estudi del càncer en els gossos té més avantatges, com ara:
- Els gossos comparteixen gran part del nostre entorn.
- Hi ha menys preocupacions sobre la confidencialitat.
- Els assaigs en gossos poden proporcionar dades més fiables sobre l’eficàcia d’un fàrmac.
Els gossos també són més bons subjectes d’assaigs clínics perquè són exposats a gran part del nostre entorn: hi compartim l’aire, els microbis, l’aigua. I s’ha vinculat uns quants factors ambientals al càncer tant en humans com en gossos. Factors que, en canvi, és molt difícil que impactin sobre “un ratolí en una gàbia en algun lloc del soterrani”.
També les preocupacions de confidencialitat genètica, entre més, que hi ha amb les dades humanes deixen de ser un problema amb els gossos, i això facilita el fet de compartir les dades.
I un altre avantatge important és que els assaigs en gossos ofereixen dades més fiables. Per participar en un assaig clínic amb un nou fàrmac, una persona amb càncer normalment ha d’haver fracassat en el tractament estàndard, sovint de quimioteràpia, o haver combinat el tractament estàndard amb el fàrmac de l’assaig, “perquè no es considera ètic donar a una persona alguna cosa experimental sense haver-li proporcionat el millor tractament que sabem que funciona”, diu Alexander Bick, professor adjunt de medicina a l’Escola de Medicina de la Universitat de Vanderbilt.
En canvi, els propietaris de gossos no han d’acceptar un tractament estàndard prescrit, explica Cheryl London, professora d’oncologia comparada i degana associada de recerca a l’Escola de Medicina Veterinària de l’Universitat de Tufts. Els gossos poden participar en un assaig clínic sense haver passat per tractaments anteriors que hagin debilitat el seu sistema immune, fet que proporciona dades més clares sobre els efectes d’una nova teràpia.
Un camp innovador de recerca sobre el càncer en canins i humans
L’any passat, Dow i Dan Regan, professor i ajudant de microbiologia, immunologia i patologia a la Colorado State University, van dirigir conjuntament un assaig clínic reeixit en gossos amb osteosarcoma, una forma comuna de càncer d’os en gossos. L’assaig va demostrar que el medicament per a la pressió arterial en humans, el losartan, combinat amb el fàrmac per al càncer caní, el toceranib, podia estabilitzar els tumors i fins i tot reduir-los en la meitat dels gossos tractats.
Basant-se en aquests resultats, el losartan i un fàrmac humà similar al toceranib, el sunitinib, ara es fan servir en assaigs clínics de fase 1 en pacients humans amb osteosarcoma, una malaltia rara però que afecta principalment nens i adults joves.
Els assaigs clínics canins amb losartan i toceranib, d’altra banda, continuen i ara inclouen el fàrmac antiinflamatori ladarixina. Si la ladarixina mostra un benefici significatiu, això podria influir en la trajectòria de l’assaig clínic humà.
La Maisy, una golden doodle, va ser inscrita a l’assaig clínic de ladarixina després d’haver estat diagnosticada amb osteosarcoma. A la Maisy li van extirpar el tumor, es va sotmetre al règim de tres fàrmacs i, un any i escaig després, és lliure de càncer.
“Estic agraïda de tenir aquest temps amb la Maisy”, diu la seva propietària, Trish Rockett. “I saber que aquesta investigació que es fa amb els gossos ajuda també els nens, és simplement increïble.”
Durant anys, Mason també ha estat treballant en tractaments per a l’osteosarcoma i fa poc que ha enllestit un assaig clínic de fase III reeixit en gossos amb un vaccí contra la listèria que enganya el sistema immunitari per lluitar contra les cèl·lules canceroses. Ella i els seus col·legues van descobrir que els gossos tractats amb el vaccí tenien una taxa de supervivència significativament més alta i menys probabilitats de progressió de la malaltia. Ara hi ha un assaig clínic humà basat en aquest treball que es troba en fase II, cosa que significa que el vaccí ha demostrat que és segur i ara se’n prova l’eficàcia i els possibles efectes secundaris.
La comunitat d’oncologia pediàtrica era conscient d’aquest assaig clínic caní, diu LeBlanc, que el va dirigir juntament amb Mason. “Realment té valor quan sents que el camí que has pres té interès per al món mèdic, perquè vols que la teva feina afecti el màxim de persones, i espècies, possible”, diu LeBlanc.
Els tractaments per a càncers rars com l’osteosarcoma són difícils de trobar: la manca de finançament i el baix nombre de pacients poden dificultar que se’n facin assaigs clínics. Però els gossos desenvolupen l’osteosarcoma unes deu vegades més sovint que no els humans, de manera que els assaigs clínics en gossos podrien ajudar els investigadors a centrar-se en el tractament més probable d’èxit en humans i, al mateix temps, trobar una cura per als nostres estimats companys.
“Crec que a tothom li agrada la idea d’ajudar també els gossos, oi?” remarca Mason.
Més finançament i col·laboracions
Hi ha desenes d’assaigs clínics canins en curs per a uns quants tipus de càncer, i programes amb un finançament més important, com el Cancer Moonshot, que ajuda a aquest creixement. Fa deu anys, diu LeBlanc, ningú hauria pensat que el NCI finançaria assaigs clínics canins a aquest nivell.
La creació de repositoris de dades com l’Integrated Canine Data Commons del NCI, que es va posar en marxa el 2020, també facilita la col·laboració entre veterinaris i metges.
Bick està interessat en les mutacions en les cèl·lules mare sanguínies que poden evolucionar cap a càncer de sang en algunes persones per raons desconegudes pels científics.
Quan Bick va descobrir que els càncers de sang eren relativament comuns en gossos, es va posar en contacte amb London i Elinor Karlsson, directora de Genòmica Vertebrada a l’Institut Broad del MIT i Harvard, i professora associada de bioinformàtica i biologia integrativa a l’Escola de Medicina de la Universitat de Massachusetts Chan.
Bick i els seus col·legues ja havien desenvolupat una prova econòmica per a buscar aquestes mutacions pre-càncer de sang en humans, però amb Karlsson i London van poder adaptar-la per buscar una coincidència entre gossos i humans.
Van descobrir que els gossos “tenen algunes de les mateixes mutacions pre-càncer de sang que tenen els humans”, explica Bick. I continuen monitoritzant els gossos amb aquestes mutacions tot esperant que algun dia puguin predir i prevenir la progressió de la malaltia tant en persones com en gossos.
Seqüenciació genètica i compartició de dades
Els avenços en la seqüenciació genètica i la compartició de dades també han donat lloc a la creació d’empreses com FidoCure. Aquesta empresa analitza els tumors dels gossos en busca de mutacions i, basant-se en les dades, recomana –i envia, si ho demana el propietari– un tractament farmacològic a la clínica veterinària del gos. El propietari del gos també pot portar aquesta recomanació a una clínica fora de la xarxa.
Les clíniques comuniquen els resultats dels tractaments a FidoCure i s’afegeixen a la seva base de dades, la qual cosa ajuda a proporcionar una atenció més bona a altres gossos amb tumors i amb perfils genètics similars. FidoCure espera de col·laborar aviat amb l’Integrated Canine Data Commons, segons la directora executiva de l’empresa, Christina Lopes, i han desenvolupat una eina anomenada Fetch que permetrà als metges i col·laboradors biofarmacèutics d’accedir a les dades de FidoCure.
Subscribe to the Washington Post
