10.11.2015 - 02:00
|
Actualització: 10.11.2015 - 21:28
El debat d’investidura no va aportar cap sorpresa ahir dimarts. Tal i com ja s’esperava i s’havia fet públic la CUP va votar que no a la candidatura d’Artur Mas. Però el to dels discursos fets per Antonio Baños ha obert una certa expectativa sobre el ple de dijous. Tant el recurs a l’expressió ‘torni dijous’ com el debat sobre una possible assemblea conjunta dels 72 diputats independentistes han estat interpretats per Junts pel Sí com bons senyals. Baños mateix va dir que hi havia espai per a l’entesa.
Pel que fa al ‘torni dijous’, a la part final del seu discurs, Antonio Baños va emplaçar el candidat a la presidència de la Generalitat a tornar dijous en el segon torn de la investidura. Baños ho va dir en una part del discurs en que afirmava que ningú no era imprescindible i que qui se’n considerés hauria d’anar a casa, descansar i tornar més tard.
En la rèplica, Mas va respondre a aquest emplaçament, Va dir: ‘M’agafo a les seves últimes paraules. Tornaré dijous i tornarem a parlar-ne, espero que no sigui el ‘vuelva usted mañana’. Tornaré perquè tenim un parlament constituït amb una presidenta i una mesa. La presidenta els ha escoltat a vostès i ha arribat a la conclusió que la proposta que fa Junts pel Sí no és personalista, una candidatura que ha guanyat a totes les comarques de Catalunya, en el 96% dels municipis, semblava un aval democràtic prou gran per a presentar candidatura.’
El no de la CUP a la investidura
‘El nostre vot és no a la candidatura d’Artur Mas’, havia deixat clar abans el president del grup de la CUP al parlament, Antonio Baños, en la intervenció al debat d’investidura. Baños va exposar les raons que els porten a aquesta posició, que són, en resum ‘la gestió autonòmica des del 2010, i les decisions privatitzadores de serveis i de retallades; la necessitat de cercar un consens que superi dinàmiques autonomistes; i el discurs d’ahir’, sobre el qual ha retrat a Mas que no fes èmfasi en la necessitat d’acabar la corrupció, i que no tracés un govern nou, el govern d’una república i no un govern autonomista. ‘Sovint un home s’ha de sacrificar per tot un poble. No podem identificar un país en una persona. Ho vam patir en el cas de Pujol, en què persona, país i partit van fer creure una sola cosa’, va dir.
Baños fins i tot va reconèixer algunes de les actuacions de Mas: ‘tothom és necessari, va dir vostè. I és ben cert. Aconseguirem un govern fort que treballi ben aviat, que ningú no en dubti. Però el govern ha de ser la veu de tots. Es farà bé, i a tota vela, tot i que molts poders volen que no avanci. Vostè ha anat a la deriva, navegant seguint els corrents. Ha posat les urnes quan les han demanades i ha escoltat el clam, que és de tots. Li ho reconeixem. R. L Stevenson deia que per a un bon periple cal la tripulació que plega, que desplega veles, que si cal canvia oficials i suboficials. Avui, senyor Mas, no sortirà fet capità, però no dubti que la tripulació hi és, i disposada a avançar.’
I encara va afegir: ‘la CUP mira la majoria independentista i hi veu setanta-dos diputats, des de la democràcia cristiana fins a l’anticapitalisme. Mirem i no veiem confrontació de Junts pel Sí contra la CUP. Veiem un poble ben representat, i volem donar-hi valor. Som setanta-dos diputats, i aquest és el tresor del vaixell. I votem no amb l’esperança que el govern no aposti per la monotonia i sigui un govern republicà, que blindi drets i llibertats de la declaració del 9 de novembre. Molta gent ens diu pel carrer que ens posem d’acord. I avui que votarem no diem que és això que volem fer. Sempre hem proposat solucions. Per a dissenyar un govern republicà. El procés no s’encalla perquè ningú no el pot encallar. Ningú no és imprescindible. Torni dijous.’
Mas proposa l’assemblea dels 72
En la rèplica d’Artur Mas va saltar la sorpresa quan el president de la Generalitat va proposar de reunir els 72 diputats de Junts pel Sí i la CUP per decidir en una votació qui ha de ser el president. Mas ho va dir així: ‘Vostè deia que som 72 per tirar endavant el projecte de construir un estat a Catalunya, potser per altres qüestions no serem 72 perquè no donaran suport a altres coses. Si som 72 per tirar endavant el projecte sobiranista, per què no ens reunim un dia, votem i decidim?’
Baños, que havia repetit diverses vegades que era evident que hi ha 72 diputats quan va tornar a parlar des de la tribuna d’oradors, va dir que acceptava la proposta de Mas sempre que el vot fos secret. ‘Potser ens entretindríem…’, va afegir, suggerint possiblement que no tots els diputats de Junts pel Sí votarien Mas.
Però Mas en aquell moment va dir des del seu seient que acceptava la proposta, desencadenant una intensa reacció en els bancs parlamentaris del dos grups.
