29.11.2022 - 21:40
|
Actualització: 29.11.2022 - 23:43
El senyor Antoine Quentin Fouquier de Tinville va ser un polític picard, mort el 1795, que va servir com a fiscal en el tribunal revolucionari de la Convenció Nacional francesa. Un tribunal aquest que acabaria essent la peça bàsica de la contrarevolució robespierrista i la instauració de la dictadura. Tot i que ell mateix va ser assassinat per les noves autoritats quan ja l’havien fet servir.
Fouquier de Tinville ha passat a la història, sobretot, per un comentari que feia en els moments àlgids, d’una manera massa imprudent: “Doneu-me una frase, tant se val de qui, que jo ja m’encarregaré d’empresonar-lo.” No és estrany, doncs, que el seu nom haja quedat vinculat a les pitjors pràctiques de la justícia, a la imatge del funcionari, i del polític, violentament inquisitorial, arbitrari, sense matisos ni moral, que no respecta ni els drets de l’acusat.
Identificar el mal que aquesta manera de comportar-se representa va ser precisament la raó de la seua, diguem-ne, resurrecció mediàtica, als anys vuitanta del segle passat. Raymond Aron, sempre elegant i culte, el va treure a passejar arran d’una polèmica monumental amb Bernard-Henry Levi. Aron els va identificar com a ànimes bessones, i va recordar als lectors que l’experiència demostra que “la democràcia també pot esdevenir inquisitorial i totalitària”. Si no vigiles.
I és seguint l’herència de Fouquier de Tinville que ara els tribunals espanyols han decidit que provaran de tancar a la presó l’advocat Gonzalo Boye. Tant se val per què. En aquest context, ahir vam saber que la fiscalia li demana nou anys i mig de presó intentant involucrar-lo en un afer de narcotràfic clarament fabricat amb intencionalitat política. I que tan sols cerca de posar-lo fora de circulació, inhabilitant-lo com a advocat i tancant-lo entre reixes.
En el cas de Boye, com en tants altres casos que són una fabricació amb finalitats polítiques, els fets no importen per al tribunal: “Doneu-me una frase, tant se val de qui, que jo ja m’encarregaré d’empresonar-lo.” Tal és la degradació del sistema judicial i democràtic, d’aquest sistema, que, com bé pronosticava Aron, té fàcilment la tendència a esdevenir un corró inquisitorial i totalitari.
Per això mateix, la solidaritat amb Gonzalo Boye és un imperatiu col·lectiu que hem d’assumir i portar a la pràctica sense fissures. Això implica, ja d’entrada, no caure en els paranys que l’escenografia parada pels tribunals espanyols pretén d’inferir. Que ningú no s’enganye: això no tracta de tràfic de drogues ni d’emblanquiments econòmics. Això tracta de l’acumulació de derrotes que Gonzalo Boye ha infligit a Espanya defensant els exiliats catalans i de manera molt particular el president Puigdemont. I de la desesperació arran de l’èxit de la seua estratègia. I de la por de fins on pot arribar la derrota de l’estat espanyol i quines conseqüències tindrà. Pur Antoine Quentin Fouquier de Tinville. Només que, aquesta vegada, a Madrid en comptes de París. I, per sort, això sí, sense guillotina.
VilaWeb necessita el vostre suport. Us demanem que us en feu subscriptors perquè és gràcies als més de 23.000 subscriptors que ens paguen seixanta euros l’any que nosaltres podem continuar creixent i oferint-vos tot això que aportem cada dia, en obert i per a tothom.
