Els farmacèutics, indignats amb Simón: ‘Enviaríem un bomber a apagar un foc amb una samarreta?’

El president del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, Jordi de Dalmases, i el president de la Federació d’Associacions Farmacèutiques de Catalunya, Antoni Torres, han manifestat la seva indignació amb el posicionament del director del Centre de Coordinació d’Emergències i Alertes Sanitàries de l’estat espanyol, Fernando Simón, que va descartar ahir de reforçar el material de protecció als farmacèutics. ‘Si es mantenen les mesures de precaució com el metre i mig de distància, l’ús de mecanismes de pagament que evitin el contacte directe, o el fet que les persones que presenten símptomes es mantinguin a més distància o es protegeixin d’alguna manera, òbviament el risc es redueix’, va argumentar Simón. ‘El risc de transmissió hauria de ser mínim. Com en altres col·lectius, el valor s’assumeix. Com entenem que un bomber ha d’apagar un foc, també entenem que els diferents col·lectius responen i assumeixen els riscs propis de la seva professió amb les mesures de protecció més adequades. Però tots sabem els riscos associats a la nostra pràctica’.

‘Atònit, perplex. Com es pot dir això en un moment d’alta sensibilitat per als professionals?’, ha denunciat De Dalmases. ‘Això no es pot dir. És inhumà. Enviaríem un bomber a apagar un foc amb una samarreta? Enviaríem l’exèrcit en sabatilles a la muntanya? O enviaríem la policia en pantalons curts a una manifestació? Oi que no? Oi que protegim els professionals dels riscos inherents a la seva professió? Doncs els farmacèutics també ho necessitem. Podem entendre que s’hagin de prioritzar uns recursos escassos, però mai no podrem entendre que un responsable del Ministeri de Sanitat, en un moment que donem un servei impecable, ens digui que no necessitem ni mereixem tenir màscares.’

En la mateixa línia, Torres ha explicat per què era necessari l’ús de màscares en la seva professió: ‘Quan les persones tenen dubtes si els seus símptomes són de coronavirus, no truquen al telèfon d’emergències perquè està saturat. Vénen a la farmàcia perquè els donem l’opinió. Tenim un possible sospitós davant. És un risc normal, no passa res, és intrínsec a la nostra professió… Les persones, quan surten d’urgències per anar al seu internament domiciliari també passen per la farmàcia. Vostè em dirà que això també és normal, que és intrínsec a la meva professió… M’està dient que tot aquest risc és intrínsec? I de què serveix la protecció de riscos laborals? Si ja és intrínsec… Vostè o menteix o ignora, i no sé quina de les dues coses és pitjor.’