Els familiars dels presos polítics es revolten

TEMA DEL DIA
Aïllat. El dilluns 16 de març, Jordi Cuixart va sortir de la presó dels Lledoners per anar a treballar d’acord amb el règim de segon grau que tenia per aplicació de l’article 100.2. Va ser l’únic pres que va sortir aquell dia. La resta van seguir la recomanació del director general de Mesures Penitencials, Armand Calderó, de confinar-se a la presó i suspendre les activitats laborals que feien. El president d’Òmnium va sortir no pas per desobeir, sinó perquè té una empresa de més de cent treballadors i havia de resoldre qüestions abans de confinar-se una altra vegada. Quan va tornar, va entrar en una cel·la d’aïllament per passar la quarantena del coronavirus 2019 i s’hi va estar catorze dies tancat, sense pati, sense menjador, sense relacionar-se amb ningú. Només sortia de la cel·la vint minuts al dia per telefonar els seus familiars. I ho va fer voluntàriament, per evitar d’entrar el virus a la presó. En aquell moment, Jordi Sánchez i Josep Rull també eren aïllats a la presó per haver estat en contacte amb persones afectades pel coronavirus durant les seves sortides per a treballar.

En un centre penitenciari, la possibilitat de contagi és extremadament alta i, per tant, cal adoptar totes les precaucions. No s’entén que, amb aquest mateix argument, els presos independentistes no puguin passar el confinament als seus domicilis particulars, tal com ha reclamat l’ONU i el mateix govern espanyol, amb l’objectiu d’esponjar la presó, tenint com té el govern català les competències en matèria penitenciària. Només una irregularitat del Tribunal Suprem, en forma d’amenaça, ho ha impedit. Qui decideix les entrades i sortides de la presó i les qualificacions de grau són les juntes de centre integrades per funcionaris. El Suprem va amenaçar directament aquests funcionaris que serien processats per prevaricació. I, evidentment, el xantatge ha funcionat. No han aprovat un confinament domiciliar dels presos independentistes per no perdre la feina. Però els funcionaris no en tenen cap culpa.

L’error del govern, i de la Conselleria de Justícia, ha estat posar els funcionaris en la tessitura de triar entre la feina i la llibertat dels presos. Durant tot el procés, s’ha intentat sempre deixar els funcionaris al marge de decisions que poguessin comportar conseqüències penals. La consulta del 9-N del 2014 es va fer sense funcionaris i, per això, el president Artur Mas i els consellers Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega van ser processats. Va passar igual amb el referèndum del Primer d’Octubre, en què no va intervenir cap funcionari per organitzar-lo. Per això, els membres del govern que hi van participar són a la presó o a l’exili, i altres membres del govern, com Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, pendents de judici, juntament amb molts altres càrrecs polítics. Però no es va posar mai contra la paret cap funcionari. Fins i tot, la convocatòria del referèndum del Primer d’Octubre, es va publicar al DOG sense la intervenció dels funcionaris. Ho va fer un alt càrrec polític.

L’estratègia de la consellera de Justícia, Ester Capella, de no tirar pel dret i anar pas a pas en la condemna dels presos havia permès que treballessin fora de la presó amb un segon grau pocs mesos després de la sentència. És una estratègia hereva del pragmatisme que tots els presos, ja fossin d’ERC o de Junts per Catalunya, van acceptar de seguir abans, durant i després del judici. Però la ingerència del Suprem ha fet saltar per l’aire aquesta estratègia, perquè deixa els presos tancats a la presó en unes condicions més dures que no les que tenien i sense perspectives de sortir mentre duri el confinament, amb un risc per la seva salut.

La decisió de les juntes de les presons de no deixar-los sortir, quan ja se’ls havia comunicat que sí que podrien sortir, ha revoltat la majoria de famílies dels presos i preses, alguns més explícitament i altres més discretament, sense distinció de sigles.L’entorn de Dolors Bassa ha esclatat d’indignació a les xarxes, apuntant directament a la conselleria de Justícia, que ha fet tremolar les files republicanes. La germana, Montse Bassa, diputada d’ERC al congrés espanyol, ha arribat a afirmar que ‘l’enemic el tenim a dins’, en una frase que es pot interpretar clarament. L’esposa de Jordi Turull, Blanca Bragulat, també ha demanat un canvi d’estratègia del govern i altres familiars expressen en privat la seva indignació, tot i que no volen fer-la pública. Si qualsevol dels presos emmalaltís, la tensió seria difícilment suportable per al govern.

La Conselleria de Justícia comprèn el dolor dels familiars, però continua optant per la via pragmàtica. Fons de la conselleria expliquen que un canvi de grau acabaria al Suprem i això seria un error, perquè pels dies que duri la quarantena poden perdre el 100.2 i no sortir de la presó durant anys. Però les famílies demanen a la conselleria que prengui decisions, i si no, que les prengui Quim Torra com a president de la Generalitat. El primer a sortir de la disciplina ha estat Jordi Sànchez, qui ha demanat públicament el tercer grau temporal per poder sortir de la presó mentre duri el confinament. És conscient que en el cas que el jutjat d’instrucció ho autoritzés, la fiscalia hi podria recórrer en contra al Suprem i, per tant, el sinistre Manuel Marchena tindria l’última paraula. Sànchez està disposat a tornar a la presó, però que el culpable sigui Marchena i no la consellera Capella. Considera que cal forçar la situació per denunciar la injustícia que pateixen i el caràcter mafiós del Suprem.

De moment, no l’ha seguit cap pres més. Fons d’Òmnium asseguren que Cuixart no demanarà el tercer grau, ni tampoc ho faran els presos d’ERC. Caldrà veure què acaben fent els de Junts per Catalunya, que ja l’havien demanat però després la conselleria els va convèncer que no ho fessin. De moment, els presos d’ERC prefereixen demanar la llibertat al Tribunal Constitucional i el president de la Generalitat, Quim Torra, ha enviat una nova carta a l’ONU. Mesures que probablement no tindran cap possibilitat de prosperar en un TC partidista i en una ONU que ja ho ha demanat però a la qual el govern espanyol no fa cas sistemàticament. La paraula la té el govern català, que és qui té la clau de la presó.

MÉS QÜESTIONS
El Consell renuncia a aplicar el permís retribuït als funcionaris. La Generalitat Valenciana no aplicarà finalment als funcionaris el decret aprovat pel govern espanyol el passat cap de setmana que paralitzava tota activitat no essencial i establia un permís retribuït recuperable. Una mesura ideada per l’executiu de Pedro Sánchez per la qual els treballadors del sector privat hauran de retornar les hores no treballades però sí cobrades durant el confinament i que la Conselleria de Justícia i Administració Pública de Gabriela Bravo volia traslladar als funcionaris valencians. Els dubtes legals per a fer-ho han congelat les pretensions inicials. Bravo va demanar al Ministeri de Política Territorial i Funció Pública espanyol si l’ordre era aplicable als funcionaris que no feien teletreball ni anaven a la feina de manera presencial perquè no formaven part dels serveis que la seva conselleria havia considerat essencials o perquè les seves tasques no eren urgents. En la rèplica, el ministeri es remetia a l’apartat del reial decret que determina que aquesta mesura és aplicable als treballadors que mantenen una relació laboral per compte d’altri. Amb el dubte encara per resoldre, ahir, la Conselleria de Funció Pública va consultar a l’Advocacia de la Generalitat si el govern era competent per a aplicar el reial decret als seus funcionaris o no. Els advocats de la Generalitat entenen que, com que és una normativa bàsica estatal, al Consell li queda poc marge per a interpretar-lo. Amb aquesta situació, la conselleria ha decidit que no continuarà amb el seu propòsit per evitar possibles recursos judicials.

Els municipis de les Illes demanen a Sánchez que alliberi el sostre de despesa. La Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) considera que els ajuntaments estan cridats a tenir un paper essencial els dies consecutius de l’estat d’alarma, i que, per tant, mentre se supera la crisi sanitària també s’ha de preparar el futur més immediat. Per aquest motiu, el president de la FELIB, Antoni Salas, en nom de tots els batlles de les Illes, s’ha dirigit al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, amb un escrit en què demana de flexibilitzar les regles fiscals d’estabilitat pressupostària i sostre de despesa que permetrien als ajuntaments de disposar dels més de 600 milions d’euros que es calcula que hi ha aturats als bancs. Salas diu que els consistoris tenen diners per a afrontar aquesta crisi i per ajudar els seus veïns i que cal aprofitar-ho, perquè les batllies són la institució més propera als ciutadans i el seu paper en aquests moments és essencial. La FELIB també demana al govern espanyol que elimini el límit màxim de 300 milions que té el conjunt de les entitats locals per a finançar ajuts econòmics i prestacions de serveis socials tant sanitaris com d’atenció a la dependència. És una petició perquè no es coarti l’autonomia del règim local.

L’Alta Cerdanya reforça els controls policíacs per fer respectar el confinament. Amb el començament de les vacances de Setmana Santa a tocar, la Prefectura dels Pirineus Orientals es prepara per augmentar el nombre de controls a tots els punts fronterers. La frontera entre l’Alta i la Baixa Cerdanya està tancada a mitges. Mentre l’estat espanyol ja fa dies que va decidir de tancar fronteres, a l’estat francès la qüestió encara és a debat. Aquesta setmana s’han fet diverses reunions per a tractar un eventual tancament de la banda nord, però de moment s’ha descartat. Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil també preparen un desplegament especial per a evitar que la gent es desplaci cap a segones residències.

El govern d’Andorra obrirà la porta als ERTO. Tal com ha passat en altres llocs, el govern andorrà inclourà un mecanisme per a suspendre els contractes laborals de manera temporal, els anomenats ERTO. L’executiu de Xavier Espot ja té a punt el segon paquet de mesures econòmiques per a pal·liar la crisi causada pel coronavirus 2019. Segons que ha explicat el ministre portaveu, Eric Jover, la voluntat de l’executiu és que durant la setmana vinent es parli amb els grups parlamentaris, tant de la majoria com de l’oposició, perquè hi facin les seves aportacions. Una vegada fet això, la intenció és presentar-ho al Consell General el dia 15 d’abril, amb caràcter d’extrema urgència, tal com es va fer amb la llei anterior, i votar-ho en quaranta-vuit hores i que pugui entrar en vigor abans que acabi el mes d’abril. La possibilitat de fer ERTO és una mesura que els diferents sectors empresarials reclamaven des de l’inici de la crisi. El cap de govern ja va explicar que treballaven en aquesta direcció en una carta adreçada a l’Associació de Comerciants de l’Eix Central.

LA XIFRA
592 altes hi ha hagut avui al País Valencià. Per primera vegada, superen el nombre de morts, que han estat 61, segons fonts de la Conselleria de Salut.

TAL DIA COM AVUI
El 3 de març de 1948, els Estats Units signen el Pla Marshall, un programa d’ajut financer per a la reconstrucció dels estats europeus devastats durant la Segona Guerra Mundial. Ara es torna a parlar d’un segon Pla Marshall per la pandèmia del coronavirus 2019.