Els experts avisen que la calor no redueix el ritme de contagis i que la Covid-19 podria ‘devastar’ l’Àfrica

D’ençà que el brot de Covid-19 va arribar a Itàlia i va convertir Europa en l’epicentre de la que ja es podia considerar una pandèmia, científics, metges, polítics i societat civil han dipositat esperances en la hipòtesi que l’augment de les temperatures faci minvar el ritme de contagis i ajudi a contenir-la. En un article publicat a la revista de medicina més prestigiosa del món, The Lancet, deu experts avisen que les dades que hi ha fins ara ‘no hi donen suport’.

Les conclusions són clares: ‘Les primeres comparacions entre el nombre de casos confirmats als països europeus més colpits i els països de l’oest de l’Àfrica amb casos confirmats de Covid-19 no donen suport a la hipòtesi que el virus es propagarà més lentament en països amb climes més càlids.’ Però l’alerta no s’acaba aquí. Si s’estabilitzen les tendències actuals, com les dades semblen indicar, ‘una acceleració veloç del nombre de casos podria desbordar ràpidament els sistemes sanitaris [africans], que ja són vulnerables’.

Com es pot evitar? ‘És urgent que s’emprenguin mesures immediates per a controlar una futura expansió del virus i millorar la capacitat de resposta dels països afectats a l’oest de l’Àfrica.’ Expliquen que, una vegada arribat, la propagació ha estat ràpida. Els preocupen particularment Burkina Faso i el Senegal, on la corba s’ha disparat de seguida: ‘Tots dos països poden evolucionar de manera similar a diversos països europeus d’ençà que s’hi va registrar el cinquè cas (com ara Itàlia o Espanya).’

Descarten que la població jove de la majoria de països africans sigui un impediment per al virus, perquè la quantitat d’hipertensos i diabètics és igual o més elevada que no pas a Europa. Tampoc creuen que amb l’experiència de l’Ebola de fa un lustre n’hi hagi prou per a frenar res, perquè els sistemes sanitaris africans, diuen, són pobres en recursos i vulnerables. ‘La majoria de països de la regió tenen menys cinc llits i dos doctors per a cada deu mil habitants’, segons les dades de l’Organització Mundial de la Salut. A Itàlia i Espanya hi ha, segons el mateix registre, entre trenta-quatre i trenta-cinc llits i quaranta-un metges per la mateixa ràtio d’habitants. La despesa per càpita italiana i espanyola en salut és respectivament de 2.628 euros i 2.319. En tots els països de l’oest de l’Àfrica, de menys de 46.

Que fins ara hi hagi hagut pocs casos es pot explicar pel poc trànsit internacional, que ha fet que la malaltia hagi trigat més en arribar, però ara que ja hi és, la transmissió comunitària podrà igualar el ritme d’Europa i les conseqüències podrien ser ‘molt feridores’. Així i tot el document no les circumscriu només allà, perquè avisa que la possibilitat que la calor contribueixi a reduir la transmissió ha fet que ‘diversos països europeus hagin emprès mesures tot confiant que decaurà durant l’estiu’. ‘No hi ha cap evidència científica que ho indiqui.’