16.11.2022 - 19:15
|
Actualització: 16.11.2022 - 19:54
Un report publicat avui a The Lancet per la comissió d’oncologia d’aquesta prestigiosa revista alerta que els canvis en les prioritats dels investigadors mèdics, que d’ençà del 2020 han concentrat bona part dels esforços en la recerca i el tractament la covid-19, amenacen de fer retrocedir una dècada les feines de detecció i lluita contra el càncer a Europa.
“Ens preocupa que Europa es dirigeixi cap a una epidèmia de càncer”
Mark Lawler, professor de la Universitat Queen’s de Belfast (Regne Unit) i un dels autors de l’estudi, resumeix així els resultats de l’informe: “Calculem que durant la pandèmia de covid-19 es van passar per alt aproximadament un milió de diagnòstics de càncer a tot Europa. Ens trobem en una cursa contra rellotge per a identificar aquests diagnòstics perduts. A més, hem constatat que la pandèmia ha tingut un efecte terrible en la recerca sobre el càncer, amb el tancament de laboratoris i el retard o cancel·lació d’assaigs clínics durant la primera onada de la pandèmia.”
Per això diu: “Ens preocupa que Europa es dirigeixi cap a una epidèmia de càncer en la dècada vinent si no es prioritzen urgentment els sistemes sanitaris i la recerca sobre el càncer.”
Un milió de casos no identificats
Segons els càlculs del grup, durant la pandèmia els metges van atendre entre un milió i cinc milions menys de pacients amb càncer que no durant els anys anteriors. L’arribada de la covid-19, a més, va fer que un pacient de càncer de cada dos no fos operat, o bé no rebés quimioteràpia, a temps. Els investigadors responsables de l’estudi, finalment, calculen que durant la pandèmia es van desatendre cent milions de proves diagnòstiques de càncer. Això significa que almenys un milió de ciutadans europeus podrien tenir un càncer no diagnosticat.
D’acord amb aquests resultats, una de les principals recomanacions de la comissió és accelerar la recerca sobre les repercussions indirectes de la pandèmia en el tractament del càncer, com també que la malaltia tingui prioritat dins les agendes de recerca actuals i futures al continent.
La guerra d’Ucraïna i el Brexit, obstacles afegits
La guerra d’Ucraïna és un entrebanc afegit quant a la recerca sobre el càncer a Europa. Tant Rússia com Ucraïna són dos dels principals contribuents a la recerca clínica sobre el càncer al món, especialment en les investigacions finançades per la indústria clínica.
La comissió, alhora, prediu que el Brexit no solament continuarà afectant negativament la recerca sobre el càncer al Regne Unit, sinó a tot Europa. L’estudi revela que és poc probable que el forat deixat per la sortida del Regne Unit de la comunitat investigadora europea sobre el càncer a la UE es pugui suplir amb un simple augment de l’activitat investigadora al bloc continental.
Per això, per a mitigar l’impacte d’aquests desafiaments polítics, l’estudi demana que la comunitat de recerca asseguri que el Regne Unit pugui continuar col·laborant amb la resta de socis europeus i contribuint a les activitats conjuntes de recerca i innovació. “La recerca oncològica al Regne Unit en el món post-Brexit es troba en una cruïlla en què les decisions estratègiques determinaran si continuem prosperant o si l’aïllacionisme reduirà la nostra posició mundial”, diu Richard Sullivan, codirector de la comissió i professor de càncer i salut global a King’s College (Londres).
Una altra troballa preocupant de l’estudi és de caràcter econòmic. Segons la comissió, la inversió en recerca sobre el càncer a Europa entre el 2010 i el 2019 –excloent-ne el sector privat– va ser entre 20.000 milions i 22.000 milions d’euros, equivalent a uns 26 euros per cap. Als Estats Units, la xifra durant aquest període va ser d’uns 76.000 milions d’euros, equivalent a uns 234 euros per cap. Per això la comissió demana que el pressupost europeu de recerca contra el càncer es dupliqui fins a aconseguir els 50 euros per cap el 2030.
Això, segons l’estudi, és especialment important en el cas de la prevenció del càncer, un àmbit que els autors diuen que és particularment infrafinançat. Més atenció a la prevenció del càncer, segons que explica la comissió, reduiria el nombre de persones que en tenen i, per tant, permetria de disposar de més recursos per als pacients que necessiten tractament.
“Es calcula que el 40% dels càncers a Europa es podrien evitar si les estratègies de prevenció primària fessin un ús millor dels coneixements actuals sobre els factors de risc del càncer. Ja hi ha intervencions preventives del càncer basades en l’evidència científica, i volem veure’n una aplicació i una comunicació més efectiva a tot Europa”, diu Anna Schmutz, de l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer de l’OMS a Lió (estat francès).
La qüestió és encara més constrenyedora perquè, segons l’estudi, un terç dels casos de càncer a Europa poden tenir més bon resultat si es detecten a temps. “Desafortunadament, però, veiem que les taxes de proves de detecció varien molt entre els països europeus”, afegeix Schmutz. La investigació sobre per què els ciutadans no participen més en els programes de detecció del càncer és un altre àmbit en què l’estudi assenyala que cal continuar treballant.
