02.07.2016 - 22:00
Després de la caiguda de Mallorca el 1715 oficialment els estats catalans van desaparèixer, amb la qual cosa també va desaparèixer un dels atributs indiscutibles d’un estat: l’exèrcit. L’únic estat català que perviu, Andorra, precisament no en té. Però la commemoració demà dilluns de la batalla del Somme ha tornat a posar de relleu l’existència de diverses unitats militars catalanes independents que van lluitar en diversos episodis bèl·lics del segle XX.
Els Voluntaris catalans en la Primera Guerra Mundial són un dels cossos més coneguts. Es tracta d’un miler de voluntaris que van formar part del Regiment de Marxa de la Legió Estrangera i que van tenir un paper molt destacat en la batalla del Some. La immensa majoria d’ells eren del Principat però també comptaven amb 71 voluntaris de la resta dels Països Catalans. Aquests voluntaris van participar en la gran guerra en companyia de forces d’altres nacions sense estat, com els txecs, convençuts que calia una política internacional pròpia per defensar la independència del país. Espanya en aquella guerra era neutral, cosa que donava una rellevància especial a les tropes catalanes.
Tanmateix aquest no va ser l’únic cos militar pròpiament català del segle XX.
Durant la guerra 1936-1939 va haver-hi diverses unitats pròpiament catalanes, integrades en l’exèrcit de la república però sota el comandament de fet de la Generalitat. La primera va ser la Columna Volant Catalana, formada per voluntaris d’Estat Català que va intentar, sense aconseguir-ho, l’alliberament de Mallorca després del cop d’estat de Franco. Els seus integrants, quan van ser desembarcats finalment a València es van negar a anar a combatre a Madrid i acabarien integrant-se en l’Exèrcit Popular de Catalunya, creat per la Generalitat el desembre del 1936.
L’Exèrcit Popular de Catalunya va nàixer de la militarització de les milícies antifeixistes i va arribar a comptar amb 9 regiments d’infanteria, 3 regiments d’artilleria, 3 grups de cavalleria, 3 agrupacions d’enginyers, un grup d’intendència i un grup de sanitat. L’exèrcit es va suprimir i les seves unitats foren integrades en l’Exèrcit Popular de la República pels fets de maig de 1937.
L’Exèrcit Popular de Catalunya no va ser, però, la primera unitat militar catalana creada després de la Nova Planta. I no ho va ser perquè uns dies abans de la seva fundació s’havia creat una unitat especialitzada al Pirineu, el Regiment Pirinenc número 1. Aquest cos va ser format per voluntaris independentistes, molts d’ells vinculats a grups excursionistes i alpins. El regiment s’estructurà en dos batallons, un dels quals encarregat de reprimir el contraban a la frontera amb l’estat francès, una companyia d’esquí, dues companyies de raquetes i una secció marítima de vigilància de costes. Durant els fets del 1937 van ser els responsables de defensar el Palau de la Generalitat, ja integrats en l’Exèrcit Popular de Catalunya.
Al bàndol franquista també hi va haver una unitat pròpia catalana, el Terç de Requetés de la Mare de Déu de Montserrat, conegut perquè entre altres membres va comptar en les seves files amb Martí de Riquer.
També al nord durant pràcticament tot el segle XX va existir un regiment català, l’únic amb seu permanent a Perpinyà, el 24è Regiment d’Infanteria Colonial de França. Aquest regiment va ser dissolt el 1991 i va participar en batalles arreu del món. Tradicionalment era dirigit per catalans encara que el gruix estava format per tropes de les colònies franceses.
