03.07.2017 - 22:00
|
Actualització: 04.07.2017 - 01:13
El 4 de juliol és un dia assenyalat en el calendari nord-americà. Sense vinculacions religioses ni ideològiques, el dia de la independència és celebrat per tots els americans, independentment del bagatge cultural, social o econòmic que tinguin. Però aquest 241è aniversari té lloc en un context polític convuls pels atacs constants de Donald Trump a la llibertat de premsa. Atacs que, de vegades, acaben en insults.
El juliol del 1776, els promotors de la Declaració d’independència –entre els quals John Adams, Thomas Jefferson i Benjamin Franklin– van presentar el text davant el congrés nord-americà a Filadèlfia, que esdevingué la primera capital del país abans que el centre d’interès polític i diplomàtic es desplacés a Washington. Poc es pensaven els congressistes que 241 anys després la llibertat d’expressió d’aquell poble pogués ser la diana d’atacs presidencials constants.
Les agressions a la premsa ja van ser notícia durant la llarga i intensa campanya presidencial. Donald Trump, candidat republicà nominat, no desaprofitava cap ocasió per malparlar dels mitjans que eren crítics amb la seva gestió. I l’endemà de ser investit president, el 21 de gener, el màxim mandatari del país va dir que estava ‘en guerra’ amb els mitjans i va afegir que eren ‘els éssers humans més deshonests del planeta’. Encara va anar més enllà i va declarar que els mitjans eren ‘l’enemic del poble’.
Aquests últims mesos, les ofensives a la premsa i als periodistes han passat a formar part de la rutina del president dels Estats Units. La setmana passada, Trump va tornar a recórrer a Twitter per atacar Mika Brzezinski, una presentadora consolidada del programa matinal ‘Morning Show’ de la cadena d’inclinació demòcrata MSNBC, molt crítica amb la política i l’actitud del president. Trump va dir que la periodista era ‘boja’ i que tenia un coeficient intel·lectual baix. I va afegir encara que quan ella i la seva parella, Joe Scarborough, l’havien anat a veure al seu camp de golf de Florida, a la presentadora li sagnava la cara després d’haver-se fet una operació de cirurgia estètica.
Abans-d’ahir, el president nord-americà va publicar un vídeo antic a Twitter en què es veu com colpeja durament un altre home en un espectacle de lluita lliure. Les imatges originals havien estat modificades i la cara de l’home es veia tapada amb el logotip de la CNN. El vídeo va acompanyat de l’etiqueta ‘notícies falses’.
https://twitter.com/realDonaldTrump/status/881503147168071680
Resposta als atacs de Trump
Aquest últim atac del president nord-americà als mitjans ha desfermat una allau de protestes, no únicament entre els periodistes, que veuen compromesa la llibertat de premsa, sinó també entre els dirigents republicans i demòcrates, que consideren que l’actitud de Trump no està a l’altura del seu càrrec. En aquest sentit es va expressar el senador republicà de Carolina del Sud Lindsey Graham que va piular que aquests comentaris estan ‘per sota’ de l’actitud que s’espera del president dels Estats Units i que no reflecteixen la ‘grandesa’ del país sinó els ‘defectes’.
Mr. President, your tweet was beneath the office and represents what is wrong with American politics, not the greatness of America.
— Lindsey Graham (@LindseyGrahamSC) June 29, 2017
També en aquesta línia es va expressar la líder de la minoria demòcrata al Congrés, Nancy Pelosi, que refusà l’ús de la violència per a atacar la premsa. Pelosi va demanar que aquest 4 de juliol se celebri la llibertat de premsa, en tant que ‘guardiana’ de la democràcia del país nord-americà.
Violence & violent imagery to bully the press must be rejected. This #July4th, celebrate freedom of the press, guardians to our democracy
— Nancy Pelosi (@SpeakerPelosi) July 2, 2017
L’actitud hostil amb la premsa de Donald Trump no tan sols ha encès el debat en els mitjans i entre els líders polítics, sinó també entre els historiadors presidencials, que es posen les mans al cap arran de l’actitud bel·ligerant de Trump contra els mitjans. ‘Fins ara cap president no havia expressat tant d’odi contra els mitjans com Donald Trump’, va apuntar l’historiador presidencial de la Universitat de Nova York Timothy Naftali. També es va expressar en la mateixa línia el professor d’història de la Universitat de Texas Henry William Brands, que va assenyalar que l’actitud del president nord-americà no fa res més que abaixar el nivell del comportament presidencial davant de suposats enemics mediàtics.
El debat sobre els límits de la llibertat de premsa i la manera de tractar el quart poder, en un país en què els mitjans sempre han tingut àmplia llibertat, és ben viu. Trump, que no fa ni sis mesos que va arribar al poder, encara tres anys llargs de legislatura amb bona part de la premsa i la comunitat acadèmica en contra.