Els Estats Units, el nou epicentre de la crisi del coronavirus

‘El coronavirus està més que controlat als EUA‘, ha reiterat el president dels Estats Units, Donald Trump. Però les dades pinten un panorama bastant més tràgic. En una setmana, els contagis hi han augmentat gairebé d’un 700%. Fins ara les autoritats sanitàries hi han detectat més de 51.700 casos de la Covid-19, que ha mort 667 malalts. Els EUA són ara mateix el tercer país més afectat després de la Xina i Itàlia, però l’Organització Mundial de la Salut (OMS) no en té cap dubte: seran el següent epicentre de la crisi.

El coronavirus va arribar als EUA el 15 de gener, dues setmanes abans que a l’estat espanyol o Itàlia. La malaltia la hi va dur un home de trenta-cinc anys que va viatjar de Wuhan a Everett (Washington). Tanmateix, no fou fins un mes i mig més tard, el 29 de febrer, que no es va registrar el primer mort, un home de Kirkland (Washington) de més de cinquanta anys amb patologia prèvia. En aquell moment només hi havia seixanta-dos malalts.

Amb aquesta cronologia, es podria dir que el coronavirus avançava a pas de tortuga i que Trump tenia raó: la pandèmia estava controlada. Tanmateix, molts experts ja alertaven que la xifra de contagiats era molt superior al de les dades oficials. Per què no quadren els comptes? Per la manca de proves de detecció i perquè Trump sempre ha prioritzat l’economia. El febrer el Centre pel Control i Prevenció de Malalties (CDC) va produir uns 160.000 tests, però la gran majoria eren defectuosos i donaven resultats erronis.

Fins a la fi de mes no es va autoritzar que laboratoris i clíniques fessin proves pròpies. Això, afegit a uns criteris d’ús molt restrictius, va fer que fins el 10 de març només s’haguessin fet 5.500 proves, en un país de 327 milions d’habitants. D’ençà d’aleshores, la xifra s’ha disparat i s’han fet més de 300.000 tests, en part per la por de la malaltia, però també perquè el congrés n’ha aprovat finalment la gratuïtat amb la Families First Coronavirus Response Act.

Als EUA no hi ha un sistema universal d’assistència sanitària i això fa que uns 27 milions d’habitants no tinguin cobertura mèdica. La revista Time va publicar aquest cap de setmana la història de Danni Askini, una malalta de la Covid-19 de Boston sense assegurança privada. El tractament contra la infecció li va costar 34.927 dòlars. Les mesures aprovades pel congrés no diuen res dels tractaments.

Tanmateix, el coronavirus ja s’ha propagat per tots els estats i serà molt difícil que es pugui contenir aviat. La Samoa Americana i les Illes Marianes del Nord són els únics territoris sota sobirania nord-americana lliures de la malaltia. Quinze estats ja han decretat el confinament de sengles poblacions. El primer va ser Califòrnia, el 19 de març, i Nova York, el més afectat, amb uns 26.000 contagiats, ho va fer tres dies més tard.

El governador de l’estat, Andrew Cuomo, ha assegurat que la situació és dramàtica: ‘L’índex de noves infeccions es duplica cada tres dies.’ Diu que el punt culminant de l’expansió del virus serà en un termini que va de catorze dies als vint-i-un. A més a més, ha demanat al president Trump que nacionalitzi empreses per a poder proveir tots els centres sanitaris. ‘No podem esperar que les empreses s’ofereixin. Això és una emergència nacional’, ha afegit.

Fins ara a Nova York hi ha uns 3.200 hospitalitzats i uns 750 malalts a l’UCI, però Cuomo calcula que caldran 140.000 llits –gairebé el triple que avui–, 40.000 places d’UCI –ara només n’hi ha 3.000– i uns 30.000 respiradors. ‘Són xifres astronòmiques i preocupants’, ha declarat. La resposta de Trump? Insinuar que per Pasqua es podran començar a aixecar els confinaments.

Les conseqüències de la pandèmia

Els EUA, conjuntament amb Alemanya, tenen un dels índexs de mortalitat més baixos pel coronavirus. De totes maneres, vista l’evolució dels casos detectats, els experts creuen que aviat augmentarà. A mitjan març, el New York Times va publicar que el Centre de Control i Prevenció de Malalties (CDC) preveia quatre possibilitats d’evolució del coronavirus.

Segons les projeccions, entre 160 milions i 214 milions de nord-americans poden contreure la malaltia en un any i això voldria dir que entre 200.000 i 1,7 milions es moririen. A més a més, entre 2,4 milions i 21 milions de persones podrien necessitar hospitalització, tot i que els centres sanitaris només tenen 925.000 llits, dels quals menys d’un 10% són d’UCI.