10.01.2017 - 22:00
|
Actualització: 10.01.2017 - 22:01
Al litoral del Principat hi ha documentats 835 jaciments submarins. I aquestes darreres dècades, en el 90% hi ha hagut espoliacions. Per això, arqueòlegs, Mossos d’Esquadra i Guàrdia Civil lluiten contra el tràfic d’aquestes peces arqueològiques.
Són sota l’aigua, amb l’únic recer de la sorra del fons. I això els fa vulnerables a les espoliacions. A Catalunya, nou jaciments submarins de cada deu –molts dels quals, a la Costa Brava– han estat víctimes d’aquestes accions. Per un motiu o altre, hi ha gent que no dubta a endur-se part del passat cap a casa. Sovint, àmfores d’època grega o romana que fa segles que hi són.
A la mar, els arqueòlegs i la policia lluiten contra aquests delictes. El director del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), Gustau Vivar, diu que hi ha dues menes d’espoliadors. Per una banda, els ‘de cap de setmana’: gent que, tot bussejant, topa amb una àmfora i l’agafa per desconeixement, o estrangers que les extreuen del fons marí i se les emporten de record. ‘Hem de pensar que al nord d’Europa el mercat negre de peces arqueològiques és més viu’, precisa Vivar.
I, per una altra banda, hi ha els ‘espoliadors endèmics’, que ho fan a consciència. Són professionals que o bé han descobert restes d’algun naufragi del passat, o bé s’acosten sense manies als arqueòlegs del CASC quan fan recerca i observen on fondegen el Thetis (el vaixell amb què naveguen durant la campanya).
Vivar recorda que, precisament, ara fa dos anys van ser objecte de l’acció d’un d’aquests espoliadors. Excavaven un derelicte iber al cap de Creus, el de cap de Vol. I d’un dia per un altre, un coll d’àmfora que aguantava una de les quadernes de la nau, de final del segle I aC, va desaparèixer.
Pagar deutes o fer-se un sobresou
‘Els espoliadors endèmics són gent que, directament, paga deutes amb àmfores o bé aprofita aquesta activitat il·legal per fer-se un sobresou’, explica el director del CASC. I afegeix: ‘A més, molt sovint també comercien il·legalment amb corall o esponges marines, com si sota l’aigua hi hagués un autèntic supermercat.’
Atrapar-los, tant els uns com els altres, no és pas fàcil. O bé els enxampen en plena feina (també gràcies a l’alerta d’embarcacions que els veuen) o bé miren de seguir-los la pista quan proven de ‘col·locar’ la peça. ‘Però és de mal fer, i per això cal insistir en la conscienciació; els jaciments són patrimoni de tots, i espoliar-los o comercialitzar amb aquestes peces és delicte. Ara, si no en comprés ningú potser se’ls acabaria el negoci’, diu Gustau Vivar.
Per internet i en pàgines de segona mà
Però a aquests espoliadors que actuen al marge de la llei, ara s’hi afegeix un nou tipus d’acte il·lícit: la venda d’àmfores per internet. Tot sovint, amb anuncis a pàgines de segona mà. I aquí és on entren en joc els Mossos d’Esquadra, perquè aquests delictes es cometen a terra ferma.
El 2016, se’n van descobrir quatre casos. El darrer, a final de desembre, quan un particular va provar de vendre un coll d’àmfora per Wallapop. Gustau Vivar diu que moltes voltes és gent que fa temps que té la peça a casa seva, o bé l’ha heretada d’algun familiar, i vol desfer-se’n.
Tanmateix, recorda que vendre patrimoni és delicte. Es faci com es faci, i pel motiu que sigui. Per això demana a aquells qui tinguin àmfores o més peces a casa que les portin als museus. ‘Que no ho venguin per internet i que tampoc, en cap cas, no se’n desfacin esmicolant-les i llançant-les a les escombraries’, diu Vivar.
Finalment, també explica que tan greu és espoliar com enaltir aquesta pràctica. Encara que sigui ‘per fer gràcia’. Això els va passar l’any passat, quan van veure la publicitat que feia una empresa d’un aparell de submarinisme: ‘S’hi veien els bussejadors fent immersió i extraient monedes del fons marí; els van obrir un expedient, perquè això és com si un anunci ensenya algú que roba un cotxe –diu–. Els espolis són un autèntic problema i cal lluitar-hi com sigui per eliminar-los de soca-rel.’
