Els espies van col·locar les balises a Puigdemont al pàrquing de l’hotel on es reunia amb polítics

Els presumptes espies del president de la Generalitat Carles Puigdemont van aprofitar les reunions que mantenia durant els primers mesos de l’exili a l’Hotel Husa President Park de Brussel·les per col·locar als seus cotxes dues balises de seguiment. Segons ha pogut saber l’ACN a través de fonts properes a les investigacions de la policia belga, el primer dispositiu de seguiment es va col·locar al Renault Espace durant el matí del 2 de febrer mentre era a l’aparcament de l’establiment. El segon s’hauria col·locat dos dies més tard, el 4 de febrer, al mateix hotel. Els experts belgues van determinar que es tractava de dispositius ‘sofisticats’ que abans de ser col·locats es van preparar en l’àmbit tècnic amb ‘material d’alta qualitat i per mans expertes’, probablement, segons les investigacions, a la zona d’Arquennes, un municipi a vint minuts de Waterloo i a quaranta de la capital.

Per tant, i d’acord amb aquestes informacions, podria haver-hi fins a tres localitzacions relacionades amb la presumpta operació d’espionatge: l’hotel d’una cadena de Brussel·les on va trucar breument una de les targetes SIM vinculada a les balises -el Thon Bristol Stephanie on s’allotjava el fiscal Carlos Bautista Samaniego i on els agents situen cinc persones més que també destaquen en relació amb la investigació-, l’hotel President Park on es van col·locar, físicament, les balises; i un espai sense confirmar a la zona d’Arquennes on s’haurien preparat els dispositius a escala tècnica.

L’anàlisi de les dues balises localitzades i l’activitat de les targetes SIM, totes britàniques, que hi havien estat en contacte van permetre a la policia belga centrar la investigació en aquests diversos espais de la zona de Brussel·les i rodalies. Així, les investigacions belgues van permetre determinar que les balises amb les targetes SIM ja tenien activitat en els dies previs a ser col·locades als cotxes. Per exemple, la SIM dins de la primera balisa ja es va comunicar amb un receptor la nit de l’1 de febrer a Arquennes, en una antena de telefonia que va connectar, en un moment o altre, amb la majoria de dispositius i targetes SIM investigades -com la que va trucar breument, el migdia abans, a la centraleta de la cadena d’hotels on s’allotjava el fiscal de l’Audiència espanyola.

La balisa 1

La balisa 1 va sortir d’Arquennes durant la matinada del 2 de febrer, i va connectar amb antenes en tot el recorregut d’aquest municipi fins a Waterloo, on l’1 de febrer es va fer públic que vivia Puigdemont. Una possible hipòtesi és que els espies seguissin el vehicle del líder de JxCat fins a trobar el moment més propici per col·locar-hi la balisa, segons fonts consultades per l’ACN. Els investigadors belgues conclouen que la balisa no la va poder col·locar un ciclista o un vianant mentre el cotxe estava parat en un semàfor, perquè es va situar a l’interior del para-xocs. Tampoc la van poder col·locar mentre el cotxe del president era al garatge de la casa de Waterloo, perquè estava vigilat de prop en tot moment. Per això, conclouen que la van col·locar al Renault Espace aparcat dins de l’hotel de Brussel·les. A partir del vespre del dia 2, la senyal d’aquest dispositiu ja corresponia amb els moviments de Puigdemont.

El diumenge 4 de febrer Puigdemont es va reunir amb ERC i JxCat a l’hotel de forma discreta. Aquell matí, cap a les 11.45 hores, amb la balisa col·locada al cotxe sense saber-ho, l’escorta que protegia Puigdemont va fer unes maniobres de distracció a l’avinguda Louise, una de les principals de Brussel·les que conecta el centre de la ciutat amb l’autopista cap a Waterloo, per despistar un Ford Focus de matrícula alemanya que creia que els seguia. En aquell moment, els moviments de la balisa 1 corresponien amb els del cotxe de Puigdemont, i un dels números SIM amb els que connectava, segons ha pogut saber l’ACN, no es va poder localitzar perquè podria haver estar ‘actiu fora de Bèlgica’. A banda, però, la balisa seguia connectant amb altres mòbils en marxa que donaven senyal a la regió de Seneffe-Arquennes.

A l’aparcament del President Park la policia també va investigar una furgoneta VolksWagen Crafter potencialment sospitosa, d’una empresa de fusteria alemanya, i que va ser vista en la mateixa jornada en què el mosso que protegia l’expresident va despistar el turisme. L’endemà, dilluns 5 de febrer, el conductor de Puigdemont va explicar a la policia belga l’incident. El 7 de febrer els mossos d’Esquadra que escortaven Puigdemont en el seu temps lliure van localitzar la primera balisa, però no la van desactivar. En tot cas, però, aquesta va deixar d’emetre el dia 8 a primera hora de la tarda, quan la balisa va entrar en dependències policials belgues.

La balisa 2

Mentre Puigdemont circulava per Brussel·les amb la primera balisa sota el cotxe, els tècnics seguien preparant la segona a Arquennes, que va ser en aquest municipi fins el dia 4, quan es va col·locar al motor d’un Renault Laguna també quan probablement estava aparcat a l’hotel. La targeta SIM que era dins d’aquesta segona balisa, molt més amagada que la primera, es correspon amb els moviments de Puigdemont a l’Hotel President Park a partir d’aquell dia. Aquesta segona balisa estava activa almenys des del dia 2 a les 10.49 hores, a Arquennes, poques hores després que la primera, però es va quedar allà fins que va ser col·locada al segon vehicle del president.

Les investigacions belgues van determinar que, durant aquell període, i fins que es van localitzar les balises, el 7 i el 8 de febrer, els moviments dels dispositius i els telèfons mòbils amb els que estaven relacionats no corresponien, excepte en una ocasió: el dia 8 de febrer, quan un dels mòbils va connectar amb les antenes de Waterloo i, posteriorment de l’hotel President Park. És a dir, que el grup d’espionatge va seguir físicament a Puigdemont durant aquella jornada i la resta de dies ho va fer a distància.

La jutgessa rebutja investigar més

L’exhaustiva investigació de la policia belga va incloure, per exemple, la petició de les imatges de seguretat d’un altre hotel de Brussel·les, que finalment van ser desestimades, i van poder reduir la llista de més de cent hostes de l’hotel Bristol Stephanie d’aquells dies als sis possibles sospitosos finals. Els investigadors també van poder concretar en quatre els distribuïdors dels dispositius de rastreig (un italià, de la balisa 1, i un alemany, un danès i un taiwanès que van vendre en total 150 aparells iguals que la segona balisa) i van analitzar més de 100 pàgines d’activitat entre tots els aparells. Tot i així, la jutgessa belga encarregada del cas va rebutjar localitzar-ne els compradors.

Entre els seus arguments, segons ha pogut saber l’ACN, la jutgessa va assenyalar que seria ‘desproporcionada’ la despesa que caldria en traducció i mitjans per aconseguir un resultat positiu sobre els potencials compradors de les balises. La jutgessa també va desestimar estirar el fil sobre l’estada del fiscal Carlos Bautista Samaniego a Brussel·les i demanar explicacions oficials sobre el seu viatge a Bèlgica. La policia belga el mencionava en les seves indagacions sobre les operacions de preparació de l’operació d’espionatge. Però segons ha assegurat l’Associació de Fiscals i el propi Bautista Samaniego aquest dimarts, ell era a la capital belga, a l’hotel Bristol Stephanie, per una reunió sobre la lluita antiterrorista.

De fet, la Fiscalia de l’Audiència espanyola ha negat també aquest dimarts una ‘suposada implicació del fiscal Carlos Bautista Samaniego en qualsevol activitat relacionada amb el senyor Carles Puigdemont’. La fiscalia indica que el fiscal era a Brussel·les en el marc de les activitats del projecte europeu JUPITTER de lluita contra el terrorisme. ‘Les despeses de transport i allotjament per aquesta reunió es van sufragar per la Unió Europea’, assegura la fiscalia de l’Audiència espanyola. ‘Els fiscals continuaran exercint les seves funcions amb estricte respecte per la legalitat, imparcialitat i la protecció dels drets i llibertats fonamentals’, va concloure.