Els escriptors veterans tornen a la trinxera

La literatura catalana es troba en un moment molt interessant i fins ara prou desconegut: actualment, es reediten els títols principals dels autors catalans clàssics vius. Això obre el debat sobre la vigència dels texts a les llibreries i sobre el paper que tenen els escriptors més grans en la nostra societat literària. Fins ara era habitual de veure edicions commemoratives amb motiu del centenari (del naixement o de la mort) d’un escriptor o alguna altra data assenyalada, quasi sempre pòstuma. Però aquests darrers temps, Columna ha començat a fer publicacions relacionades amb efemèrides concretes dels èxits propis, com féu per exemple amb Carme Riera. Ara coincideixen a les llibreries les reedicions recents de tres d’aquests autors: Gràcies per la propina, de Ferran Torrent (Columna); Tyrannosaurus, de Guillem Frontera (Club Editor) i Màrius. D’Antoni Serra (Nova Editorial Moll). Un escriptor valencià i dos de mallorquins, per afegir més elements de debat: centralitats i perifèries i tres editorials molt diferenciades: gran grup, editorial independent consolidada i petita editorial refundada.

Comencem pel primer, que és també l’últim que es va publicar en la primera versió: Gràcies per la propina. Ferran Torrent va guanyar el premi Sant Jordi el 1994 amb aquesta obra que ara ens arriba en una versió revisada per l’autor i amb un pròleg nou de Màrius Serra, en què diu: “La lectura de Gràcies per la propina ens va propinar una bona dosi de retrat social. No era un canvi de terç, perquè estava en sintonia amb el món que li coneixíem dels B&B (per Butxana i Barrera), però sí que s’hi aprecia un canvi de to. A l’humor picaresc i el desencant militant que senyorejaven les novel·les policíaques s’hi afegia una profunditat emocional inherent als relats de formació. […] Perquè Gràcies per la propina és un bildungsroman de dos orfes que creixen en el que avui en diríem una família desestructurada, composta per dos oncles singulars de tarannàs oposats i un avi resignat a l’esperit llibertari del seu fill més extravertit.”

Ferran Torrent (1951) va començar a publicar a principi dels anys vuitanta i es va fer conèixer per les novel·les negres protagonitzades pel detectiu privat Toni Butxana i pel periodista Hèctor Barrera, tot i que la seva trajectòria ha anat molt més enllà i precisament Gràcies per la propina va marcar un punt d’inflexió en la seva narrativa. Torrent és avui gairebé un clàssic contemporani i un autor imprescindible de la narrativa contemporània en la nostra llengua. El llibre és segurament el més conegut dels tres que us presentem.

El 1977, Guillem Frontera (1945) va publicar una de les novel·les més polèmiques escrites mai a Mallorca en català: Tyrannosaurus. Club Editor la recupera ara en una nova edició revisada per l’autor que inclou un epíleg nou. Una de les coses més interessants del llibre és la datació de l’escriptura, que palesa la dificultat de publicació d’un text com aquest. Frontera data l’escriptura de la novel·la entre el 1971 i el 1972. La comença a escriure a Cala Llombards i l’acaba a Barcelona i ha d’esperar a la mort de Franco per poder-la publicar.

El llibre ens explica el pas pel seminari de Miquel Moragues i Gori Montcada durant el franquisme, quan el poder i el control dels frares arriba fins i tot a la possessió dels cossos. Guillem Frontera va escriure el llibre deu anys després d’haver passat per l’experiència d’internament a la Porciúncula, el seminari seràfic dels franciscans de la TOR, i segons que es pot llegir a la contraportada de la nova edició, “Tyrannosaurus és una novel·la que sacseja i fa tremolar d’emoció. El silenci dins el qual es cometen els abusos esdevé sensorial i t’acompanya de cap a cap de la lectura, de manera que hi sentis la veu lleu dels infants que els pateixen o els sospiten”.

Frontera es consolidava així com un dels millors narradors de la seva generació després d’haver debutat quan tenia tan sols vint-i-un any com a poeta i després d’haver remogut els fonaments de la societat literària illenca amb Els carnissers el 1968, novel·la amb què va guanyar el premi Ciutat de Palma i que mostrava el xoc de trens cultural entre les classes terratinents de tota la vida i els nou-rics a Mallorca, una novel·la fresca i irreverent. Club Editor ha optat decididament per ell aquests darrers set anys, i li ha publicat un dels seus èxits més recents, Sicília sense morts, del 2015. Frontera havia estat molts anys sense publicar ficció: entre el 1993 –quan va sortir una de les seves obres mestres, Un cor massa madur– i el 2007 –quan va guanyar el premi Mercè Rodoreda amb La mort i la pluja–, però des del 2013 hem pogut llegir tres nous llibres i assistir a la recuperació d’alguns dels seus títols.

El tercer llibre en qüestió, i possiblement el de reedició més necessària, és Màrius, d’Antoni Serra. El publica la Nova Editorial Moll en versió catalana de Josep Ramon Santiago. Es va publicar en castellà el 1967 i va ser perseguit i destruït per la llei Fraga, amb l’argument que era “un perill per a l’ordre públic i la seguretat general de l’estat” i que atemptava contra la moral catòlica i els principis de l’església com a institució. A la resolució es podia llegir: “Màrius viola i ofèn en la seva projecció pública aquest principi moral del respecte a les creences dels altres.”

Antoni Serra (1936) és un autor prolífic que va començar escrivint en castellà. D’ençà del començament dels anys setanta, quan va adoptar el català com a llengua d’escriptura, ja ha publicat una cinquantena de títols. El moment de màxima popularitat va ser a mitjan anys noranta, amb l’èxit esclatant de la sèrie de novel·les negres protagonitzades pel detectiu portuguès Celso Mosqueiro, establert a Mallorca. Membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, Serra ha continuat publicant amb regularitat però aquests darrers vint anys sobretot en editorials mallorquines, on ha combinat la narrativa, el dietarisme, el memorialisme i l’assaig.

La recuperació de Màrius és fonamental perquè es pot considerar pràcticament un llibre perdut, llegit per poquíssima gent. Per què el règim franquista estava tan espantat amb aquesta obra? Així ho explica l’editorial: “Serra havia escrit una obra llòbrega, sinistra i decadentista que, literalment, arribava a espantar. En ella, l’esquerp Màrius Andrade –un professor de filosofia que, més aviat, és una barreja de savi, foll i dimoni– tracta de redimir la humanitat tot liderant la gran revolució dels miserables. Un misantrop amb una gran missió, destruir Déu i els seus símbols per retornar a l’autèntic estat pur de gràcia: el no-res.” El llibre inclou un pròleg de l’estudiosa Pilar Arnau.

En vista d’aquestes recuperacions de primer ordre, cal demanar-se com és que tantes obres dels nostres autors sèniors siguin introbables avui dia a les llibreries, si moltes són clàssics que no haurien d’haver deixat d’estar mai a la venda (en el cas de Torrent, és cert que hi havia més edicions del llibre que es podien trobar); i, sobretot, com pot ser que un llibre com Màrius hagi hagut d’esperar més de cinquanta anys a ser reeditat?

L’altra pregunta obligatòria és quin paper ocupen aquests autors en la literatura catalana contemporània. En sistemes literaris de molt a la vora (França i Portugal, per exemple) l’aparició de cada nou llibre dels autors veterans és saludada amb autèntic entusiasme i a casa nostra el resultat és desigual, però sembla com si hi hagués un gruix important d’escriptors de màxima qualitat i importància de cada vegada més oblidats i amb menys seguidors, en un moment en què encara aporten obres molt valuoses. Esperem que aquesta política de recuperacions de texts serveixi per tornar a posar-los en solfa. De moment, tenim tres propostes molt bones per a (re)descobrir tres autors cabdals de la nostra literatura.