21.08.2015 - 12:07
|
Actualització: 21.08.2015 - 16:28
El corrent crític de Syriza, la Plataforma d’Esquerres, ha anunciat avui que es presentaria a les eleccions avançades a Grècia amb una candidatura diferenciada de la del partit d’Alexis Tsipras. El nom amb què es presentaran serà, probablement, ‘Laike Enotika’, és a dir, Unitat Popular, en grec. Els seus representants encara no han dit quants dels diputats que té actualment Syriza en formen part, tot i que el parlament grec ha informat que en són vint-i-cinc. El propòsit dels dirigents de la Plataforma d’Esquerres és d’esdevenir la tercera força de la cambra greca, superant els neonazis d’Alba Daurada.
El probable nom de la candidatura, Unitat Popular, té similitud amb el nom de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de casa nostra. I segurament no és casual: un dels representants de la Plataforma d’Esquerres, Stathis Kouvelakis, professor al King College de Londres, va fer unes declaracions recentment en què situava la CUP com un dels seus referents.
En efecte, Kouvelakis, molt crític amb Tsipras per haver signat l’últim rescat, va ser entrevistat per Jacobin, revista radical editada a Nova York (EUA). És una entrevista llarga, densa i dura sobre la posició de Tsipras i el futur de Grècia. I Kouvelakis també té temps per citar la CUP com un dels seus referents. Concretament, en la importància que la CUP dóna a la mobilització al carrer respecte de la política més institucional. I com aquest factor ha tingut el seu pes en el resultat final.
El fragment de l’entrevista on curt esmentat el partit anticapitalista català és el següent:
“–Quines coses creu que no entenia quan va començar tot aquest procés, i ara en canvi entén millor?
–Podríem dir, a posteriori, que algunes seccions de l’esquerra grega, les menys lligades a la política de partit, podrien haver pres iniciatives com Podem o potser, de manera més realista, iniciatives com les de la CUP catalana, amb sectors que potser sí que són de l’extrema esquerra, però que tenen un aire més lligat al ‘movimentisme’ [Corrent de l’esquerra que creu més en la mobilització al carrer que no pas a obtenir diputats.].
Però, un altre cop, no hi havia sectors preparats per fer això. Tothom estava massa lligat a les limitacions de les estructures existents i l’únic intent de repartir les cartes d’una altra manera no es va materialitzar. En aquest cas, perquè el pes de l’ultraesquerranisme tradicional era massa fort.”