02.12.2020 - 19:50
Les dades més esperades del mercat laboral de l’estat espanyol les han presentades l’Institut d’Estatística (INE) i el Ministeri de Seguretat Social aquest matí, com és habitual cada mes. Quant a Catalunya, les xifres que s’han donat expliquen poc què passa realment, perquè l’entorn és molt més mogut que no expressen. Ens diuen, per exemple, que la desocupació ha pujat de 189 persones el mes de novembre, mentre que a la Seguretat Social el nombre d’afiliats ha augmentat, també, de 3.353, unes xifres molt baixes, com si el novembre hagués estat una bassa d’oli. I, malauradament no ho ha estat.
En trobarem la raó en els ERTO que moltes empreses han obert i que, com sabeu, no alteren ni la desocupació –els afectats no es consideren desocupats– ni la Seguretat Social, perquè fins que no es tanca l’expedient i els treballadors no són acomiadats no apareixen a les llistes de desocupats; i si se’ls queda l’empresa es mantenen dins la xifra dels afiliats. Però aquest mes hi ha hagut un embolic d’estatístiques fort. Bé, l’embolic hi va ser el mes d’octubre, però no van dir res. Si la web del ministeri avui encara diu que el mes d’octubre hi havia 599.000 afectats per ERTO a tot l’estat espanyol, la nota de premsa del mateix ministeri, després de donar la xifra de 746.000 del novembre, diu que n’hi ha uns 18.000 més, però la diferència que surt, segons la web, és de 147.000. Què ha passat? De qui hem de fer cabal?
Vejam, a final de novembre 746.000 treballadors eren afectats per ERTO a tot l’estat espanyol. D’aquests, uns 420.000 corresponen als nous ERTO que van entrar en vigor el 1r d’octubre i gairebé 330.000 vénen dels prorrogats de la legislació anterior. Per tant, al novembre el nombre de treballadors en aquesta situació va augmentar de més de 145.000. L’embolic ve del fet que molts d’aquests treballadors ja eren inclosos en ERTO abans del 1r d’octubre, tot i que les empreses han hagut de tornar a demanar l’expedient i han fet la tramitació com a nova. I aquí hi ha un primer problema d’ordre pràctic per als administrats i per als administradors. Nous tràmits per a l’empresa i per al treballador, que es troba amb les oficines dels serveis d’ocupació encara saturades.
Tornant a l’estatística, tot fa pensar que les xifres oficials ballen perquè les de l’octubre no estaven bé. Dos fets em fan arribar a aquesta conclusió. Per una banda, la baixada de la xifra dels treballadors en ERTO de l’octubre era massa forta, tenint en compte què havia passat durant el mes; i, per una altra, la nota de premsa d’avui tan sols compara les xifres del novembre amb les del setembre, com si les de l’octubre no existissin. Sospitós, no? Probablement, l’allau d’expedients i la manca de gent van fer que les dades es pengessin com si fossin bones a l’octubre, per bé que sabien que no ho eren, perquè no havien acabat de tenir en compte tots els expedients. El fet estrany és que avui, passat un mes, i quan ja tenen les dades correctes de l’octubre, no ho hagin arreglat i facin la “trampa” de no parlar-ne, de l’octubre.
Bé, aclarit aquest punt, val a dir que a Catalunya és on hi ha més afectats pels ERTO del setembre ençà. Són aproximadament uns 50.000 més, i a tot l’estat no arriben a 20.000. Això vol dir que el comportament de cada comunitat ha estat molt diferent en tots dos sentits. És normal que Catalunya hagi obert més ERTO en aquests dos mesos pel confinament dels bars i restaurants, mesura que no s’ha pres en alguns altres indrets de l’estat espanyol. De fet, en aquests dos mesos els afectats per ERTO, per exemple, baixen de 38.000 a les Illes i de 18.000 a Madrid. D’un ERTO, hi insisteixo, se’n surt o tornant a treballar a l’empresa o amb acomiadament. En el cas de les Illes sembla que la baixada és deguda al segon cas, perquè en aquests dos mesos les baixes a la Seguretat Social s’han enfilat a gairebé 80.000.
En definitiva, el creixement dels ERTO a Catalunya –unes 6.000 societats entre el setembre i el novembre– significa un punt d’esperança per a poder salvar moltes empreses, que ara són ja unes 39.000 en aquesta situació, però també allarga el període d’angoixa de molta gent que continua pendent del seu futur, lligat a la pandèmia i a les mesures restrictives que decideixi la Generalitat. Així doncs, el novembre ha estat un mes poc adient per a l’anàlisi, ateses les errades que es pressuposen a les estatístiques i que aquest desembre suposadament ja s’hauran arreglat. Poca cosa més a dir sobre el mercat laboral català, d’acord amb aquestes dades, llevat que no hi ha més remei que fer com els anglesos: “wait and see”…
