10.10.2018 - 22:00
|
Actualització: 11.10.2018 - 20:11
Tots els advocats de la defensa dels presos polítics han repetit per activa i per passiva que la presó preventiva dels seus presos és injusta i una vulneració dels seus drets. Igual que les acusacions per rebel·lió i sedició, dèbil d’entrada però tocada de mort després de la resolució del tribunal de Slesvig-Holstein, que les va rebutjar frontalment. O el fet que siguin jutjats al Tribunal Suprem i no al TSJC de Barcelona, que és el tribunal que els pertocaria als presos, almenys als que no estan aforats. Però al marge de les vulneracions que Llarena ha fet durant la instrucció del cas, les defenses dels presos s’han trobat amb impediments i entrebancs que dificulten els seus drets com a defensa, sobretot ara, que s’està tancant la instrucció del cas.
‘És que és una rere l’altra’, apunta un advocat del despatx de Jordi Pina, que representa la defensa de Jordi Sànchez, Josep Rull o Jordi Turull. Juntament amb els advocats de Jordi Cuixart aquesta setmana han demanat a la Sala Penal del Tribunal Suprem que revoqui la instrucció de la causa especial contra el procés perquè han tingut molts problemes per accedir a tota la informació de la instrucció de la causa. Aquest és la principal denúncia que fan tots els advocats perquè s’han trobat que en la documentació emmagatzemada al núvol digital hi havia carpetes buides, absència de proves i diferències substancials entre el núvol del tribunal i el dels lletrats.
Inoperància o mala fe?
Àlex Solà, membre de l’equip de defensa de Jordi Cuixart, explica a VilaWeb que van haver de fer moltes peticions i gestions, fins i tot davant de notari, perquè poguessin accedir a tots els documents de la causa en l’esmentat núvol. Un cop davant de tota la documentació de la causa s’han trobat que faltaven 51 caixes de documentació dels Mossos d’Esquadra sobre l’1-O. Es tracta d’intervencions dels mossos a les escoles durant l’1-O, les urnes intervingudes, actes on informaven la gent que havien de tancar el col·legi, imatges, vídeos….
Entre aquests documents que no apareixen a la causa, un membre de la defensa de Jordi Sànchez explica que hi ha un vídeo que ells van aportar com a prova i que ‘és clau’ per a demostrar que l’ex-líder de l’ANC, durant el 20-S, demanava tranquil·litat a la multitud i col·laborava amb la Guàrdia Civil i la comitiva judicial: ‘Clar, si no ho haguéssim vist, no el podríem incloure després al judici perquè ja s’hauria tancat la instrucció. Que hi ha hagut una desfeta informàtica important? Sí, però quina casualitat que sobretot afecti informació de les defenses’, expliquen des del despatx de Jordi Pina.
Àlex Solà diu que no sap si es tracta d’inoperància o mala fe, ‘però el que és objectiu és que aquesta informació no hi era’. Sí que afirma haver rebut una instrucció a la contra i precipitada. Bona prova, diu, és la lluita de Llarena per acreditar la malversació dels líders independentistes. El jutge va requerir a la secretària d’estat d’Hisenda que fes un informe tècnic-comptable a partir dels documents que havia presentat la interventora general de la Generalitat i així veure quines partides s’havien destinat ocultament al referèndum. Aquesta havia de ser la prova canònica de la malversació. Llarena els va demanar que ho tinguessin llest en una setmana, però hisenda va respondre que necessitava un mes. Què va fer Llarena? ‘Com que volia anar de pressa, els va dir que no calia. Això sí, apuntant que en un futur ho podria necessitar la fiscalia en el seu escrit d’acusació’.
És per tot això que les defenses han presentat un escrit en què demanen que no es tanqui la instrucció. Després de tants problemes com hi ha hagut al núvol digital on s’emmagatzema la causa, les defenses s’han trobat de cop i volta que s’hi han afegit 1.500 folis: ‘És que potser és en aquests documents on hi ha la clau on s’exonera de responsabilitat els nostres clients. Encara no podem respondre a l’escrit de conclusió de sumari’, diu un membre de la defensa de Sànchez, Rull i Turull. També han demanat noves diligències: ‘En un tribunal normal s’obririen. No confiem pas que ens les acceptin perquè hi ha molta pressa a tancar la instrucció i emetre una sentència aviat’, diu la defensa dels ex-consellers.
Una petició similar, tombada
Que la petició no reeixirà és una possibilitat molt factible. Dilluns el Suprem ja va refusar un recurs similar presentat per la defensa de Raül Romeva i Oriol Junqueras. Els magistrats hi veuen una ‘estratègia dilatòria’ i s’oposen a ampliar els terminis donats a les parts per al tràmit d’instrucció. En la resolució, els magistrats diuen que s’ha allargat el termini quatre vegades perquè les parts puguin demanar noves diligències i considera que donar més temps seria una decisió ‘contrària al dret dels encausats a un procés sense dilacions indegudes’.
Al despatx de Jordi Pina apunten que si s’han acceptat les pròrrogues és perquè el tribunal sabia que la defensa no havia pogut consultar tota la causa íntegrament per culpa del desgavell informàtic. Sobre l’acusació que els seus recursos responen a una estratègia dilatòria, responen així: ‘Bé, és que potser no cal que sigui el judici més ràpid de la història judicial espanyola. És que anem a una velocitat que ens limita el dret de defensa.’
