07.10.2022 - 21:40
|
Actualització: 24.09.2024 - 03:54
Cataloniëstraat
Gant, Flandes
Mapa a Google
Rue Catalogne
Villers-la-Ville, Valònia
Mapa a Google
Fa temps, una amable lectora d’aquesta secció, Rosa M. Poch, ens va comentar la sorpresa que es va endur durant una estada estudiantil a Gant, al bell mig de Flandes: al centre de la ciutat, hi va descobrir el Cataloniëstraat, el carrer de Catalunya. Just a tocar de l’església de Sant Nicolau, com a artèria important de la ciutat que és, s’hi aixequen força cases senyorials enmig del pas incessant de tramvies. “Em feia sentir molt a casa quan hi passava cada dia amb bicicleta, enmig de la boira i la pluja”, ens explicava. De fet, no era l’única que s’hi sentia com a casa, prop de Cataloniëstraat, ni de bon tros: molts catalans que visiten la capital de Flandes Oriental, de fet, s’hi solen fer fotografies de record.
Ara, la cosa que no sabien d’entrada ni la Rosa Maria ni tampoc els turistes que s’hi retrataven era que l’origen del nom Cataloniëstraat té ben poc a veure amb Catalunya. Les primeres referències del carrer daten del 1323 i es parlava aleshores de Cattestrate, el carrer del gat salvatge. Per la presència d’un cementiri on ara hi ha l’església de Sant Nicolau, tot indica que la referència felina tenia a veure amb fets relacionats amb bruixes, atès que sovint se les descrivia acompanyades de gats salvatges. Amb el pas dels anys i l’evolució de la trama urbana de Gant, el Cattestrate va passar a anomenar-se Catteloengestrate, el “carrer llarg dels gats”, i més endavant va derivar fonèticament en Cataloniëstraat, el carrer de Catalunya actual.
Sorprenentment, a la part francòfona de Bèlgica, a Valònia, hi ha un municipi que també té dedicat un carrer a Catalunya. Es tracta de Villers-la-Ville i, com en el cas de Gant, l’origen de la Rue Catalogne és també força misteriós. Però en un grup de Facebook dedicat al municipi, on periòdicament s’explica l’etimologia dels carrers i noms de lloc de Villers-la-Ville, hi podem trobar no una, sinó tres possibles hipòtesis a La Catalogne que recorre el sud de la barriada de Marbisoux. La primera, que derivaria d’una granja que duia aquest nom al segle XIX. La segona, que provindria del nom d’una taverna o algun altre establiment de la zona. I la tercera, probablement la que té més punts, fa referència a la família noble dels T’Serclaes de Tilly.
Un dels seus membres, Albert Octavius t’Serclaes de Tilly (1646-1715), durant la guerra de Successió al tron hispànic es va posar a disposició de Felip d’Anjou, que successivament el va nomenar virrei de Navarra (1706), capità general de l’Aragó (1711-14) i capità general de Catalunya (1714-15) en substitució, en aquest últim cas, del duc de Berwick.
Després de la caiguda de Barcelona, l’11 de setembre de 1714, ell mateix va organitzar la repressió i l’expulsió dels austriacistes del Principat, va intervenir en la planificació de la Ciutadella de Barcelona i va donar l’ordre de tancar totes les universitats de Catalunya i unificar-les a Cervera. Albert Octavius es va morir a Barcelona poc després, el 3 de setembre de 1715, i fou enterrat a Pamplona. Amb tot, el seu cor fou traslladat al panteó familiar dels T’Serclaes, a la petita església de Tilly, un municipi fusionat el 1977 amb Villiers-la-Ville i a tocar la Rue Catalogne.
Rere els dos carrers de Catalunya a Bèlgica, doncs, hi hauria un element comú: la repressió. Al de Flandes, contra el col·lectiu de dones represaliades al llarg dels segles sota l’acusació de practicar bruixeria; i al de Valònia, contra Catalunya al final de la guerra de Successió.
I una mica més: Entre els milers d’austriacistes que van patir directament el càstig col·lectiu dirigit per Albert Octavius t’Serclaes de Tilly, hi havia Josep Antoni de Rubí i de Boixadors. El marquès de Rubí es va poder escapar del setge barceloní, i de la posterior caiguda de Mallorca, i va emprendre el camí de l’exili. Va acabar els seus dies com a governador de la capital de Flandes, Anvers, a tan sols noranta quilòmetres d’on reposa el cor de T’Serclaes de Tilly.
Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.
—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat
