09.02.2021 - 21:50
|
Actualització: 09.02.2021 - 23:12
Com han canviat els temps, d’ençà de l’era dels coets Apollo. Amb poques hores de distància, dues missions espacials de la Xina i els Emirats Àrabs Units (EAU), respectivament, arriben a Mart, on la setmana vinent entrarà també una missió nord-americana.
La missió Hope dels Emirats Àrabs Units va entrar ahir a la tarda en òrbita al voltant de Mart. I avui s’espera que hi entri la missió xinesa Tianwen-1 –formada per un orbitador i un mòdul d’aterratge–, que es preveu que aterri al maig.
És un moment molt important per a tots dos països. Hope és la primera missió interplanetària d’una nació àrab. I si la Xina té èxit, serà el primer país que visitarà Mart i hi aterrarà en el seu primer intent. Les probabilitats li van en contra, perquè gairebé la meitat de les missions a Mart fracassen. La Xina ja va perdre una missió orbital a Mart (Yinghuo-1) el 2011. Però abans que les missions puguin començar a fer ciència, els esperen moments de tensió.
En arribar al planeta, han d’activar una encesa dels motors en el moment adequat per a alentir les sondes i que puguin ser capturades pel camp gravitatori de Mart. Atesa la gran distància a què es troben de la Terra, les sondes ha de fer aquesta operació de manera automàtica.
Tianwen-1
Si tot va bé, la nau orbitadora Tianwen, paraula que significa “Preguntes al Cel“, i el vehicle rover, del qual encara no se sap el nom, intentaran de mesurar el clima de Mart i la ionosfera, una capa de partícules carregades elèctricament que envolta el planeta. Aquest treball podria ajudar a entendre com Mart perd la seva atmosfera. Però també servirà de suport a futures missions tripulades a Mart, perquè n’explorarà la superfície i en cartografiarà la forma, la geologia i l’estructura interna. La nau orbitadora va plena de càmeres, porta un magnetòmetre (per a mesurar els camps magnètics) i uns quants analitzadors de partícules. Així mateix, actuarà d’estació de retransmissió per mantenir-se en comunicació amb el rover. El rover és un vehicle de la mida d’un cotxe petit, només una mica més petit que el rover Perseverance de la NASA, que també arribarà a Mart la setmana vinent. Té un aspecte semblant, amb una tracció de sis rodes, grans plafons solars i un pal amb càmeres acoblades. Aquestes càmeres poden identificar les composicions de la superfície a una distància de dos a cinc metres.
Hi ha una cosa que fa que aquesta missió sigui encara més fascinant: el rover xinès conté un radar de penetració a terra. Durant la seva vida útil, que es calcula que és d’uns noranta dies marcians –un dia marcià és gairebé trenta-vuit minuts més llarg que el nostre–, el rover podrà explorar l’estructura subterrània i cercar dipòsits d’aigua sota terra. L’evidència de llacs subterranis d’aigua salada va ser indicada el 2018 per un radar que portava la nau europea Mars Express Orbiter, però no se n’han fet mai mesuraments des de la superfície.
El rover no visitarà els llocs específics que es van assenyalar aleshores, però podria trobar condicions semblants al lloc d’aterratge proposat, que sabem que és un indret que en el passat potser va ser cobert d’aiguamolls. Hi ha un gran interès per aquests dipòsits, perquè representarien un recurs vital per als futurs astronautes que s’instal·lin al planeta. I evidentment tampoc no es pot descartar la possibilitat que els llacs tinguin a dins alguna forma de vida.
La Xina ja ha utilitzat la tecnologia de radar amb gran èxit en el seu recent rover Yutu-2, que ha identificat capes separades i úniques de gel fins a quaranta metres sota la superfície en la Lluna. L’Administració Espacial Nacional de la Xina ha explicat que el rover aterrarà a la regió anomenada Utopia Planitia, la conca d’impacte més gran coneguda del sistema solar. Durant els mesos que queden encara, la nau en òrbita l’estudiarà i n’identificarà la situació exacta.
Malgrat això, curiosament, un comunicat de premsa emès després del llançament reeixit de la missió indicava les coordenades previstes dins d’Utopia Planitia (110,318 graus de longitud est i 24,748 graus de latitud nord), però van ser ràpidament eliminades, possiblement per assegurar-se que això no es contradiu amb una lleugera alteració posterior –o potser per alguna motivació política. En declaracions a Space.com, Alfred McEwen, director del Laboratori d’Investigació d’Imatges Planetàries de la Universitat d’Arizona, va explicar que la zona d’aterratge prevista és segura i científicament molt interessant. Per arribar-hi el primer rover xinès de Mart haurà de passar pels anomenats “set minuts de terror“: el descens automatitzat de qualsevol mòdul d’aterratge a través de l’atmosfera marciana per desaccelerar amb èxit i aterrar d’una peça, maniobra que es fa sense cap comunicació activa amb una nau orbitadora o amb el control de terra. Per aconseguir-ho, farà una desacceleració inicial amb un escut protector que originarà una resistència aerodinàmica però que s’escalfarà enormement, seguit d’un paracaigudes i després per l’ús de retrocoets per permetre un aterratge suau.
Hope
La missió Hope, que ja va arribar ahir a l’òrbita de Mart, és la primera missió interplanetària dels Emirats Àrabs Units. L’arribada a Mart s’escau en el moment en què aquest país celebra el cinquantè aniversari de la seva formació.
La missió es va enlairar des del Japó el juliol del 2020, utilitzant la mateixa “finestra de llançament” (el millor moment perquè una sonda parteixi i arribi fàcilment a Mart des de la Terra) que han fet servir les missions de la Xina i dels Estats Units.
Hope orbitarà Mart durant un any marcià, gairebé dos anys terrestres, i des d’una distància entre 22.000 km i 44.000 km, explorarà amb més detall l’atmosfera marciana.
La missió investigarà el clima general del planeta, els vincles amb l’atmosfera superior i com això pot explicar l’abundància d’hidrogen i oxigen tan canviant. Aquesta investigació ens ajudarà a entendre per què Mart perd gradualment la seva atmosfera i quin paper té la pols en el clima marcià –una informació també important per a aquells que vulguin establir-se a Mart algun dia.
Aquesta setmana tan atrafegada per a tots els interessats en l’exploració de Mart ha començat, doncs, amb dos països relativament nous en el negoci de l’exploració marciana. Això ha aportat una perspectiva fresca, que és molt benvinguda. És interessant de veure com s’amplia el grup de nacions que exploren Mart. I per si dues entrades en òrbita encara no fossin prou, el 18 de febrer s’hi unirà la nau dels Estats Units.
