Els economistes catalans opten per esgotar la negociació amb els EUA

Una sorpresa majúscula! Enmig de l’enrenou mundial generat pels aranzels del president Trump, vet ací que l’FMI apuja la previsió de creixement de l’economia espanyola per enguany, tal com consta en l’informe publicat ahir, dijous. L’FMI pren com a referència la situació del 8 d’abril, just abans que el govern nord-americà suspengués durant 90 dies les represàlies comercials –aranzels “recíprocs”, els anomena– a tots els països del món, deixant-los en el 10% en general, tret de la Xina, on augmenta la garrotada.

La millora de dues dècimes en la previsió d’avanç del PIB espanyol, l’FMI la calcula en funció de “la limitada exposició comercial directa i indirecta a la primera potència mundial”. I afegeix que “es pronostica que el creixement es mantindrà sòlid en el curt termini i que després es desaccelerà gradualment, per l’envelliment demogràfic”.

El ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo, va reaccionar-hi ràpidament i va dir que la millora de la perspectiva arribava “malgrat el context internacional tan complicat” i que es basava “en un sector exterior dinàmic i un mercat laboral robust”. Es dóna la circumstància que divendres passat havia dit que la decisió de Trump faria “perdre unes dècimes de creixement al PIB espanyol i europeu”. De totes maneres, més enllà de previsions, el fet és que considera que la treva de noranta dies en la guerra comercial és una oportunitat per a negociar. A parer seu, cal protegir la relació comercial amb el principal soci comercial de la UE, “que són els Estats Units”.

He parlat de sorpresa al començament perquè el governador del Banc d’Espanya, José Luis Escrivá, va dir abans-d’ahir, durant una entrevista a TVE, que haurien “de revisar a la baixa les previsions de creixement”. I afegia que aquesta revisió estaria “sotmesa a uns elements d’incertesa molt grans”, perquè hi havia elements sobre els quals realment no tenien “instruments analítics prou potents per a poder avaluar-los”. Precisament per això, aclaria que, a hores d’ara, no podia dir la magnitud de la revisió: “Encara no ho hem calculat i no és fàcil de fer”. Recordem que, el mes passat, l’organisme va apujar la previsió de creixement fins al 2,7%. Val a dir que ambdues previsions, canviades en sentits oposats, probablement convergiran cap al 2,5% que apunta l’FMI.

Uns miren cap amunt i uns altres cap avall, la situació és complexa a més no poder i representa un nou maldecap per als empresaris a l’hora de prendre decisions. No hi ha res pitjor que la incertesa domini el panorama. I en aquests moments, a la vista de les erràtiques decisions del president dels EUA, es troba a nivells màxims. L’exemple més fefaent el tenim en la muntanya russa en què s’ha convertit la borsa de valors durant tota la setmana, amb una volatilitat desorbitada.

Precisament per això, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, arran de la posada en marxa de mesures proteccionistes a diferents productes, matèries primeres i sectors industrials per part del govern dels Estats Units, ha volgut saber l’opinió dels seus membres introduint una pregunta a l’Enquesta de situació econòmica de l’hivern 2025, mitjançant una enquesta flaix feta el 8 i el 9 d’abril. Cal destacar que, com era d’esperar, la majoria (79,3%) dels enquestats assenyala que els aranzels tindran un impacte desfavorable en l’economia catalana, sense entrar a aprofundir en quina magnitud.

Preguntats per quines mesures hauria d’adoptar la Unió Europea per a fer front a la nova situació creada, el 72,3% dels enquestats es decanta perquè el bloc comunitari treballi per esgotar la via de la negociació amb els Estats Units. En aquest sentit, Xavier Segura, director tècnic de l’enquesta, em comenta: “Cal valorar aquesta mostra de seny, en uns moments molt difícils, dels nostres economistes. Saben que aplicar contramesures seria entrar en un joc de suma negativa. Més proteccionisme no ens portaria enlloc bo.”

Per altra banda, una àmplia majoria dels economistes també considera que una de les millors respostes estratègiques de la Unió Europea és reforçar el vincle amb socis comercials d’altres continents. En concret, el 76,5% opta per intensificar les relacions amb països d’Amèrica Llatina i el Canadà, i el 74,4%, amb països asiàtics.

També cal destacar que el 87,4% considera que la mesura més adequada que poden implementar les autoritats espanyoles i catalanes per a fer front a l’impacte de les polítiques proteccionistes dels Estats Units és desplegar noves estratègies en política comercial, com ara, la diversificació de mercats, campanyes de promoció o acords comercials. I destaca un 59,1% que proposa de donar suport i oferir ajuda financera als sectors afectats.

Tornant a l’Enquesta de situació econòmica, el 43,9% de la comunitat col·legiada opina que l’economia catalana està millor ara que no pas fa un any. Aquesta perspectiva ha retrocedit 2,2 punts respecte de l’anterior estudi, fet la tardor del 2024. Aquesta percepció es trasllada a l’Índex de confiança dels economistes, que engloba la visió dels col·legiats i té en compte tots els factors que incideixen en la situació econòmica i el fa baixar de tres centèsimes: 5,74 per a l’economia catalana i 5,54 per a l’espanyola.

L’enquesta també ha recollit els principals problemes de l’economia catalana. Novament, el dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya torna a ser la qüestió que més preocupa (42,3%), però registra una baixada de gairebé 4 punts menys respecte de la dada de la tardor del 2024. La segueix les dificultats d’accés a l’habitatge (37,4%), en aquest cas, més de 4 punts per sobre que en l’anterior sondatge (33,1%). A continuació, segueixen les deficiències en infrastructures i comunicacions (36,4%)…

Veient l’apartat en què més augmenta la preocupació, sembla evident que els economistes catalans veuen en l’habitatge un problema creixent per a la nostra societat. Precisament, la base col·legial de l’entitat identifica la manca d’inversió pública, la regulació inadequada i la inseguretat jurídica com els motius principals que dificulten l’accés a l’habitatge. Sobre aquesta qüestió, ve formulada la pregunta exclusiva que l’enquesta dedica a la demarcació de Barcelona. Dues terceres parts dels professionals barcelonins enquestats es posicionen clarament a favor de flexibilitzar la norma urbanística que obliga a destinar un 30% dels nous habitatges a habitatge social, amb l’objectiu de dinamitzar el mercat, atès que el seu manteniment representa un fre a l’activitat.