05.11.2018 - 21:50
La CUP decidirà dissabte a Perpinyà si es presentarà a les eleccions europees, en les quals no participa del 2004 ençà. Amb aquest consell polític, culminarà un procés de debat intern que va començar fa uns quants mesos i que recull arguments favorables i contraris a concórrer a les eleccions europees del 26 de maig de l’any vinent, que coincidiran amb les municipals.
L’última vegada que s’hi va presentar, fa catorze anys, els resultats van ser insignificants. Tan sols va obtenir 6.985 vots al conjunt dels Països Catalans: 6.185 al Principat (0,29%), 697 al País Valencià (0,04%) i 103 a les Illes (0,04%). Cinc anys després, el 2009, la CUP no s’hi va presentar, tot i que una part de l’esquerra independentista era representada per Endavant en la candidatura Iniciativa Internacionalista. La llista no va obtenir cap eurodiputat, però als Països Catalans va aplegar 21.727 vots. A les eleccions del 2014 ja no s’hi van presentar.
Ara, en un context totalment diferent i amb el projecte de la CUP implantat en el sistema polític català, retorna el debat. Segons que ha pogut saber VilaWeb, les assemblees territorials han preparat vuit documents a favor i en contra que es votaran dissabte.
Alguns dels arguments a favor de participar-hi són: la necessitat d’internacionalitzar el conflicte català, la possibilitat de teixir aliances amb més forces anticapitalistes d’Europa, la capacitat de no relegar l’euroscepticisme a l’extrema dreta i la possibilitat d’estendre el projecte de la CUP a tots els Països Catalans.
Per contra, també s’exposen dubtes sobre la possibilitat d’incidència del partit al Parlament Europeu i la capacitat d’assumir els esforços i el cost d’una campanya electoral d’aquesta mena, oimés si es té en compte que coincidirà amb la de les municipals, la gran aposta política de la CUP. A més, troben difícil de traslladar a Europa la cultura política assembleària i que les bases puguin seguir bé la tasca dels eurodiputats.
El paper d’Anna Gabriel a Ginebra
Quan l’ex-diputada Anna Gabriel es va exiliar a Suïssa es va assenyalar que podria fer una tasca política en aquell país, on hi ha la seu de les Nacions Unides. Però, passat el temps, el secretariat de la CUP considera que la formació no dóna ‘una resposta del tot satisfactòria a la necessitat d’internacionalitzar la situació política’. Segons que diuen, el pes màxim d’aquest discurs recau en els exiliats a Brussel·les, i concretament en el president Puigdemont. A més, consideren que ‘el tipus d’agents que hi ha a Ginebra i a Brussel·les són diferents, com també ho és la pressió que es pot fer en cadascun d’aquests espais’.
Pel secretariat, a l’hora de decidir si presentar-se o no a les eleccions europees cal tenir en compte ‘el front obert a Ginebra’. Concretament, diu que s’ha de calibrar bé quins recursos poden aportar a l’exili d’Anna Gabriel i com fan ‘l’acompanyament’ a la seva tasca política.
Els efectes del ‘superdiumenge’
Que les eleccions europees i municipals siguin el mateix dia (el 26 de maig de 2019) afectarà el comportament electoral del votant. Per això el secretariat nacional adverteix que cal analitzar els efectes que aquest ‘superdiumenge’ pot tenir en les dues campanyes electorals.
‘Caldria analitzar bé l’impacte en les eleccions municipals, sobretot en les ciutats grans i en algunes de mitjanes, on hi ha un percentatge molt elevat de vot habitualment no directament i activament vinculat o implicat amb un projecte polític concret com és el nostre’, diu un document al qual ha tingut accés VilaWeb.
Com es votarà?
El debat i la votació sobre les eleccions europees serà el darrer punt del consell polític. Primer els militants hauran de discutir les aportacions del secretariat nacional i després votar els vuit documents preparats per les assemblees territorials.
Els que s’aprovin es dividiran entre propostes a favor de participar en les europees i propostes en contra i, dins cada bloc, es votaran tots els documents fins que només en quedi un que representi cada opció. Finalment, es farà una votació entre aquests dos documents.
