Els dos anys de maniobres ultres contra Mónica Oltra que s’esvaeixen amb l’arxivament del cas

“Me’n vaig amb la cara ben alta però amb les dents serrades.” Mónica Oltra no podia aguantar les llàgrimes la vesprada del dimarts 21 de juny de 2022. En una compareixença carregada de tensió i de ràbia, dimitia els càrrecs de vice-presidenta primera del Consell, portaveu i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives. Va dir que se n’anava per no fer mal al projecte del Botànic, però va advertir que amb aquell acte guanyaven els dolents, i que allò es recordaria en la història de la infàmia política, jurídica i mediàtica del país. Ahir, quan el jutge va arxivar la causa, va mantenir el silenci que s’ha imposat tot aquest temps, però en una publicació a Instagram es va referir a l’alba que esclata després d’una llarga nit.

L’acusació

Mónica Oltra dimitia l’estiu del 2022. El 16 de juny un jutge l’havia encausada, acusada d’aprofitar el seu paper de consellera responsable dels menors tutelats per a amagar els abusos que Luis Ramírez, el seu ex-marit, havia comès contra una jove en el centre on treballava. Segons l’acusació, ella es va valer del seu poder i va obligar els responsables del centre a amagar els fets i a impedir-ne la investigació. Ara el jutge ha dit que no hi ha cap indici que passàs això.

Ramírez fou jutjat dues vegades, i els abusos es van considerar provats. Ara compleix una pena de presó que s’acabarà el febrer del 2029. Sobre el presumpte intent d’ocultació dels fets, en la interlocutòria publicada ahir el jutge diu que no hi ha “indicis de la comissió de cap delicte, encara que en la denúncia i en la querella inicials es fessen de manera merament provisional qualificacions jurídico-penals que són insostenibles d’acord amb les actuacions que s’han fet”. La denúncia l’havia presentada Cristina Seguí, fundadora de Vox i agitadora mediàtica de l’extrema dreta.

Oltra sempre ha defensat que ella s’assabentà dels abusos l’agost del 2017, quan va arribar una citació judicial contra Ramírez a la casa que encara compartien, tot i que ja havien començat els tràmits per a separar-se.

Quan el jutge instructor va demanar informació sobre el cas a la conselleria i va citar a declarar alguns funcionaris, el març del 2022, Oltra va fer unes declaracions que semblaven una autoinculpació: “Que no busquen més, que no molesten més la meua gent, ja ho dic jo, l’informe el vaig encomanar jo, que deixen la gent en pau.”

Lawfare

“Que ningú es pregunte d’ací a vint anys –i no d’ací a vint anys, d’ací a vint mesos– què collons va passar en aquest país. Aquest país té un problema quan absol corruptes, quan M. Rajoy no és un indici, i s’encausen innocents. I passen coses com Vicky Rosell, Alberto Rodríguez i les mainaderes. Aquest país té un problema quan no ens defensem de l’extrema dreta”, va dir Oltra, envoltada de companys de militància i de la direcció del partit en el moment de dimitir.

Han passat una mica més d’aquells vint mesos de què parlava Mónica Oltra. N’han passats prop de vint-i-dos i l’extrema dreta que l’assetjava ara és al poder i s’asseu a la taula del Consell. Ahir, amb prou feines, el president de la Generalitat va dir res sobre el cas. Que respecta les decisions judicials. I va afegir que encara espera que Oltra demane perdó a la jove ex-tutelada.

Després de citar-la a declarar a ella i a tot el seu equip, i d’allargar el procediment d’instrucció, de reclamar més i més documentació, el jutge ha decidit d’arxivar la causa que va originar la crisi política més gran del govern del Botànic. La que va deixar el govern sense el seu actiu més mediàtic. La coalició Compromís es trobà sense la cap de cartell que havia dut la formació a uns resultats electorals mai vists, i que, en un tàndem amb Joan Ribó com a cap de llista a l’ajuntament, va fer possible l’assumpció de grans quotes de poder institucional.

Ha estat inevitable que l’expressió lawfare o guerra judicial haja tornat a posar-se damunt la taula per a relacionar directament o indirecta l’encausament de Mónica Oltra amb la pèrdua de les eleccions del bloc del Botànic el mes de maig. Era igual a quin dirigent de Compromís es preguntàs després de perdre les eleccions. Tots deien que amb Mónica com a cap de cartell les coses haurien anat diferents. La coalició no s’ha refet encara del colp tan dur que va significar aquella renúncia, tant pels motius, com per la manera com es va produir.

A la lawfare es va referir des del primer moment Compromís quan es va fer pública la denúncia interposada per Cristina Seguí, amb el suport de Vox, que es va voler personar en la causa. I quan es va saber també que qui hi havia darrere la menor abusada per l’ex-marit de Mónica Oltra era el líder d’España 2000, José Luis Roberto, que li va fer d’advocat.

Roberto va assetjar Oltra no tan sols judicialment, o a les xarxes socials, sinó físicament, amb episodis com ara quan l’ultra anà a les portes del seu domicili particular per a increpar-la a la nit, quan els seus fills, que encara eren menuts, eren a casa.

Objectiu del PP

El PP, que en aquell moment era a l’oposició, va emprar el cas d’Oltra per a atacar cada setmana Ximo Puig en les sessions de control al Consell a les Corts. Preguntes, acusacions, cartells i, fins i tot, samarretes, van ser la munició d’atac del PP i Ciutadans, amb l’actual portaveu i consellera d’Hisenda, Ruth Merino, al capdavant.

Ella es defensava explicant que a la dreta econòmica i política no li interessava gens que el Botànic continuàs fent les polítiques socials que s’havien activat. Fins i tot va mostrar una fotografia en què apareixien Francisco Camps, Cristina Seguí i Alberto de Rosa, director de Ribera Salud, a l’estació del TGV de Madrid.

Tot i que al principi Ximo Puig i els socialistes defensaven Oltra d’aquests atacs, quan l’onada mediàtica es va fer més i més gran i l’encausament va ser un fet, Puig mateix va demanar, en públic, a la seua vice-presidenta, que fes un pensament per no fer mal al projecte. Era, justament, l’equador del segon Botànic i l’horitzó electoral amb una Mónica Oltra que havia de passar pels jutjats no feia gens de gràcia a Puig.

La dimissió de Mónica Oltra es féu efectiva tan sols sis dies després de ser encausada pel jutge i quan feia tres dies que Compromís li havia dedicat un acte festiu que ja tenien previst en el vell llit del Túria. La sentència de Puig va ser lapidària: “No estem per a festes.”

Després de l’arxivament, el síndic dels socialistes, José Muñoz, es va limitar a dir que estava satisfet per la decisió i va exigir les disculpes del PP. En cap moment no va fer referència a les pressions que el seu partit havia exercit sobre Oltra i sobre Compromís per a empènyer-la a deixar el càrrec.

Mig any després de la dimissió, Mónica Oltra es va sotmetre a una entrevista en un programa de televisió de la Sexta en què va acusar el PSOE d’haver assumit el relat fals. “M’amenaçaven d’expulsar-me del govern. Això hauria estat una bomba que hauria trencat el govern de coalició. El PSOE feia temps que fantasiejava amb la idea de governar tot sol. I jo ja sé com governa el PSOE tot sol, no s’allunya gaire de com ho fa el PP”, va dir.

Amb tot, els socialistes no van ser els únics que aquells dies de tanta tensió van demanar una reflexió a la vice-presidenta. Poques hores abans de la dimissió, i després d’haver participat en la festa del riu, Joan Ribó mateix va demanar a la direcció de la coalició que es reunís per decidir el futur d’Oltra. Tothom era conscient de la injustícia que implicaria que plegàs, però ningú no estava disposat a suportar el mal que faria en la reputació del grup que es mantingués en el càrrec.

Teresa, una joguina trencada

Quan Mónica Oltra va dimitir, Teresa, la jove víctima dels abusos de Luis Ramírez, ja no era menor. Ja tenia dos fills i els serveis socials eren a punt de llevar-li’n la custòdia. Quan Cristina Seguí havia aconseguit allò que cercava, va deixar d’ajudar-la com li havia promès. Ni ella ni la seua parella no tenien feina. Seguí els havia promès a tots dos que entrarien a treballar a l’hospital de Torrevella, que gestionava Ribera Salud, en mans d’Alberto de Rosa, amic personal de Francisco Camps i germà de Carmen de Rosa, presidenta de l’Ateneu Mercantil. Va ser a l’Ateneu on Seguí i els seus companys dels mitjans ultres van destapar la identitat de Teresa en un programa de televisió que es va emetre en directe per a criticar durament l’ex-vice-presidenta i acusar-la dels encobriments.

El bucle d’odi de Cristina Seguí contra Oltra i contra el jutge instructor

Encara sense tenir la interlocutòria a les mans, l’agitadora ultra Cristina Seguí es va llançar a fer un directe a YouTube en què lamentava la decisió judicial. “És fotut creure en la justícia, en aquests moments”, deia, reiteradament. També va acusar el jutge instructor de no haver estat prou valent i d’haver acotat el cap per allò que ella considera pressions polítiques que ha rebut. “El jutge ha anat contra els seus propis actes”, va dir. I, en un moment de desesperació absoluta, va admetre que s’havia querellat contra Mónica Oltra per a “liquidar-la políticament”. “És clar, fotre, perquè aquesta paia era responsable de 2.000 xiquets tutelats. Ara ja no són a càrrec seu. Ara estan segurs. La nova conselleria, en mans del PP i de Vox, anirà alerta que els centres tutelats deixen de convertir-se en un prostíbul de gentussa. Ha valgut la pena”, deia. En un altre vídeo Seguí insereix un nombre de compte bancari i demana que els seus seguidors ingressen diners per a continuar la lluita contra Mónica Oltra.

L’alba esclata i la primavera floreix

Ahir, en fer-se pública la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia Valencià, la direcció de Compromís es va afanyar a oferir a Mónica Oltra de tornar a ser-ne la portaveu i esdevenir una peça clau en la direcció. Però a l’entorn més pròxim a Mónica Oltra es van limitar a dir que estaven alleujats, que ells estaven convençuts que això havia d’acabar passant, i que ara, malgrat el mal que ha fet aquest cas, toca celebrar-ho cap endins. L’ex-vice-presidenta va penjar una fotografia amb el seu fill amb un missatge on es podia llegir, en anglès: “Per llarga que siga la nit, l’alba esclatarà.”  Miquel Real, que va ser cap de gabinet d’Oltra, i que també era encausat, es va fer ressò d’una lletra del grup Manel: “És nit freda per ser abril, no s’està enlloc com a casa”, i va afegir: “És abril i, malgrat el fred, la primavera comença a florir.”