03.10.2018 - 01:50
Cinc anys després de la vaga indefinida del sector de l’educació de les Illes contra el decret del trilingüisme (TIL), impulsat pel govern del PP que presidia José Ramón Bauzá, la situació del català a l’escola no ha millorat gaire a les Illes, segons que denuncien els seus impulsors.
El 29 de setembre del 2013 hi hagué la manifestació més multitudinària que es recorda a les Illes. Més de cent mil persones varen sortir al carrer per cridar contra el projecte lingüístic de Bauzá. El Tractament Integral de Llengües (TIL) pretenia millorar l’aprenentatge d’anglès a les escoles disminuint les hores de català.
Els docents creuen que la situació del català a l’escola continua essent dolenta perquè el decret de mínims, que regula un 50% d’hores lectives en català, no es compleix en un 34% dels centres privats concertats. Els col·lectius impulsors consideren que la clau de l’èxit del moviment va ser voler tocar un model lingüístic que tenia un consens molt ampli. Bona part de la societat balear va fer costat als docents i a la unitat d’acció de tota la comunitat educativa en una riuada verda multitudinària.
El missatge era clar, i deixava palès a la classe política que més de cent mil persones no volien ser governades a cop de decret llei. Eren temps de caixa de resistència, en què arribaven mostres de solidaritat d’arreu i uns quants directors de centres escolars van ser expedientats.
