Els deu espectacles imprescindibles del festival MIM de Sueca

‘El moviment parla’ és el lema d’enguany del festival MIM de Sueca, un dels més destacats d’Europa en el camp del teatre gestual. La principal novetat és el pes que hi té la dansa, una disciplina carregada d’expressió: ‘A voltes atribuïm el gest o el mim a l’expressió de la cara, i aquesta vegada volem mostrar com els cossos es posen en moviment per a contar-nos històries diferents, traslladar-nos a universos desconeguts i inèdits, pròxims’, explica el director del festival, Joan Santacreu.

Fins diumenge, tot d’indrets de Sueca –al teatre, al carrer o en espais inesperats– s’ompliran d’espectacles. En total, n’hi ha vint-i-cinc de programats, de disciplines molt diverses, en cerca de noves formes d’expressió gestual i corporal. Se n’hi destaca un bon reguitzell que glorifiquen el cos i en denuncien els tabús.

Us oferim una tria dels més destacats:

Alba, de Théâtre du Mouvement. Una adaptació lliure de l’obra La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca, feta de cossos, gests i moviments.

Cirque déjà vu, de Comediants la Baldufa. Una barreja de nostàlgia i humor per a rendir un homenatge a la vellesa, l’amistat i el circ, amb la història de dos vells que un dia es troben i recorden la seva vida de comediants.

La siesta, de Mou Dansa. L’espectacle exposa, amb un solo de dansa, aquells moments que fem quan ens veiem atrapats de manera conscient o inconscient per l’ego enaltit, l’adoctrinament i els convencionalismes socials en el nostre afany d’obtenir l’èxit.

Look at me, de Maduixa Teatre. Un working progress que convida nou espectadors a mirar-se fit a fit i endinsar-se en l’interior de l’altra persona més enllà del seu aspecte físic.

Lurrak, de Lurrak. L’explotació laboral és el tema central de l’espectacle musical de circ contemporani de la companyia basca.

Mapa, del Colectivo Glovo. Basat en el món dels refugiats i les fronteres, l’espectacle situa dos intèrprets en una relació d’aproximació i allunyament, de poder i de revolta, compartint una mateixa premissa comuna: la impossibilitat de frontera amb nosaltres mateixos.

Meeting Point, d‘Ertza. L’espectacle formula diverses qüestions sobre les contradiccions humanes i convida el públic a prendre-hi posició activa d’una manera lúdica.

Poyo Rojo, de Poyo Rojo. Una fusió colpidora de dansa, acrobàcies i clown per a parlar sobre l’amor entre persones del mateix sexe.

Smashed, de Gandini Juggling. Les complexes relacions humanes articulen el muntatge de malabarismes sorprenents, a càrrec de la prestigiosa companyia anglesa Gandini Juggling: Smashed.

XX, d’Escandall Teatral. Una performança articulada en tres actes, en què, per mitjà del teatre, la dansa i el gest, es qüestiona el paper que la societat patriarcal reserva a les dones.

Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes