24.05.2018 - 22:00
L’Audiència espanyola ha condemnat a un total de 351 anys de presó a vint-i-nou dels trenta-set acusats de la trama Gürtel que han estat jutjats. El cap de la trama, Francisco Correa, ha estat condemant a 51 anys i 11 mesos de presó; l’ex-secretari d’Organització del PP de Galícia, Pablo Crespo, a 37 anys i 6 mesos, i l’ex-tresorer del PP Luís Bárcenas, a 33 anys i 4 mesos i a una multa de més de 44 milions d’euros. A més, aquesta condemna arriba quan encara s’ha de jutjar una altra part de la trama, la que correspon a la caixa B i als papers de Bárcenas. Però de moment l’Audiència ja ha condemnat el PP a una multa de més de dos-cents mil euros per haver-se lucrat amb les maniobres de la trama. El primer partit condemnat per corrupció a l’estat espanyol.
Els càrrecs de Rajoy en aquella època
Segons la sentència, aquesta relació de negocis entre l’empresari Francisco Correa i l’organització central del PP es va acabar el 2004, però va continuar en altres comunitats –com el País Valencià– fins al 2009. Durant aquests anys de la primera època de la Gürtel, i considerada l’estructura central de la trama (1999-2005), Mariano Rajoy va ocupar els principals càrrecs de la direcció del PP: de 1990 a 2003 va ser vice-secretari del PP, els anys 2003 i 2004 va ser secretari general i l’octubre de 2004 va arribar a la presidència del partit.
I l’Audiència espanyola no es creu el testimoni de Mariano Rajoy. El tribunal no veu ‘credibilitat’ en les declaracions del president espanyol davant els magistrats, quan va declarar com a testimoni el 26 de juliol de l’any passat. Aquell dia, Rajoy va dir que ‘desconeixia’ l’existència d’una ‘caixa B’ al partit i també va negar haver rebut sobresous. Per contra, la sentència assegura que ha quedat ‘degudament acreditada’ l’existència d’una ‘caixa B’ perquè l’ex-tresorer mateix, Luís Bárcenas, ho ha reconegut durant el judici i perquè diverses persones que apareixen en els famosos papers de Bárcenas com a receptores de diners van admetre haver percebut les quantitats. La sentència descriu un ‘autèntic i eficaç sistema de corrupció institucional’ entre les empreses de Correa i el PP que manipulava la contractació pública ‘central, autonòmica i local’ mitjançant militants ‘influents’ del PP. Segons el tribunal, els diners de la ‘caixa B’ ‘eren una manera de pagar favors o la contrapartida a adjudicacions irregulars de contractes’.
Els primers anys de Gürtel
La sentència de la primera etapa de la trama Gurtel considera que durant els anys 1999-2005 el grup Correa i el PP van teixir ‘una estructura de col·laboració mútua i estable’ que prestava serveis relatius a viatges i organització d’esdeveniments. La sala parla també d’un ‘autèntic i eficaç sistema de corrupció institucional’ que manipulava la contractació pública ‘central, autonòmica i local’ per mitjà de militants ‘influents’ del PP.
La sentència subratlla que les empreses de Correa gaudien d’un ‘arbitrari tracte de favor’ en la contractació pública. Segons el tribunal, Correa mantenia una ‘estreta i contínua’ relació personal –fins i tot d’amistat, diu– amb alts dirigents del PP. Fins a tal punt que tenia un ‘tracte preferent’ a la seu central del carrer Gènova on ‘entrava i sortida de l’edifici a discreció’.
‘Caixa B’ acreditada
Segons la sala, ha quedat provada l’existència d’una ‘caixa B’ al PP. No únicament perquè així ho ha confessat el mateix Bárcenas (al judici va parlar de ‘comptabilitat extraoficial’) sinó perquè hi ha persones que apareixen als papers que han reconegut haver rebut sobresous.
La sentència detalla que els diners desviats van anar a parar a ‘donacions finalistes de la “caixa B” del partit’. ‘Consistia en una estructura financera i comptable paral·lela a l’oficial existent com a mínim des de 1989, les partides de la qual s’anotaven informalment, a vegades en simples fulles manuscrites’, recull la sentència en referència directa als ‘papers de Bárcenas’. Les quantitats, segons el tribunal, es lliuraven a ‘membres rellevants del PP’.
Els magistrats també desmunten els arguments de la defensa, que adduïen que es tractava de ‘donacions altruistes’. ‘Incidim en la seva procedència il·lícita perquè les aportacions a la caixa B no eren simples donacions fetes de manera altruista per alguns empresaris sinó que tenien un fort caràcter finalista, ja que era una manera de pagar favors o la contrapartida a adjudicacions irregulars de contractes’, desvetlla la resolució.
Testimoni sense ‘credibilitat’
Pel judici van passar uns tres-cents testimonis, entre ells el president del govern espanyol i president del PP, Mariano Rajoy, que va declarar a l’Audiència espanyola al juliol. Va dir que no sabia res de la gestió econòmica del PP i va negar haver rebut cap sobre ni pagament en negre. També va dir que ‘desconeixia’ l’existència de la ‘caixa B’ (tot i que als papers de Bárcenas apareix el nom ‘M. Rajoy’).
Durant la seva declaració com a testimoni (en què, per llei, està obligat a dir la veritat), el president del govern espanyol va dir que no havia fet ‘absolutament res’ per ajudar Luis Bárcenas, tot i reconèixer que li havia enviat missatges de suport en què li demanava que fos ‘fort’ i que feien ‘tant com podien’.
Altres testimonis rellevants del PP van negar durant el judici l’existència d’aquesta comptabilitat paral·lela i il·legal. Ho va fer el president del PP i del govern espanyol, Mariano Rajoy, i també els ex-ministres Javier Arenas, Francisco Álvarez Cascos i l’actual president del senat, Pio García-Escudero.
La fiscalia ja va qüestionar la ‘veracitat’ d’aquests testimonis, una tesi que també fa seva el tribunal. A la sentència, assegura que no dóna ‘credibilitat’ als testimonis de cap d’ells, tampoc al de Rajoy. Segons que defensen la fiscalia i el tribunal, reconèixer que havien rebut diners en negre seria admetre que van rebre ‘pagaments opacs per a la hisenda pública’ que, tot i no ser delictiu, els testimonis sabien que seria motiu de ‘crítica social’. Admetre-ho, a més, seria reconèixer que sabien que hi havia una ‘caixa B’ al partit.
