Quins desafiaments, quins aspectes seran clau i marcaran l’any 2025 respecte del sector del vi i el món vitivinícola? Hem fet aquesta pregunta genèrica, oberta, però també concreta, a gent d’uns quants àmbits del vi: el viticultor Josep Marrugat, representant d’Unió de Pagesos; la nova directora de Prodeca acabada de nomenar (organisme públic que promou els aliments catalans al Principat i al món), Dèlia Perpiñà; la jove pagesa Júlia Viejobueno; el periodista vinícola i sommelier Ramon Francàs; la presidenta de l’Associació Catalana de Sommeliers, Anna Vicens; i el vitivinicultor Jaume Roca, membre del gremi de Vinyataires Lliures.

La sequera a causa del canvi climàtic és la preocupació primera i més compartida. A conseqüència de la sequera també preocupa la disminució de la producció i la baixada del consum. El sector també està inquiet per la política aranzelària que pugui aplicar la nova administració Trump i com perjudicarà l’exportació de vi del país. S’haurà de treballar per seduir els joves, com a consumidors responsables, i en l’àmbit de la pagesia, seduir els joves pagesos per aconseguir el relleu generacional i evitar el despoblament de la zones rurals. Però per això els pagesos reclamen polítiques de suport i evitar l’excés de burocràcia. Les campanyes antialcohol marquen les noves tendències, com ara els vins sense alcohol o de grau més baix.

Josep Marrugat, viticultor, representant d’Unió de Pagesos

“L’any vindrà molt marcat per la sequera. La sequera ha fet que les produccions caiguessin i que una part de les vinyes també fossin malmeses, en relació amb la mortaldat de ceps i el seu vigor. La producció ha estat afectada i tot i que els vins escumosos continuen tirant, la producció de vi negre no acaba de recuperar-se. En aquest sentit, veiem que hi ha moltes zones de referència que tenen problemes, com ara Bordeu i la Rioja. Aquí el vi negre ha afectat molt la Terra Alta, el Priorat no tant, però els elaboradors també estan neguitosos. Vinculat amb la baixa producció, hi ha hagut un encariment del vi, que ja tocava, perquè calia que augmentés el preu del raïm per a cobrir les despeses. Per tant, el repte és produir més i encarar una davallada del consum i l’atonia que es detecta sobretot per part de la gent jove. Hem de mirar d’augmentar el consum responsable dels vins escumosos també. Aquests són els reptes fonamentals: la sequera marcada pel canvi climàtic i el d’augmentar el consum de vi entre els joves, perquè el consumidor de vi envelleix. I al camp, entre la pagesia, la mancança és de relleu generacional. Els pagesos també envellim.”

Dèlia Perpiñà, directora de Prodeca

“Proteccionisme i tensions comercials: aquest 2025 hem d’estar atents a les dinàmiques geopolítiques que podrien reactivar tensions comercials i influir en els mercats internacionals. Principalment, hem de tenir la mirada posada als Estats Units i a les polítiques aranzelàries que té previst d’aplicar Donald Trump, destinades a reduir la dependència dels EUA dels productes estrangers i que es traduirien en un del 10-20% sobre productes agroalimentaris europeus.

Per al sector vitivinícola català es tracta d’un mercat estratègic. Parlem del primer mercat per a aquest sector, que representa el 15,7% de les exportacions vitivinícoles catalanes al món; un mercat amb creixement estable i poder adquisitiu elevat i en què es posa en valor la nostra qualitat i singularitat. Si finalment s’apliquen aquests aranzels, les ampolles de vi podrien veure una reducció de la seva demanda a causa de l’augment de preu, tot i ser percebut com un producte de prestigi.

Costos energètics i debilitat en la demanda a Europa: d’una altra banda, el sector s’enfronta a reptes significatius, com ara l’alça dels costos energètics (que continuaran augmentant el 2025) i la debilitat de la demanda interna dels principals mercats d’Europa pel sector català (Alemanya i França). Aquesta afectació de la demanda del consumidor es reflecteix especialment en la comercialització de vins de gammes mitjanes i baixes.

Per contra, la tendència va cap al consum de vins de més valor afegit, una oportunitat que el sector català pot aprofitar gràcies a l’excel·lència i la diversitat de les nostres ofertes, amb especial atenció a blancs i escumosos, que guanyen protagonisme entre les noves generacions. Aquesta tendència ens convida a posicionar els nostres vins escumosos i blancs com a opcions destacades a potenciar dins el mercat europeu.

Canvi climàtic: el canvi climàtic continua essent, també, un dels principals reptes per al sector, especialment a Europa, on fenòmens com les sequeres i les gelades han impactat negativament en les collites i les pràctiques vitivinícoles sostenibles i adaptatives. Aquí els programes d’investigació per a mitigar aquests efectes i garantir la competitivitat del nostre sector a llarg termini hi tenen molt a dir.

Competidors que hem de seguir de prop: a escala internacional, també hem d’estar atents a la creixent competència de països emergents, com ara Xile i Austràlia, que consoliden les posicions al mercat gràcies a estratègies innovadores i costos competitius. Per això, és important potenciar el posicionament dels nostres vins i escumosos com a referents internacionals i arribar als consumidors disposats a pagar més per productes de qualitat superior, sostenibles i autèntics, característiques inherents als productes agroalimentaris catalans i, especialment, als nostres vins. Des de Prodeca estem compromesos i continuarem treballant en aquest sentit per donar suport i acompanyar el sector vitivinícola català en aquest camí.”

Júlia Viejobueno, jove pagesa viticultora

“Quan llegeixo ‘reptes i desafiaments’, els lligo sobretot als obstacles. Primer, els que patim els darrers anys, la sequera i els estralls que fan les bèsties a la vinya. Fa tres anys que gairebé no plou, en aquest cas parlo del Priorat, que és d’on sóc. Aquest octubre passat sí que va caure una pluja bona que ens va fer tornar una mica la il·lusió, però ja fa unes quantes setmanes que no veiem gota d’aigua i a curt termini sembla que tampoc hi ha previsió de més pluja. Amb aquesta situació, el repte és que les plantes aguantin i intentar que es recuperin, recuperar el vigor d’aquestes plantes i que abandonin l’estrès. Ara és quan comencem a podar veurem la magnitud de la tragèdia. Un altre repte és recuperar la producció per recuperar-nos nosaltres també, que estem bastant fotuts. Òbviament, haurem de resistir la pressió de la fauna: porc senglar, cabirol i ara es parla de cabra hispànica. Hi ha més bèsties, com els moixons, però aquests tres són els que ens toquen més de prop i resem perquè no arribin els conills. El repte és trobar solucions per a frenar el mal que fan aquests animals. Les ajudes compensatòries no acaben de funcionar. I malgrat tenir tancat fix o elèctric, la destrossa que et fan en el moment de la collita o abans, a la floració, és molt important.

Potser hi ha un tercer desafiament, que és resistir un any més. El dia a dia o en conjunt, quan et mires una mica l’escenari que tens, mires les despeses, les feines, tot el que inverteixes, i després mires els fruits i la producció que tens… Resistir i que sigui viable tot plegat em sembla un repte bastant important.

Un exemple pràctic: tinc un tros amb vinya vella, d’on trèiem raïm de qualitat, que la sequera i el cabirol han deixat exhausta, ja no és productiva. I del romanticisme tampoc es viu. Ara aquesta vinya l’hauria d’arrencar, per tant, necessito contractar algú que arrenqui els ceps i passi el tractor pel tros. Després he d’invertir amb els ceps i hauré de posar tanques a la parcel·la, una altra inversió i hores de feina. I tot i això, ningú m’assegura que amb la sequera els ceps viuran. Ja no em fico amb el tema de l’aigua, perquè no reguem les vinyes nosaltres. Però què passarà amb aquesta vinya si tot i la inversió els ceps no em viuran, sigui per la manca de pluges o perquè el tancat no hagi estat eficient? Aquesta és la situació.”

Ramon Francàs, periodista vinícola i sommelier

“El repte més imperatiu és, sens dubte, el que exigeix l’emergència climàtica i d’on aconseguirem aigua per al reg de suport. No serà fàcil. Ja hem vist morir molts ceps. També hi ha el de la davallada constant en el consum de vi (especialment del negre), la crisi econòmica en molts dels països consumidors, les temudes pujades aranzelàries de l’administració Trump o com fer front a les creixents campanyes antialcohòliques que comencen a demonitzar el consum de vi. També es manté sobre la taula el repte de la unitat del sector (la cosa es pot complicar encara més per als escumosos catalans de qualitat), com comunicar més i millor des del periodisme i el rigor sense caure en les bajanades o com arribar al públic jove. No hi ha dubte que cal invertir més i millor en comunicació i en promoció. El sector de la cervesa o dels destil·lats ho han fet força més bé que no el del vi. Sobre el repte de com arribar al públic més jove, que fa anys i panys que preocupa, no sembla que s’avanci gaire. La sostenibilitat i l’ecologia ja són innegociables. I si fa dècades vam viure el boom del BiB, i més recentment del vi en llauna (sembla que s’ha desinflat ràpidament, com en el cas del fenomen veggie), ara assistim al creixement dels mal dits vins desalcoholitzats totalment o parcial (no en podem dir vins). En tot cas, aviat hi haurà noves normatives europees respecte d’aquests productes que no paren de créixer. El repte en aquest segment és com fer-los mínimament acceptables organolèpticament parlant, i com reduir la més que destacada presència de sucres en la majoria dels productes.

Sembla que ja s’ha estabilitzat també el fenomen dels vins (crec que mal dits) naturals o de mínima intervenció. No tot hauria de valdre. Sí que es consolidarà, crec, la tendència a elaborar vins més frescos i refrescants, amb menys fusta i estructura, minimitzant l’ús de sulfurós, aptes per a vegans o celíacs, els que apostin per les varietats al·lòctones, amb menys alcohol i més fàcils de beure.

A casa nostra, es torna a posar damunt la taula el desplegament de la llei de la vitivinicultura que el parlament va aprovar el 2020 per unanimitat i les tensions que es viuen en més d’una denominació d’origen catalana. I, potser més important que cap repte més, hi ha el de com fer viable econòmicament i socialment un sector en totes les baules de la seva cadena de valor, començant per pagar uns preus justos als productors que permetin de pensar en un relleu generacional en unes vinyes que han perfilat el nostre paisatge durant segles.”

Anna Vicens, presidenta de l’Associació Catalana de Sommeliers

“El desafiament més important, perquè és el que ens ha fet més mal darrerament, és la sequera a conseqüència del canvi climàtic, que fa que el raïm no maduri bé i que s’hagin de buscar vinyes a més altura i varietats de raïm més resistents. I sobre l’àmbit que em toca més, la venda de vi i el tipus de consumidor, la tendència ve marcada pels vins sense sulfits, els de proximitat i els vins sense alcohol o de baixa graduació, que ja han començat a calar i que obren mercat, perquè, efectivament, la majoria són clients nous en el món del vi.”

Jaume Roca, cofundador del celler Ficaria, membre del Gremi de Vinyataires Lliures

“Els vinyataires som sector primari. I els reptes són molt repetits, però no per això menys importants, perquè si els repetim és que no els hem aconseguit. Un primer repte és subsistir i veure com tirem endavant amb els efectes de la sequera. La cosa s’ha arreglat una mica, tenim reserves, però els efectes són nefastos, perquè moltes plantes s’han mort. Ara som en aquest impàs de com serem capaços de replantar o plantar les vinyes, sobretot velles, que s’han vist més afectades. Hem de saber fer una poda adequada, ja no per la producció sinó per la recuperació de la planta. I que el temps ens acompanyi, perquè si no plou més durant l’any, ho tindrem fotut i cada vegada pitjor. Al mateix temps, com a mal col·lateral i també repetitiu hi ha els danys que fa la fauna salvatge a la vinya. Si el temps ens acompanya, la pressió de la fauna serà menor. Caldria una actuació general de les administracions. Sé que s’intenta, no és fàcil, perquè hi ha zones que no tenen aquest problema. Però, tot i això, la Generalitat hauria de fer una normativa nova incorporant alguns aspectes cinegètics, que és una cosa que em neguiteja moltíssim.

Per una altra banda, la gent que fem i venem vi hem de veure com evoluciona el context econòmic i social mundial, perquè el panorama actual no és gaire encoratjador, per al nostre sector i més sectors. Ara entra el govern Trump, que segurament no ens afavorirà, i després tot el tema del consum de vi. En l’àmbit nacional, hi ha una davallada de consum de vi en detriment d’unes altres begudes, com ara la cervesa, i també el ressorgiment de vins desalcoholitzats, que en diuen vi, però no hi estic gaire d’acord.

I com a repetitiu i continuat, també, el repte que les administracions siguin capaces de tenir en compte els petits productors i elaboradors. I, també, la simplificació burocràtica és imprescindible. No podem fer més hores de feina al despatx que al celler o al camp o a vendre. Hi ha d’haver una normativa adequada al nivell de volum, perquè, si no, és un fet que ens va ofegant.

En resum: el repte, continuar sobrevivint sense haver de fer tants esforços per no abandonar.”