Els delictes d’odi per orientació política creixen un 111% al Principat

Els delictes d’odi per orientació política han crescut un 111% al Principat respecte del 2016. De les 72 víctimes d’odi i discriminació per raons polítiques del 2016 s’ha passat a 152 el 2017 (111,1% més) i va ser en l’últim trimestre de l’any quan es van produir 89 fets en aquest àmbit, amb 106 víctimes. El nombre de víctimes d’odi i discriminació ha augmentat un 59,6%, amb un total de 589 (369 el 2016).

Les denúncies inclouen qualsevol tipus de missatge que pugui cridar a l’odi o la discriminació, ja sigui per les xarxes socials, de forma verbal o amb pintades, entre altres. El portaveu dels Mossos d’Esquadra, l’inspector Albert Oliva, relaciona part d’aquesta pujada amb la situació política a Catalunya dels darrers mesos: ‘Segurament més gent es va sentir més afectada i va tenir la valentia d’anar a la policia’.

‘L’augment de denúncies no vol dir que hi hagi problemes de convivència. Entenem que els ciutadans poden anar pels carrers de Catalunya amb tota la tranquil·litat del món’, ha assegurat Oliva, que ha puntualitzat: ‘Això no impedeix que en un moment donat de més crispació o de més necessitat d’expressió d’una idea, hi hagi hagut pintades, comentaris o tuits’.

Els Mossos atribueixen també part de la pujada dels casos d’odi i discriminació a una major conscienciació per denunciar-los. ‘No ens importa que pugin les estadístiques d’aquest tipus, perquè pensem que estan relacionades amb la campanya de conscienciació de denunciar que vam engegar fa més de tres anys i també amb la interlocució amb els col·lectius que poden resultar afectats per aquestes conductes’, ha assenyalat l’inspector.

Les víctimes d’odi i discriminació per raó d’ètnia o origen són les més nombroses, 216 el 2017, un 41% més que l’any anterior (153). Les víctimes de LGTBI fòbia van ser 140, un 57% més que el 2016 (89). Per motius religiosos, pràcticament es van doblar, amb 56, mentre que el 2016 n’havien estat 32 (75%). Els Mossos van tenir coneixement de nou casos d’odi o discriminació a persones amb discapacitat intel·lectual (el mateix nombre que el 2016) i setze casos per altres motius (entre els quals discapacitat física o sensorial; antisemitisme; sexisme o aporofòbia).

Augmenten també els delictes i faltes generals
Els delictes i les faltes generals van augmentar un 4,18% a Catalunya el 2017 respecte de l’any anterior.  La criminalitat a Catalunya el 2017 està marcada pels atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils el 17 d’agost i la matinada del 18, amb 16 víctimes mortals. El 2017, es van produir un total de 65 homicidis i assassinats, mentre que el 2016, 55.

L’augment del 4,18% del conjunt de faltes i delictes el 2017 a Catalunya (un total de 508.274, 20.381 més que l’any anterior) trenca la tendència dels últims vuit anys, quan la criminalitat coneguda havia baixat de forma constant. Amb tot, les xifres del 2017 es troben lluny dels 575.588 fets delictius del 2009, quan els fets delinqüencials van començar a baixar.

Oliva, ha assenyalat en declaracions a l’agència ACN que ‘ara toca explicar una pujada i ho fem de manera transparent’, si bé ha ressaltat que la reducció constant de faltes i delictes del 2009 al 2016 és ‘poc habitual en el món de la seguretat, en què les xifres solen oscil·lar’, sobretot tenint en compte que aquest període coincideix amb els anys de la crisi econòmica.

Del total de faltes i delictes del 2017, un 18,3% els han reportat les policies locals i el 81,7%, els Mossos d’Esquadra. El 85% corresponen a fets contra el patrimoni i un 9% contra les persones, amb un augment d’un 4,64% i un 1,22%, respectivament. Aquestes són algunes de les dades que radiografien la criminalitat coneguda –corresponen a les faltes i delictes que arriben a la policia– del 2017 a Catalunya i que els Mossos d’Esquadra han fet públiques aquest divendres. El balanç delinqüencial se solia presentar als altres anys amb una roda de premsa del conseller d’Interior. Enguany, però, amb l’absència de govern, les dades s’han ofert per nota de premsa.

Per regions policials, augmenten els delictes i faltes a la Metropolitana Barcelona (7,47%), Girona (5,29%), Metropolitana Sud (3,6%), Camp de Tarragona (2,68%), Metropolitana Nord (1,18%) i Central
(1,02%). Disminueixen a les de Terres de l’Ebre (2,66%), Pirineu Occidental (2,2%) i Ponent (0,7%).

El 58% de les agressions sexuals, en habitatges
El 2017 es van registrar 757 agressions sexuals, un 2,16% més que el 2016 (741). Des del 2013, amb 609, s’han anat incrementant el nombre d’agressions sexuals denunciades, amb un increment acumulat del 24,3%. Més de la meitat d’aquestes agressions sexuals, el 58%, es van produir en habitatges; el 27%, en espais públics; el 10% en establiments; el 3% en altres tipus de centres i també el 3% en mitjans de transport o punts que hi estan associats.

A la ciutat de Barcelona es van registrar 212 agressions sexuals i la segueixen, de lluny, l’Hospitalet de Llobregat (29), Sabadell (28) i Lleida (24). Tots els agressors són homes i la franja d’edat amb més pes és dels 17 als 33 anys (48%), seguida de la dels 34 als 50 anys (36%). El 36% dels agressors són de nacionalitat espanyola. Els mesos de juliol, agost i setembre és quan es van produir més agressions sexuals.

Lleugera disminució dels abusos sexuals denunciats després del ‘cas Maristes’
Els abusos sexuals que es van denunciar el 2017 van disminuir un 1,63% i van passar de 1.102 a 1.084, després que el 2016 augmentessin de forma molt significativa, un 43,5%, sobretot per la repercussió mediàtica del ‘cas Maristes’, que va fer aflorar part de la xifra negra que hi ha darrere aquest tipus de delictes.

El 47% dels abusos sexuals el 2017 es van produir en habitatges i el 27%, en espais públics. El 64% dels fets, els van cometre persones amb una major proximitat o facilitat d’accés a la víctima. La majoria dels abusadors són els denominats ‘coneguts’, que no tenen un vincle familiar directe però sí que mantenen certa relació amb la víctima o el seu entorn, com, per exemple, un veí, un amic d’un familiar o algú conegut a través de les xarxes socials. El municipi que destaca per sobre de la resta és Barcelona, amb 314 fets, seguit per Terrassa, amb 42, i l’Hospitalet de Llobregat, amb 37. Només un 2% dels autors són dones (6).

Augmenten els robatoris violents i baixen els que es produeixen amb força en habitatges
Els robatoris violents han augmentat un 12,67%, una pujada que trenca la tendència a la baixa iniciada el 2013. Sobretot han incrementat els robatoris amb violència i/o intimidació en establiments, que van passar de 2.017 a 2.372, un 17,6% més. Els que es van perpetrar en espais públics han augmentat un 3,58%. Les estrebades sí que es van reduir en passar de 5.980 a 5.592, un 6,49% menys.

Els robatoris amb força a interior de domicili han passat dels 26.948 que es van denunciar el 2016 als 26.394 del 2017; una baixada del 2% que els Mossos d’Esquadra atribueixen a la coordinació policial i el Pla Operatiu Específic (POE) Habitatge. ‘Els robatoris en domicilis són una prioritat dels Mossos d’Esquadra perquè afecten molt directament la intimitat de les persones’, ha afirmat Oliva. Tot i aquesta disminució, els Mossos estan en alerta davant una tendència a l’alça d’aquests delictes registrada els dos últims mesos del 2017 i els dos primers d’aquest any. L’inspector demana als ciutadans que estenguin les mesures per evitar robatoris a les cases més enllà dels períodes de vacances.

Les zones metropolitanes és on més robatoris amb força es produeixen i, sobretot, en primeres residències. La majoria es cometen en pisos o apartaments (52,7%), seguit de cases (43,7%) i masies (3,6%) i els lladres presenten una alta mobilitat geogràfica. El 63% dels robatoris van tenir lloc de nit; el 20% a la tarda i el 17% al matí. En un 26,45% dels casos es va forçar una finestra; en 22,3%, la porta i en el 19,67%, s’hi va accedir escalant.

En aquest tipus de robatoris és poc freqüent que els lladres utilitzin la violència sobre la víctima, tot i que se n’han registrat alguns casos quan els autors han estat sorpresos pels habitants del domicili, una xifra que ha augmentat respecte del 2016.

Els robatoris amb força a empreses han disminuït un 14,86% i han passat de 3.848 a 3.276. En canvi, registren un augment els robatoris amb força a establiment (0,72%), amb un total de 7.375, i els robatoris amb força a interior de vehicle (1,06%), amb 29.905.

Increment dels furts, especialment a Barcelona
El 52,4% dels furts a Catalunya van registrar-se a la Regió Policial de Barcelona, on van incrementar un 9%. Els furts van pujar a Catalunya un 5,8%. Les regions policials metropolitanes concentren el 81% del total dels furts i, juntament amb les altres dues regions de perfil més turístic, Girona i Tarragona, el 94,7%.

El increment més gran dels furts es va produir en establiments i en la mobilitat, amb una variació del 8,1% i el 19,8%, respectivament. En espais públics o establiments, la modalitat més habitual és el furt subtil o el descuit i, a les botigues, destaca també el mètode d’evitar l’alarma amb alumini. En els mitjans de transport, el carterista és el perfil de furtador més habitual. El portaveu dels Mossos recomana prevenció i atenció a les pertinences personals i ha destacat el dispositiu que els Mossos van engegar l’estiu passat conta els furts al metro.

Estafes per internet
Les estafes pugen per quart any, amb un augment del 18,27% i un total de 47.732 fets denunciats. El 52% es van produir per internet, majoritàriament per compres fraudulentes, però també amb el mètode del ‘phishing’ (suplantació d’identitat del proveïdor) o campanyes de ‘ransomware’ (virus maliciós instal·lat a l’ordinador de la víctima de forma remota).

També es detecten estafes de tipus ‘mailers’, generalment a empreses, que reben correus electrònics de suplantació d’identitat d’algun proveïdor en què es demana realitzar algun pagament pendent en un compte corrent diferent de l’habitual. Les estafes poden ascendir a milers d’euros. El domicili dels comptes bancaris es troba habitualment a la Xina i el registre de pàgines webs o correus electrònics es realitza mitjançant la ‘deep web’, fet que dificulta la investigació i resolució d’aquests casos. La resolució de les estafes se situa en un 15,9% del total. El portaveu dels Mossos demana ‘màxima prevenció’ als usuaris a l’hora de navegar i ressalta la importància d’assegurar-se que les pàgines web i els sistemes de pagament siguin segurs.

35 organitzacions criminals desarticulades
D’altra banda, els Mossos d’Esquadra van desarticular 35 organitzacions criminals i 68 grups criminals, mentre que el 2016 van ser 53 i 64, respectivament.