Els de Cornellà que van anar a Perpinyà

TEMA DEL DIA
Autocars. Cada dilluns a les set del vespre, més d’un centenar de persones fan una caminada pel centre de Cornellà demanant la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Surten de davant de l’ajuntament, passen pels carrers més cèntrics de la ciutat i tornen al consistori. Ho han fet 123 vegades, sense descans, faci fred o calor, i ningú no demana a l’altre de quin partit és ni a quina entitat pertany. La convocatòria l’organitza la Xarxa de Cornellà per la República. Alguna vegada hi ha participat Joan Tardà, veí de la ciutat, però no hi han vist mai Gabriel Rufián, malgrat que sempre parla de la necessitat de picar pedra a Cornellà. Com avui, quan ha contraposat Cornellà amb Perpinyà, on dissabte es va fer l’acte del Consell per la República. Dissabte, efectivament, a primera hora del matí, van sortir d’aquesta ciutat del Baix Llobregat dos autocars per assistir a l’acte a la capital nord-catalana. Anaven plens de gent. Hi havia militants d’ERC i la CUP, que no van fer cabal de les crides oficials o oficioses dels seus partits a no assistir-hi, gent que anteposa el país al partit, que volia homenatjar l’exili. També s’hi han fet autocars per a visitar els presos als Lledoners, tres vegades, perquè per ells presó i exili no són pas excloents.

Els autocars de Cornellà que anaven a Perpinyà no van poder arribar, perquè la policia espanyola va decidir de muntar un control a la Jonquera per originar un col·lapse que alterés l’assistència de l’acte. La policia depèn del ministre de l’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, del govern de Pedro Sánchez, que va ser investit amb l’abstenció d’ERC. La gent de l’autocar va tornar cap a Cornellà, per continuar picant pedra, com fan cada dia de fa molts anys. Al referèndum del primer d’octubre de 2017, els col·legis electorals de Cornellà eren oberts, gràcies a l’esforç de la gent, i els ciutadans de Cornellà que ho van voler van anar a votar, malgrat la pressió policíaca. 11.006 van votar que sí, 2.086 que no, 220 en blanc i 160 nuls. Els vots favorables a la independència foren, doncs, el 81,7% del total.

Potser per a alguns això no té prou valor, perquè no va ser un referèndum pactat amb Espanya, però 11.006 vots són més que no pas els que van obtenir ERC (5.387), Junts per Catalunya (979) i CUP (1.344) a les eleccions municipals de la primavera de l’any passat, que foren 7.710. Hi ha més vot per la independència a Cornellà que no obtenen els partits que el representen oficialment. I el sostre de vot per la independència es va aconseguir en un referèndum unilateral, en una situació de màxima tensió, de ruptura amb l’estat espanyol, no pas amb unes eleccions municipals ordinàries. Són 3.296 vots que s’han escapat en dos anys, potser perquè han anat a unes altres forces polítiques, potser perquè no se senten representats pels partits actuals. Sigui com sigui, és una bona notícia que l’independentisme creixi a les municipals, a Cornellà i a tots els municipis de Catalunya.

En canvi, no s’entén per què es podia proclamar la independència el 27 d’octubre de 2017 i llançar 155 monedes d’argent a qui suposadament dubtava i ara no es pot fer perquè l’independentisme no és prou fort. A Cornellà, l’independentisme és més fort ara que no el 2017. Però el grau de suport en un municipi no és determinant per la independència perquè els que s’autodeterminen són les nacions, no pas els municipis. Si fos així, Letònia no seria independent, perquè la capital, Riga, té una majoria russòfona; i a Estònia hi hauria ciutats com Narva que serien un enclavament de Rússia.

El catalanisme sempre ha defensat la cohesió civil, la necessitat de construir un sol poble, com molt bé va explicar Paco Candel a Els altres catalans, que potser convindria reeditar. L’independentisme, com a expressió del catalanisme majoritari actualment, ha continuat la defensa del lema ‘Som un sol poble’. Qui ha intentat trencar la convivència a Catalunya ha estat l’unionisme, amb Ciutadans com a màxima expressió recent d’aquesta estratègia, feliçment fracassada. Abans ho havia intentat el PSC, mantenint segrestada sentimentalment l’àrea metropolitana, contraposant-la a la resta del país. Són vicis de la transició, explotats primer per l’esquerra sucursalista i després per la dreta unionista. Uns vicis que l’independentisme havia superat, bastint discursos integradors com el que va elaborar, per exemple, Josep-Lluís Carod-Rovira temps enrere.

Seria un error que l’independentisme fes seu el marc mental de l’espanyolisme, que va fer el ridícul amb l’invent de Tabàrnia, per justificar estratègies partidistes. És cert que l’independentisme té un dèficit de representació en alguns municipis de l’àrea metropolitana, i que una de les prioritats ha de ser millorar-hi els resultats. Ja ho fa, com també es va demostrar a les europees, que es van fer el mateix dia que les municipals. A les tres poblacions esmentades per Rufian, l’independentisme va fer els millors resultats de la seva història: Cornellà (23,5%), Santa Coloma (20,5%) i Sabadell (43%). En aquest cas però, Junts per Catalunya (29.863 vots) va superar ERC (29.766), cosa que trencà alguns tòpics sobre què es vota a l’àrea metropolitana. Tampoc totes les ciutats de l’àrea metropolitana no són iguals. El candidat de Junts era el president Carles Puigdemont, que no va poder fer campanya presencial perquè és exiliat. Sigui com vulgui, el dèficit de representació de l’independentisme en determinats territoris no pot servir de coartada per a rebaixar objectius o ajornar-los eternament.

MÉS QÜESTIONS
Ford proposa una reducció de quatre-cents treballadors a la factoria d’Almussafes. Nova amenaça sobre els treballadors de la factoria d’Almussafes. Ford ha comunicat als sindicats la necessitat de retallar la plantilla de quatre-centes persones. Tot i l’èxit del llançament del Kuga i de les bones expectatives per a aquest model, la direcció de la planta creu que hi ha hagut una caiguda de la demanda i veu necessari que es redueixi la producció. Ford assenyala que aquesta baixada és estructural i no conjuntural: l’ha quantificada en 100 cotxes diaris i ha dit que la producció diària era d’uns 1.640 cotxes. A diferència de les altres  vegades, l’empresa ha proposat als sindicats un expedient de regulació d’ocupació (ERO) de caràcter extintiu, és a dir, una reducció de la plantilla. Ara s’ha de formar una comissió negociadora entre membres dels quatre sindicats amb representació dins l’empresa i directius de la companyia. La primera reunió per a negociar aquests acomiadaments es farà d’avui en vuit, el 10 de març. El sindicat STM-Intersindical Valenciana ha dit que no acceptaria cap mesura traumàtica i espera una resposta similar de la resta de representants sindicals.

Els llauradors avisen el Consell que ja no accepten falses promeses. Després de la multitudinària tractorada de fa poques setmanes a València, les principals organitzacions agràries i ramaderes valencianes han passat a l’ofensiva i han traslladat les reivindicacions a la consellera d’Agricultura, Mireia Mollà, en la primera reunió de la taula de producció agrària. Li han lliurat un document amb les solucions que exigeixen per a frenar la crisi del sector i resoldre’n els problemes més importants. Entre més assumptes, han demanat que s’activi el pla d’estructures agràries, que es creïn observatoris de preus en tots els graons de la cadena, que es constitueixi un fons econòmic per a moments de crisis, que s’activi l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) i que s’apliqui el sistema d’assegurances agràries i mesures pal·liatives i preventives contra els danys que causa la fauna silvestre. La taula de la producció agrària la formen totes les organitzacions agràries i les cooperatives valencianes, que s’han unit per guanyar força en l’àmbit estatal i europeu. Es posarà a treballar immediatament, amb reunions periòdiques per a abordar tots els fronts. La següent serà de demà en vuit, l’11 de març, i tractarà de qüestions relacionades amb la futura política agrària comuna (PAC) i la posició del País Valencià en aquest àmbit. Les cooperatives agroalimentàries han avisat: ‘Ja no hi ha marge per a discursos buits de contingut ni per a declaracions d’intencions que després no treuen cap a res.’

Font s’acomiada després de ser desplaçat pels sobiranistes del PI. L’històric polític de la Pobla Jaume Font, fundador del PI, s’ha acomiadat avui del Parlament de les Illes Balears després de gairebé quaranta anys de dedicació a la política. Primer, l’any 1983, com a regidor de la Pobla amb Convergència Poblera, esdevingué primer tinent de batlle i, després d’ingressar al Partit Popular, batlle. Ho va ser entre el 1991 i el 2003, i entre el 1993 i el 1999 va asseure’s al senat espanyol per Mallorca. Deixà tots els càrrecs quan el president Jaume Matas el va nomenar conseller de Medi Ambient. Al cap de quatre anys va haver de dimitir perquè fou encausat per prevaricació i malversació arran del cas Pla Territorial de Mallorca. El 2010 li fou retirada la imputació, però les relacions amb el Partit Popular s’havien malmès perquè José Ramón Bauzá havia apartat de les llistes tots els investigats per corrupció. El 2012 Font va fundar un nou partit de centre-dreta, Proposta per les Illes (PI), que ha defensat sempre el regionalisme balear. Després de cinc anys com a diputat i president del PI, el resultat de les eleccions del 2019 al parlament no fou el que la formació s’esperava, i això la va esquerdar en dos: el bloc de Josep Melià, decantat cap al sobiranisme i una presència més forta de l’element nacional en el programa del PI, s’ha acabat imposant contra Font, que volia eixamplar la base del partit amb postulats més moderats i autonomistes. Avui, Font ha aprofitat el seu torn de paraula per a acomiadar-se de la Sala de les Cariàtides tot demanant ‘unitat’ i unes Balears ‘competitives, justes i sostenibles’. La presidenta del govern, Francina Armengol, li ha agraït que hagi ‘prioritzat els interessos generals’ i hagi sabut ‘dialogar des de la discrepància política’. Font ha estat ovacionat al final de la seva intervenció.

Reactiven l’Associació Catalana d’Estudiants de Perpinyà. El catalanisme a Catalunya Nord ha recuperat un instrument important: l’Associació Catalana d’Estudiants, creada l’any 1986 per a coordinar accions en defensa de la llengua i la cultura catalanes dins la Universitat de Perpinyà. De les seves files, en van sortir molts dels quadres actuals del catalanisme, com  ara Alà Baylac-Ferrer i l’ex-periodista de TV3 Pere Codognan. L’entitat va funcionar durant deu anys, però després va restar inactiva. El mes de setembre de l’any passat, inspirats per una proposta d’Alà Baylac-Ferrer, director de l’Institut Franco-Català Transfronterer (IFCT, la facultat de català de la Universitat de Perpinyà), un seguit d’estudiants decideixen de recuperar els estatuts a la prefectura i fer una assemblea general, el 15 de gener, segons Ràdio Arrels. Aquesta és la data del renaixement de l’ACE, amb Rémy Farré de president, que ha explicat que promouran els intercanvis amb la resta d’associacions estudiantils dels Països Catalans. De moment, ja han establert contactes amb la FNEC. Amb més d’una vintena de membres, l’associació va participar en la jornada de portes obertes de la Universitat de Perpinyà venent creps per a fer calaix i poder finançar nous projectes. També va organitzar un carnaval a l’IFCT i van participar, dissabte passat, a la fira d’entitats Sem Catalunya Nord a la Passejada Maillol de Perpinyà.

LA XIFRA
2 anys durarà la vigència de l’autorització que obtindran els vehicles andorrans que hagin de circular per Barcelona dins la zona de baixes emissions. Aquesta autorització l’expedeix l’oficina de Tràmits del govern i costa 5,80 euros

TAL DIA COM AVUI
El 3 de març de 1459 mor a València el cavaller Ausiàs Marc, un dels més grans poetes de la literatura catalana.