03.05.2019 - 20:30
|
Actualització: 03.05.2019 - 21:12
TEMA DEL DIA
Refundació. A les eleccions espanyoles de diumenge passat, s’hi van presentar els Convergents, un partit encapçalat per l’ex-conseller Germà Gordó i amb l’advocada Sílvia Requena com a cap de llista. Requena es va fer famosa quan es va presentar a les primàries de CDC per disputar a Francesc Homs la candidatura a les eleccions espanyoles del juny del 2016. El partit va aconseguir 2.406 vots arreu de Catalunya, xifra que representa un 0,06% dels vots. Naturalment, el partit de Gordó no aspirava a guanyar res, sinó senzillament existir, per posar-se a la línia de sortida de la refundació de l’espai postconvergent. Aquesta refundació no començarà fins passades les municipals, perquè els batlles del PDECat han advertit als crítics que no volen problemes abans de les eleccions del 26 de maig.
Si Junts per Catalunya hagués tret tres diputats, aquesta setmana ja s’hauria fet un acte públic demanant d’accelerar la refundació, amb petició de tallar caps inclosa. Però com que Junts per Catalunya va obtenir set diputats i 493.000 vots, 10.000 més que a les anteriors eleccions, els crítics hauran d’esperar. Junts per Catalunya no va fer un bon resultat diumenge passat, sobretot perquè el d’ERC va ser espectacular. Els republicans van aconseguir un milió de vots a Catalunya i van guanyar en 748 dels 947 municipis catalans, fet que els va donar 15 diputats al congrés espanyol. És un resultat que dóna a l’independentisme la victòria en unes eleccions espanyoles i deixa el partit d’Oriol Junqueras amb moltes possibilitats de guanyar la lluita per l’hegemonia partidista de l’independentisme que mantenen les dues formacions històricament. Les eleccions municipals i europees del 26 de maig, i les pròximes eleccions catalanes, acabaran de confirmar si aquest canvi d’hegemonia és definitiu.
A l’espera de la culminació del cicle electoral, el resultat de Junts per Catalunya obliga a fer una reflexió en l’espai polític que encapçalen Carles Puigdemont, Artur Mas i Quim Torra. Ja hi ha oberta una via d’escissió que dirigeix Marta Pascal, que s’ha de veure si es consuma, però que té adhesions importants tant en l’àmbit mediàtic com polític. Trencar Junts per Catalunya és un objectiu que desitgen molts, dins i fora de l’independentisme. L’estat espanyol ha demostrat que està disposat a anar a fons, vetant Puigdemont com a candidat a les europees, forçant una vegada més les costures de l’estat de dret. Tant, que fins i tot li pot sortir el tret per la culata perquè, de moment, la fiscalia ha desautoritzat la polèmica decisió de la Junta Electoral espanyola i ha avalat el dret de Puigdemont de ser candidat. Queda encara recorregut judicial, i la decisió probablement passarà pel Tribunal Suprem o al Constitucional, però la justícia espanyola ho tindrà molt difícil per a justificar una violació dels drets polítics com aquesta.
El resultat de diumenge passat s’explica, en bona part, per la caòtica suma de sigles i la indefinició estratègica que envolta Junts per Catalunya. ERC va saber ser el vot útil per a frenar el PSC a Catalunya i l’electorat ha beneït l’estratègia d’Oriol Junqueras. Però l’electorat és volàtil, com es va demostrar el 21 de desembre de 2017. Si finalment Puigdemont pot ser candidat, té moltes possibilitats de guanyar les europees després de la guerra bruta que li ha fet l’estat. Una vegada passat el cicle electoral, al marge dels resultats, s’obrirà un debat sobre l’estratègia a seguir per Junts per Catalunya i sobre quina marca es queda. Actualment, la suma de Junts per Catalunya, el PDECat i la Crida genera una confusió de sigles i d’estratègies que és normal que l’elector es perdi. Sí que és clar que qualsevol refundació de l’espai postconvergent que s’aparti de l’independentisme és condemnada al fracàs. No obtindria el resultat de Convergents de Gordó, però gairebé, perquè la centralitat de la política catalana, com s’ha demostrat de les eleccions del 2012 ençà, continua fonamentant-se en l’independentisme.
MÉS QÜESTIONS
El processament de Camps complica la campanya del PP valencià pel 26-M. El PP valencià encara no s’havia recuperat del mal resultat de les eleccions de diumenge passat i ara li ha esclatat novament la bomba de la corrupció, amb les municipals i les europees a la cantonada. Després d’haver perdut 12 diputats, Isabel Bonig havia començat un procés de ressituació del partit de cara al 26 de maig i s’havia proclamat cap de l’oposició, en un intent de desplaçar Toni Cantó, que també reivindica aquesta figura. Però la jutgessa del jutjat d’instrucció 17 de València, que investiga la construcció del circuit de la Fórmula 1 a València, ha decidit de processar l’ex-president de la Generalitat Francisco Camps, l’ex-vice-president Vicente Rambla, l’ex-conseller d’Infrastructures Mario Flores, a més de diversos empresaris –entre els quals el germà de Jaime Mayor Oreja– i càrrecs de l’ens gestor de la xarxa de transports i ports de la Generalitat. La decisió torna a portar la corrupció a la campanya electoral i dinamita qualsevol intent del PP de passar pàgina. El mal resultat de diumenge ha reobert les tensions entre Isabel Bonig i Pablo Casado. Tot i que el PP ha obtingut més bon resultat a les eleccions valencianes que no pas a les estatals, des de Madrid s’acusa Bonig de no haver fet prou i la seva figura ha quedat qüestionada, però no hi haurà canvis fins passades les eleccions. De moment, Camps s’ha defensat atribuint la decisió a una intencionalitat política de la jutgessa. L’ex-president de la Generalitat Valenciana estudia de presentar una querella contra la titular del jutjat perquè considera que ‘obeeix a una deformació política inacceptable en la judicatura’ i creu que és una ‘censora política de governs’.
L’OCB crida a fer ‘història’ en la concentració de demà per la Diada de la Llengua. L’Obra Cultural Balear ha fet una crida a tornar a fer història en la Diada per la Llengua, la Cultura i els Drets Civils d’aquest dissabte a la plaça Major de Palma i recuperar el ritme de les grans mobilitzacions. El president de l’entitat, Josep de Luís, ha recordat que era molt important que la gent hi assistís: ‘Hem de continuar marcant la línia històrica que ha seguit l’Obra Cultural Balear sortint al carrer i reivindicant els valors que fa 57 anys que la nostra entitat defensa.’ Els assistents ajudaran a fer visible el lema d’enguany, ‘Som aquí per la llengua, la cultura i els drets civils’, al qual s’ha afegit els drets civils per reivindicar la llibertat dels presos polítics. Els actes començaran a les cinc de la tarda amb les actuacions de Cucorba i Al-Mayurqa a la plaça Major. Paral·lelament, a la plaça d’Espanya començarà una cercavila per a la gent que vingui amb tren, i uns xeremiers i una batucada amb els Deixonats aniran cap a la plaça Major, on hi haurà un seguit d’intervencions que clouran amb la lectura d’un manifest.
Els liberals no tanquen la porta a entrar al govern andorrà. El cap dels Liberals, Jordi Gallardo, ha suavitzat l’oposició que va mostrar l’endemà de les eleccions andorranes i ara no tanca la porta a entrar a un govern amb Demòcrates presidit per Xavier Espot. Gallardo ha circumscrit el seu suport a les candidates de Demòcrates a la votació de la Sindicatura, però ha manifestat la voluntat de la seva formació de col·laborar en l’estabilitat legislativa. Si fa unes setmanes descartava una entrada en un govern amb Demòcrates, ara ja no és tan taxatiu: ‘Hem de ser conscients del resultat de les eleccions. Hi ha una majoria que no és absoluta i haurem de veure fins a quin punt es busquen els consensos i acords perquè el país avanci, que és el més important. A partir d’aquí, el partit i el projecte decidirà quin és el rol que hem de tenir i això es veurà els pròxims dies.’ Amb quatre consellers, els Liberals podrien garantir així la majoria absoluta.
LA XIFRA
150 tones de cireres es vendran enguany a Ceret. És un 15% més que l’any passat, que se’n van vendre 130.
TAL DIA COM AVUI
El 3 de maig de 1968, les càrregues policíaques contra estudiants concentrats al pati de la Universitat de la Sorbona de París feia traslladar del focus de les protestes –iniciades setmanes abans a Nanterre– cap al centre de la capital francesa. Començava el Maig del 68.
