Els comuns renuncien al referèndum pel 10-N

TEMA DEL DIA

Diàleg. Malgrat que tothom parla de diàleg com a instrument per a resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya, no hi ha acord sobre de què cal parlar ni com fer-ho. Pels partits independentistes, s’ha de negociar un referèndum pactat validat internacionalment que permeti als catalans d’exercir el dret d’autodeterminació. I el com, ha de ser una taula de negociació entre els governs català i espanyol, amb un relator extern que certifiqui l’acord, on es pacti la pregunta i el percentatge de participació per a donar validesa al referèndum. És el que demanen la majoria de catalans mitjançant les eleccions i la majoria absoluta del parlament, amb un percentatge suficient per a forçar la negociació en un país democràtic.

El problema és que el govern espanyol no accepta ni el què ni el com, perquè nega el dret d’autodeterminació i situa el conflicte entre catalans i prou, perquè consideren que a Catalunya hi ha un problema de convivència. La vice-presidenta espanyola, Carmen Calvo, diu sense immutar-se que el dret d’autodeterminació no existeix, i es queda tan tranquil·la. Si és una posició de partida per a la negociació, s’entén, però si és una convicció política, demostra una gran ignorància. És una ignorància volguda, perquè és un dret universal que s’ha aplicat a diversos països europeus per resoldre conflictes nacionals, des d’Escòcia fins a Montenegro, aquest últim amb mediació de la Unió Europea. Quan el govern espanyol diu que el dret d’autodeterminació no existeix demostra que no vol dialogar.

A més d’aquesta dificultat de fons, hi ha el problema de formes. Com que, pel govern espanyol, el problema de Catalunya no és de naturalesa política sinó de convivència, intenta situar el diàleg en dues taules, una entre partits catalans, perquè consensuïn un acord sobre el futur de Catalunya, i després entre el govern català i espanyol, per estudiar la forma de validar aquest acord, que no sigui un referèndum. El govern espanyol condiciona la segona taula al fet que la primera arribi a un acord, per dilatar la solució en el temps i aigualir-ne el contingut.

El problema és que els comuns, que històricament defensaven el referèndum, ara defensen aquestes dues taules, com també vol el PSC. En el programa electoral d’En Comú Podem per a les eleccions espanyoles del 10 de novembre, hi ha desaparegut la paraula ‘referèndum’ i en canvi es presenta una ‘proposta de desblocatge’ a dues velocitats. Defensen la creació d’una taula de diàleg de partits catalans i una altra d’estatal per a redefinir la relació entre Catalunya i Espanya. L’acord a què arribin els partits catalans hauria de ser validat per la taula estatal i després votada, però el programa no precisa què s’ha de votar ni com. Curiosament, és molt similar al que proposa el PSC, que demana de sotmetre a votació un acord per a renovar el pacte territorial. El programa electoral d’En Comú Podem ho diu igual: ‘El diàleg que proposem ha de servir per a construir aquest nou pacte, una nova relació entre Catalunya i Espanya, que els catalans hauran de poder votar i referendar.’

Els comuns van guanyar les eleccions espanyoles a Catalunya el 2015 amb gairebé un milió de vots, i van repetir el 2016 amb més de 850.000 vots, uns resultats que no havia aconseguit ni el PSUC dels millors temps. El cap de llista, Xavier Domènech, va concórrer als comicis defensant un referèndum de caràcter binari, és a dir, amb una pregunta clara i amb una resposta de sí o no. Quatre anys després, Xavier Domènech ja ha abandonat la política i, davant la quarta convocatòria electoral, els comuns renuncien al referèndum i compren el marc de les dues taules de negociació que promou el PSC. És un acostament beneït per Pablo Iglesias per a facilitar un hipotètic acord amb el PSOE després del 10-N. Un acord que el PSOE, en el cas que torni a guanyar les eleccions, rebutja. Sánchez, si guanya, pactarà amb el PP o Cs, perquè, si volgués governar amb Podem, ja ho hauria fet i no hi hauria unes quartes eleccions espanyoles.

MÉS QÜESTIONS
Soler garanteix que el pressupost del 2020 inclourà els 1.324 milions que deu l’estat espanyol. El conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha dit que el pressupost de la Generalitat per al 2020 que prepara el Consell conjugaria els principis de realitat i reivindicació. Soler ha defensat que seria un pressupost responsable i rigorós amb la realitat dels ingressos, atès que les xifres de lliuraments a compte de l’estat per a l’any que ve són encara aproximacions. No obstant això, ha dit que no renunciarien ‘ni a un gram de voluntat reivindicativa’. Això vol dir que els comptes inclouran els 1.325 milions que l’estat espanyol deu al País Valencià, perquè són la garantia que els valencians tinguin una despesa en serveis bàsics igual a la mitjana de la resta d’espanyols, i no se’ls maltracti. Per la seva banda, la vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, ha manifestat que l’objectiu primer i irrenunciable de l’executiu era garantir i consolidar els drets dels valencians, i sobre aquest principi s’elaborarà el pressupost. D’altra banda, el titular d’Hisenda ha garantit, a preguntes dels periodistes, que la Generalitat detallarà com més aviat millor els ajustos pressupostaris de 365 milions.

El Consell torna a aprovar la llei del joc que va quedar aturada. El Consell ha recuperat la llei del joc en el punt en què la va deixar la passada legislatura, quan el projecte va quedar aturat per l’avançament electoral. El conseller d’Hisenda, Vicent Soler, ha dit que no n’havien tocat ni una coma. D’aquesta manera, la tramitació a les Corts pot avançar de pressa i la llei substituirà, com més aviat millor, l’anterior regulació, que data del 1988. La nova llei reconeix la protecció del jugador ‘com a part dèbil de la relació’ i manifesta la voluntat d’establir una regulació a mig camí entre la llibertat d’empresa i de mercat i l’existència d’una activitat necessàriament subjecta a regulació i supervisió. Soler ha destacat els tres punts centrals de la normativa: l’obligació d’establir un control de menors a la porta; un enduriment de les sancions per als locals en els casos en què es vulneri la normativa vigent, i que una part important dels ingressos que se’n deriven vagin destinats a programes contra la ludopatia. El control d’accés no es farà només als menors, sinó que la Generalitat també posarà a disposició dels locals el registre de persones amb problemes reconeguts de ludopatia a les quals no podrà deixar entrar. Per tant, aquesta mesura farà que les cases d’apostes hagin de destinar personal extra a controlar els accessos.

El govern balear demanarà que es declari Sant Antoni zona catastròfica. El consell de govern ha acordat d’instar el govern espanyol que declari el municipi de Sant Antoni de Portmany zona afectada greument per una emergència a conseqüència dels danys materials causats per l’episodi de vent molt fort i pluges de dimarts passat, 22 d’octubre. L’acord, proposat per la Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització, explica que el temporal va afectar una zona forestal d’entre 250 i 300 hectàrees, un centenar d’habitatges, cinc vehicles, línies de baixa tensió que van deixar sense subministrament elèctric prop de cinquanta cases, el poliesportiu municipal, pistes de pàdel, mobiliari urbà i senyals de trànsit, i que va obligar a tancar dues carreteres (EI651 i EI541) i vials. A més, insten el consell de ministres espanyol a adoptar altres mesures per a ajudar a la recuperació íntegra dels danys soferts en el municipi eivissenc.

Espot nega que el govern pagui els avortaments a l’estranger. El cap del govern, Xavier Espot, ha negat que el seu executiu pagui els avortaments a l’estranger a través de la Seguretat Social, tal com va dir la magistrada del Tribunal de Corts, Canòlic Mingorance, a la seu de l’ONU a Ginebra. Espot ha explicat que les declaracions de Mingorance s’han d’emmarcar en un context ‘molt determinat’, i que la batlle va respondre a unes afirmacions falses i tergiversades sobre Andorra. Ha remarcat que la CASS no paga cap tractament que no formi part de les nomenclatures legals, però ha reconegut que hi havia un paquet de mesures i ajuts perquè si una dona decidia d’avortar fora d’Andorra no n’acabés patint les dures conseqüències econòmiques. Per part de la CASS, han precisat que sí que es reemborsaven els avortaments per causes mèdiques i fins a 180 dies de gestació i han derivat la decisió als metges, que són els qui fan les ordres dels expedients. El col·lectiu feminista Stop Violències ha qualificat d’hipòcrita el govern per tenir un discurs diferent a l’exterior. La presidenta de l’associació, Vanessa Mendoza, ha acusat el govern d’Espot de fer un discurs ambigu i de faltar a la veritat constantment. Amb tot, també ha reconegut la seva satisfacció perquè, amb aquest cas, ‘la gent del país ha pogut comprovar que una cosa és el que fem a casa i una altra cosa el que diem fora’.

UN ADÉU SENTIT
S’ha mort el sociòleg Rafael Lluís Ninyoles i Monllor (València, 1943), considerat un dels fundadors de la sociolingüística catalana, al costat de Lluís Vicent Aracil. Es va llicenciar en dret i es va doctorar en sociologia per la Universitat de València. Fou professor de sociologia de les universitats de València i Alacant. Va treballar com a expert a la Diputació de València i a la Generalitat, on va ser cap del Servei d’Investigació i Estudis Sociolingüístics. Fou allà on va crear i desenvolupar la base de dades sociolingüístiques més extensa del País Valencià.

LA XIFRA
400 autobusos han omplert Òmnium i l’Assemblea Nacional Catalana per assistir a la manifestació de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem espanyol.

TAL DIA COM AVUI
El 25 d’octubre de 1979, el Consell Preautonòmic del País Valencià lliura al congrés espanyol una acta on figura que el 95% dels municipis valencians, que representen el 98% dels valencians i del cens electoral, demanen l’estatut d’autonomia. Mentre això passa, bascs i catalans voten els seus respectius estatuts d’autonomia.