15.06.2017 - 22:00
L’anunci de la data i la pregunta del referèndum ha acabat de sacsejar les cúpules i els dirigents dels comuns i de Podem. Un cop s’ha sabut que el govern es disposa a convocar el referèndum sobre la independència l’1 d’octubre vinent, hi ha hagut reaccions diverses entre les formacions polítiques: des del suport total al referèndum unilateral que han comunicat els Anticapitalistes de Podem i En Marea, fins a la bel·ligerància expressada pels diputats de CSQP Lluís Rabell i Joan Coscubiela. Arriba el moment de la definició.
Els peròs dels comuns
La primera reacció dels comuns a l’anunci de la data i la pregunta del referèndum la va formular el dirigent Xavier Domènech, que va qualificar-lo de simbòlic. ‘Valorarem la proposta quan la coneguem, que és el que farà el conjunt de la ciutadania’, va dir. ‘Fan falta realitats, saber amb quines garanties treballa el govern.’ I acabava: ‘Catalunya té una absoluta necessitat d’un referèndum, però s’ha de fer bé.’
Domènech es reunirà la setmana vinent amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per parlar-ne. Els comuns han expressat sempre de la necessitat que el referèndum es faci ‘amb garanties’ i que pugui tenir reconeixement de la comunitat internacional. La posició sobre aquesta qüestió continua essent de distància i de tebiesa.
La cara més coneguda i representativa dels comuns és la batllessa de Barcelona, Ada Colau, que manté el silenci sobre el referèndum. El tinent batlle accidental, Gerardo Pisarello, evitava de donar-hi un suport total en una entrevista a TV3 la setmana passada, i insistia a dir que hi havia d’haver garanties en la votació: ‘S’ha anunciat una data i una pregunta però no el com. Encara no s’ha concretat res. I explicava això sobre el supòsit que el govern espanyol usés la via repressiva per a aturar el referèndum: ‘Nosaltres serem al costat de les institucions catalanes, sens dubte.’
Jaume Asens, també tinent batlle de Barcelona, deia en un article a Crític que seria decisiva ‘la capacitat d’entesa dels comuns i dels independentistes per al desenllaç’.
Els recels de Catalunya Sí que es Pot
La qüestió de les garanties també es repetida pel portaveu de Catalunya Sí que es Pot i pel president del grup parlamentari, Joan Coscubiela i Lluís Rabell. Tots dos han insistit a Puigdemont que cal complir les garanties per a la realització de referèndums que estableix el codi de bones pràctiques de la Comissió de Venècia del Consell d’Europa. Rabell dóna per fet que la votació ‘no podrà adaptar-se als paràmetres de la Comissió de Venècia’, i demana que el govern provi de ‘canviar escenaris polítics’ que puguin permetre un acord amb l’estat amb un altre govern a Espanya.
Joan Coscubiela va menystenir l’anunci de la data i la pregunta: ‘La prova que l’anunci de referèndum d’ahir no té cap efecte és que el govern espanyol, sempre actiu i agressiu judicialment, no ha fet res.’
La prova que l'anunci de referèndum d'ahir no té cap efecte, és que el Govern espanyol,sempre actiu i agressiu judicialment,no ha fet res.
— J.Coscu (@jcoscu) June 10, 2017
Tot amb tot, aquesta setmana la fiscalia ha acabat portant al tribunal l’anunci fet per Puigdemont i Junqueras, i l’ha incorporat a la querella contra la consellera Meritxell Borràs per haver anunciat la compra d’urnes.
Però, dins Catalunya Sí que es Pot, hi ha veus divergents sobre aquesta qüestió. Els diputats de Podem tenen una posició més pròxima al referèndum unilateral. El secretari general de Podem Catalunya, Albano-Dante Fachin, diu que no és la seva primera opció, que s’estimaria més que fos acordat perquè pogués ser vinculant. Però hi dóna suport ‘com a mobilització’.
Podem: proximitat a Catalunya; fredor a Espanya
Aquesta posició defensada per la direcció de Podem Catalunya fou ratificada per les bases. La majoria dels noranta-cinc cercles que té actius Podem al Principat van votar a favor de donar suport al referèndum tot i no considerar-lo vinculant.
Però la posició que té la direcció espanyola de Podem, encapçalada per Pablo Iglesias, és força més prudent. La primera reacció d’Iglesias a l’anunci de la data i la pregunta fou gairebé d’alarma, dient que aquest referèndum no podia ser ‘acceptable’. ‘Això no serà un referèndum legal, ni verificable, ni servirà per exercir el dret a decidir. Pot ser una manifestació legítima que no s’ha de criminalitzar, però no un referèndum legal’, va dir.
Els Anticapitalistes de Podem, a favor
Però dins l’estructura espanyola de Podem el punt de vista d’Iglesias no és pas compartit per tothom. El corrent més d’esquerres de Podem, els Anticapitalistes representats per l’eurodiputat Miguel Urbán, han deixat clara, nítidament, la defensa del referèndum unilateral. En un comunicat deien: ‘Les lleis no estan per sobre de la democràcia.’ I afegien que defensar el dret de decidir era defensar un dret democràtic fonamental. Tot i reconèixer diferències profundes amb les forces polítiques que encapçalen el procés independentista, consideren que el referèndum és una demanda majoritària del poble català, amb un suport ampli de sectors que no són independentistes. ‘Negar-ho és negar la democràcia i obrir el camí cap a posicions perilloses’, deien també.
‘Donem suport al referèndum de l’1 d’octubre, i cridem tota l’esquerra de l’estat espanyol a organitzar la solidaritat amb els drets democràtics del poble català’, afegien. Per ells, ‘el referèndum desobedient de Catalunya’ ajudarà a accelerar el procés per a debilitar el règim del 78, que de retruc servirà per a millorar la democràcia espanyola.
Suport d’En Marea
I no únicament els Anticapitalistes. En l’entorn de Podem, la coalició d’esquerres gallega En Marea també ha expressat el suport al referèndum de l’1 d’octubre. El portaveu d’En Marea, Luís Villares, diu que s’ha d’atendre el consens de la societat catalana en favor del referèndum; que preferiria que fos pactat amb l’estat però que ‘arran de la impossibilitat que això sigui així per l’obstinació del govern de Rajoy’, és favorable a donar-hi suport igualment. ‘Quina por hi ha a demanar a la gent què opina?’, va dir.
