05.10.2024 - 19:23
|
Actualització: 05.10.2024 - 19:50
El consell nacional de Catalunya en Comú ha aprovat la ponència política i organitzativa per a la IV Assemblea Nacional del partit, que es farà els dies 16 i 17 de novembre. El document situa la missió dels Comuns a encapçalar la construcció d’una majoria política social que els permeti d’interpel·lar un espai social molt ampli, i els defineix com una força de lluita i de govern. Segons la ponència, Catalunya és en una etapa de transició després del procés d’independència, que consideren finit, amb una recomposició d’espais en què veuen opcions de creixement electoral. Els Comuns opten per un autogovern fort basat en el finançament singular dins un estat espanyol federal plurinacional i situen les eleccions municipals del 2027 com un desafiament estratègic prioritari.
El text considera que el darrer cicle electoral no ha estat positiu per a Catalunya en Comú, en un context polític diferent del de fa deu anys i en un moment de menys mobilització. Tot i això, diuen que han estat determinants en la nova etapa que s’ha obert a Catalunya, que qualifiquen de transició després d’haver tancat la dècada del procés.
Els Comuns consideren que s’obre un nou cicle polític en què la societat catalana es retroba en un “nou catalanisme”. Sobre això, alerten que Catalunya té dues opcions: o bé una majoria orientada cap a les elits i els poders econòmics, o bé la construcció d’una majoria popular. La ponència defensa que Catalunya en Comú encapçali aquesta “majoria popular, social i climàtica”. En termes electorals, opten per interpel·lar un espai social més ampli que s’identifica amb els valors de l’esquerra i del catalanisme, i veuen possibilitats de creixement una vegada superats els blocs del procés. Consideren que els espais electorals es recomponen i que això els obre noves oportunitats.
En tot cas, afegeixen que guanyar l’hegemonia no es fa solament a les institucions, sinó també amb la batalla cultural, l’impuls de moviments socials i la pressió des de la societat. Per això, es defineixen com una força de lluita i de govern.
La ponència també reconeix que Catalunya en Comú ha anat configurant una identitat, però assenyala que cal que aquesta identitat sigui més reconeixible i diferenciada en el panorama polític català, que consideren complex.
“La fi del procés no és la fi del conflicte social”
El text opta per un nou pacte amb l’estat espanyol per a assolir un autogovern fort basat en el finançament singular i el reconeixement del caràcter plurinacional i plurilingüe de l’estat. A més, subratllen que Catalunya necessita un finançament propi com a eix central d’un autogovern renovat i que el canvi en el sistema de finançament ha de ser una oportunitat per al conjunt de territoris del règim comú per a satisfer les seves aspiracions a un finançament just, que consideren legítimes.
La ponència remarca que la fi del procés no és la fi del conflicte nacional i recorda que Catalunya és l’únic territori que no té un estatut aprovat pels ciutadans. Així mateix, assenyalen que mantenen el referèndum com a horitzó: “La resolució del conflicte implica referendar un acord, que s’ha de construir entre les forces polítiques catalanes i després pactar amb l’estat com a culminació del procés de diàleg.”
Eixos d’acció política
La ponència també fixa els eixos d’acció política que s’hauran de definir a l’assemblea del novembre. Els Comuns opten per la transformació ecològica i social, el feminisme, l’ampliació de drets laborals amb l’objectiu d’arribar a les trenta-dues hores setmanals i situen l’habitatge com a primera prioritat, amb mesures com ara la regulació dels lloguers de temporada i l’impuls d’un gran parc públic d’habitatge.
També defensen una única xarxa integrada en els àmbits educatius i sanitaris i una reforma fiscal que equipari l’estat espanyol a la pressió fiscal dels països europeus, amb un impuls a la fiscalitat verda. Respecte de la política migratòria, opten per una reforma de la llei d’estrangeria i per un canvi en el model d’acollida actual. També proposen un pacte per a un nou model turístic.
Organització
En l’àmbit organitzatiu, la ponència destaca el desafiament d’augmentar la participació dins el partit i fora i de tenir més arrelament a tot el país. També marca l’objectiu de créixer com a organització amb més inscrits i situa les eleccions municipals del 2027 com el gran desafiament a què Catalunya en Comú ha de dedicar tot l’esforç.
