01.07.2017 - 10:27
|
Actualització: 01.07.2017 - 11:46
Els debats que estan celebrant els ‘comuns’ a les 8 vegueries catalanes per fixar el seu posicionament sobre l’1-O barregen no considerar-ho com “el referèndum que necessita Catalunya”, ha explicat a Europa Press fonts assistents a diverses trobades.
El coordinador de CatComú, Xavi Domènech, va remetre una carta als inscrits a la que ha tingut accés Europa Press, i on els emplaçava a participar presencialment a les reunions per expressar la seva opinió respecte al posicionament del partit sobre l’1-O que fixessin en una reunió de la Coordinadora Nacional del partit el 8 de juliol a Terrassa, han explicat altres fonts del partit.
En la missiva, Domènech explicita que el 8 de juliol s’avançarà cap a “un primer posicionament” fins a tenir més informació de les pretensions del Govern, i que també podran debatre els inscrits en CatComú.
Domènech destaca a la carta que l’avenç en la consecució de suports a favor del dret a decidir dels catalans tant en l’Estat com a nivell internacional és un compromís dels ‘comuns’ i, sense oblidar aquest objectiu, raona que, després de l’anunci del Govern de la data del referèndum, els “correspon valorar la situació política que ofereixen els propers mesos”.
Els nou debats dels ‘comuns’ –es realitzaran dos a la vegueria de Barcelona, a L’Hospitalet de Llobregat i a Manresa– se celebraràn abans del 8 de juliol, després d’avançar els dos de Barcelona, que estaven prevists per després.
Assistents a les trobades han destacat que la participació als debats, als quals acudeixen grups d’entre 70 i 90 inscrits, és alta i s’espera que en els de Barcelona encara sigui més: “Esperem que els debats presencials aconsegueixin els 1.000 participants”.
PARTICIPACIÓ L’1-O
Un altre dels aspectes que es debaten és la manera com els ‘comuns’ participaran, després que Domènech hagi reiterat que CatComú “estarà a l’1-O”.
A la trobada de Tarragona del dimarts, el posicionament va ser “unànime” en no entendre l’1-O com un referèndum i majoritari en la voluntat d’acudir a votar, expliquen fonts assistents al debat a Europa Press, que aclareixen que també va haver-hi participants que van considerar que els ‘comuns’ no haurien de participar.
Al debat de Girona del dimarts, per contra, el sentiment majoritari va ser no acudir a la convocatòria del Govern per no considerar-la un referèndum, han explicat altres fonts, mentre que el 88% d’adherits a Comú de Lleida van recolzar en una consulta que es va tancar el dilluns el suport al referèndum “entenent que aquest ha de ser vinculant, efectiu i reconegut internacionalment”, després de celebrar el seu debat el 22 de juny.
“Si hi ha urnes, molts dels assistents als debats aniran a votar, encara que hi ha qui afirmen que no ho faran. Uns defensen amb bel·ligerància que aniran a votar i que cal anar a votar. Uns altres defensen amb bel·ligerància que no ho faran i donen les seves raons”, segons les mateixes fonts que afirmen que aquesta pluralitat interna en el projecte dels ‘comuns’ reflecteix la societat, i que el fet que en les trobades es debatin totes dues coses sense problemes és la via cohesionadora que volen per Catalunya.
En el document que treballen els ‘comuns’ es demana comptar per al referèndum amb algun reconeixement internacional, es posa l’accent que la gran majoria de catalans se senti interpel·lat a participar, i s’explicita la reivindicació de base de CatComú: “Un referèndum ha de ser efectiu jurídica i políticament”.
S’han celebrat ja els debats d’Alt Pirineu i Aran –el dijous–, i dimarts que ve, coincidint amb el dia en el qual el Govern preveu explicar el seu pla per aconseguir el referèndum de l’1-O, se celebraran altres tres debats a Vilanova i la Geltrú (Barcelona), Tortosa (Tarragona) i Mollet del Vallès (Barcelona), i, després de les explicacions del Govern, dijous que ve es duran a terme les de L’Hospitalet i Manresa.
L’ordre del dia de les trobades és informar de les accions realitzades des de l’Assemblea fundacional del 8 d’abril i els propers passos previstos deliberar col·lectivament respecte a l’acutal context polític de Catalunya.
Un altre punt que s’abordarà és: ‘Realitzar el debat que ens ha de portar a definir el codi ètic, a partir del document de Principis ètics i radicalitat democràtica aprovat a l’Assemblea’, que un dels compromisos de l’adreça dels ‘comuns’ va adquirir en la seva constitució.
