Els còmplices de la Hispanitat

La commemoració pública de l’efemèride del 12 d’octubre, data de l’arribada de Cristòfor Colom a costes americanes, representa un acte intolerable d’enaltiment del colonialisme i l’imperialisme. Encara més, representa una befa davant la realitat històrica del genocidi de la població indígena americana per part dels colonitzadors-conqueridors, i un acte de nacionalisme espanyol agressiu contra tots els pobles que oprimeix i ha oprimit. És per això que la celebració pública d’aquesta data resulta intolerable, i és per això que el feixisme s’hi sent tan còmode.

La Hispanidad, un calc matusser del concepte de Cristiandat, no deixa de camuflar allò que s’havia anomenat la Raza, i que per a Amèrica ha significat segles de dominació. Perquè a l’Amèrica Llatina l’indígena ha estat fagocitat per la hispanitat en tot allò que representa la destrucció de la seva cultura, però ha estat escrupolosament expulsat de la Raza perquè la seva força de treball ha estat l’objecte de l’explotació hispànica. La hispanitat, lluny d’agermanar pobles a banda i banda de l’Atlàntic, oblida opressions passades i en justifica de modernes al si de les societats americanes. D’aquí ve que, al marge de races i hispanitats, a Veneçuela el govern d’Hugo Chavez dignifiqués i rebategés el 12 d’octubre com a Dia de la Resistència Indígena.

Però la versió oficial de la Hispanidad no parla solament de la conquesta, el genocidi i l’explotació en termes de ‘proyección lingüística y cultural más allá de los límites europeos’, sinó que també referma l’opressió nacional en el marc peninsular.

Això explica que es justifiqui el 12 d’octubre també com la commemoració d’un moment en què s’era a punt de ‘concluir un proceso de construcción del Estado y la integración de los reynos de España en una misma monarquía’, argument manifestament fals i anacrònic que amaga el caràcter violent i repressiu de la incorporació dels Països Catalans al projecte d’estat-nació espanyol.

Tot plegat no és superflu, perquè precisament la monarquia borbònica és el símbol central de la celebració del 12 d’octubre, juntament amb l’exercit. Ambdós són representants ferms i hereus de la concepció franquista de l’estat. Perquè el 12 d’octubre és, a aquesta banda de l’Atlàntic, un acte d’adhesió a les estructures de l’estat pactades pel règim constitucional post-franquista del 78.

La transició va significar un abandonament de les posicions més fermes de l’antifranquisme en pro d’un fals consens que incloïa el feixisme. Aleshores i avui, l’autèntic consens popular, erigit sobre la base d’anys de lluita contra totes les menes d’opressió que encarna l’estat espanyol, xoca amb la interiorització del panegíric monàrquic i feixista com a propi per part d’alguns agents institucionals.

Això ha implicat una acceptació i normalització de la simbologia espanyolista i monàrquica institucionalitzada per la constitució del 1978 com un corpus simbòlic neutre que bloca qualsevol mena de discurs crític amb l’status quo.

En darrer lloc, no podem passar per alt el component feixista de la jornada, perquè aquesta data és reivindicada pel feixisme espanyol com a celebració pròpia sota l’empara de l’aparell de l’estat i l’espanyolisme institucional. Una societat plenament democràtica no pot tolerar cap mena de manifestació pública de feixisme. No ens val cap fal·làcia sobre el dret a les llibertats d’expressió i opinió, car acceptar l’exercici d’aquests drets a organitzacions feixistes implica esclafar els drets a la dignitat i la integritat de les persones. Feixisme, ni als Països Catalans ni enlloc!

En resum, la celebració de la Hispanidad es basa en un falsejament històric que silencia opressions colonials i nacionals sota una pàtina de suprematisme cultural mal dissimulat. Això pretén justificar les estructures de l’estat-nació, encarnades per la monarquia borbònica i l’exèrcit, amb complicitat mútua entre institucions del 78 i el feixisme.

Quim Serra i Toro, historiador i conseller de la CUP – Capgirem Barcelona al districte de Gràcia