Els Comín

Aquest dijous, va morir a Flandes Maria Lluïsa Oliveres, mare del conseller i eurodiputat Toni Comín. Va morir a l’exili, passant els seus darrers dies amb el seu fill exiliat i amb tota la família reunida al seu voltant.

El pare de Toni Comín, Alfonso Carlos Comín, va ser un gran polític i sociòleg, creador del moviment influent Cristians pel Socialisme i militant des dels anys cinquanta per la democràcia i la transformació social.

Maria Lluïsa i Alfonso Carlos es van casar l’any 1961. El gener de 1969, arran de l’estat d’excepció decretat pel franquisme, Alfonso Carlos fou detingut i ingressà per primer vegada a la presó, on tornaria després en una segona ocasió. El 1973 li van detectar un càncer que posà fi a la seua vida el 23 de juliol de 1980. Va tenir temps de ser elegit diputat al parlament per les llistes del PSUC, però no va tenir temps d’aportar a la reconstrucció institucional el seu gran bagatge ideològic i la seua enorme capacitat personal.

L’any 2003, el seu fill Toni va ser elegit diputat al mateix parlament per Ciutadans pel Canvi, el grup articulat al voltant de Pasqual Maragall que es presentava en coalició amb el PSC. Després de la sentència contra l’estatut, com tants altres, va evolucionar cap a l’independentisme i va participar, amb ERC, en la creació de Junts pel Sí. Fou nomenat conseller de Salut del govern presidit per Carles Puigdemont. El 30 d’octubre de 2017 se’n va anar a l’exili i d’ençà del 2019 és eurodiputat de Junts. Abans, el juliol del 2018, el seu germà Pere havia anat a morir al seu costat, perquè tota la família pogués passar junta aquells darrers dies.

Poc després, Maria Lluïsa Oliveres, que no era només “la mare de” i “l’esposa de”, va explicar en una entrevista colpidora com havia viscut la presó, primer, i l’exili, després; la presó del marit i l’exili del fill. I en aquella entrevista va explicar que havia animat el seu fill Toni a exiliar-se, precisament, per l’experiència viscuda durant el franquisme.

Martxelo i Maria, aquesta és únicament la història d’una família catalana. I l’he centrada en tres dels seus membres, tot i que en té d’altres de molt destacats, com la Maria, el Pere o la Betona mateix, una activista incansable també en mil batalles. Però no és això i prou. Perquè la seua història també és la història viva del meu país. La història feta exemple concret de la tenacitat dels catalans a l’hora de lluitar per la llibertat i la justícia social.

Fa molt mal que, pel seu compromís amb la nostra societat, els Comín hagen de passar per tot això que han passat al llarg de diverses generacions. Però alhora, i precisament per això, reconeixem en ells una saga per la llibertat, una referència titànica, un orgull per a la nostra nació i tota la seua gent.