Els colpistes no fan autocrítica

TEMA DEL DIA
Renyar. El parlament continua investigant les conseqüències de l’aplicació de l’article 155. De moment, els qui les paguen són els membres del govern de Carles Puigdemont. La setmana passada van comparèixer el vice-president Oriol Junqueras i els consellers Raül Romeva, Dolors Bassa, Josep Rull, Joaquim Forn i Jordi Turull, que van poder explicar-se, però en acabat van tornar a la presó, on són d’ençà de fa dos anys. Avui ha estat el torn d’alguns dels exiliats: el president Puigdemont, el conseller Lluís Puig i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, de Suïssa estant. L’ex-diputada de la CUP Mireia Boya ho ha pogut fer presencialment i ho ha aprofitat per renyar durament  tots els partits independentistes, inclòs el seu.

Puigdemont ha comparegut des del Parlament Europeu. L’escenari no és casualitat. El decorat de la cambra de Brussel·les forma part de la victòria contra la justícia espanyola que ha aconseguit i es pot interpretar com un missatge adreçat a tots aquells que el pressionen aquests dies perquè torni a encapçalar la llista de Junts per Catalunya al Parlament de Catalunya. Però, escenaris a banda, el missatge ha estat molt clar: el 155 va ser un cop d’estat. Els primmirats l’acusaran de banalitzar el concepte ‘cop d’estat’, però el diccionari diu que prendre violentament el poder polític d’un país és un cop d’estat. El 155 va ser exactament això: l’estat va prendre el poder de la Generalitat, empresonant o obligant el govern elegit democràticament a exiliar-se. No ho va fer amb tancs ni amb tricornis, perquè els cops d’estat ja no es fan amb exèrcits: ho va fer amb una interpretació colpista del marc legal vigent, vulnerant fins i tot les opcions de diàleg que ofereix la llei.

Sigui com sigui, Puigdemont no ho ha pogut discutir amb els autors del cop d’estat, els partits signants de l’aplicació del 155, el PSC, el PP i Ciutadans, perquè una vegada més no hi eren. Aquesta vegada Ciutadans ha mantingut la seva absència de la comissió, potser perquè insultar una persona que no pot ser present a la sala no els dóna tant rèdit mediàtic. Algú que té immunitat gràcies a la seva condició d’eurodiputat però no pot trepitjar l’estat espanyol perquè no acata les decisions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. El mateix tribunal que va reconèixer la immunitat del vice-president Oriol Junqueras com a eurodiputat, però com que està segrestat en una presó espanyola no pot exercir el càrrec pel qual va ser escollit.

L’independentisme fa dos anys que es llepa les ferides, cercant què va fer malament l’octubre del 2017 . És saludable que ho faci, sobretot si, com diu Jordi Cuixart, s’ha de tornar a fer i, per tant, val més aprendre dels errors, que n’hi van haver segur –la prova és que no va guanyar. Però l’autocrítica, per a ser efectiva, ha d’anar acompanyada d’un pla estratègic, si pot ser compartit, com han demanat Mireia Boya i Marta Rovira contundentment. Presó i exiliats han reclamat això mateix als partits independentistes, al marge de les sigles en què militen: recuperar la unitat estratègica perduda de fa dos anys. Prioritzar la lluita per la independència per sobre de la lluita per l’hegemonia política. Una crida que arriba en mal moment, després del trencament del govern, amb la convocatòria d’unes eleccions autonòmiques i una clara desmobilització cívica. Però presos i exiliats encara tenen autoritat sobre els seus partits, que viuen en l’enfrontament permanent.

Aquesta autoflagel·lació independentista contrasta amb l’absència d’autocrítica dels que van fer possible el 155 i són corresponsables de les seves conseqüències, greus políticament i amb un elevat preu per part de les víctimes. Cap dels tres partits impulsors del 155 encara no ha demanat perdó. No hi ha cap reflexió sobre si van fer res malament, si es va vulnerar cap dret democràtic, si s’ha fet mal a persones, a les famílies, empresonant-los, perseguint-los, per les seves idees. No solament no s’admeten comissions d’investigació al congrés espanyol, sinó que quan n’hi ha una al Parlament de Catalunya no hi assisteixen perquè diuen que es ‘propaganda independentista’. Mentre l’estat espanyol, i els partits que el defensen, no demanin perdó per aquell cop d’estat, serà molt difícil d’establir un diàleg sincer de govern a govern.

MÉS QÜESTIONS
El Botànic acorda la futura llei del joc. Després de mesos de discrepàncies en algunes qüestions, sembla que hi ha acord. Els partits que donen suport al govern del Botànic han presentat conjuntament les esmenes a la llei del joc. El PSPV, Compromís i Unides Podem n’han acordat les esmenes, encara que inicialment diferien en aspectes com ara la distància mínima que hi havia d’haver respecte d’un col·legi per a autoritzar una sala d’apostes. Els socialistes volien que la distància fos de 700 metres; Compromís i Podem, de 1.000 metres. Finalment, segons l’acord entre tots els partits, es prohibirà la instal·lació d’aquests locals a menys de 850 metres d’un col·legi o d’un centre mèdic. Solució salomònica. Els partits han decidit d’actuar arran de l’alarma social causada per la proliferació d’aquests locals, que tenen per víctimes principals els més joves. La reforma de la llei del joc la va aprovar el Consell al final de la legislatura passada, però no hi va haver temps perquè les Corts la ratifiquessin.

Puig refusa d’assumir Rodalia sense un nou finançament. Si no hi ha més diners, el Consell no pot assumir més traspassos. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha indicat que seria oportú que hi hagués un traspàs de competències de l’estat espanyol a les comunitats autònomes en els trens de rodalia. No obstant això, ha dit que sense el finançament adequat no es farà el traspàs, perquè no es pot assumir una competència sense recursos. Puig ha recordat que a l’àmbit més pròxim es poden solucionar més bé els problemes, com s’ha palesat amb Ferrocarrils de la Generalitat, perquè les decisions es prenen més ràpidament. També ha dit que seria bo que hi hagués una intermodalitat i una vinculació dels sistemes de transport, però ha insistit que aquesta transició de competències ‘ha de ser clarament finançada; si no, és impossible’.

El parlament balear aprova la llei contra el turisme d’excessos. El parlament ha aprovat la llei contra el turisme d’excessos (anomenat també ‘de borratxera’) per a la millora de la qualitat de les zones turístiques, una norma pionera que incorpora mesures contundents en determinades zones –’West End’ a Sant Antoni, l’Arenal i Magaluf, a Mallorca– en favor del turisme de qualitat i sostenible, segons que ha dit el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, que n’ha estat l’impulsor. Negueruela ha destacat que encara que la norma pugui implicar dificultats o perjudicis en algun moment, fins i tot l’estiu vinent, s’ha d’esguardar amb ‘mirada llarga’. També ha dit que quan s’acabi la temporada es pot fer un debat ampli, però ha demanat un vot de confiança perquè no hagi d’aplicar-se com a projecte de llei. El conseller ha descartat que la norma creï inseguretat jurídica i ha dit que es respectarien els contractes signats enguany. Tots els grups parlamentaris, tret de Vox, han votat a favor de la ratificació d’aquest decret.

Les administracions catalanes acorden un projecte per a reduir l’efecte frontera. La Generalitat de Catalunya, el Consell Departamental dels Pirineus Orientals i la regió d’Occitània-Pirineus-Mediterrani han arribat a un acord per a impulsar un projecte que elimini l’efecte frontera en el transport públic per carretera a banda i banda dels Pirineus. La iniciativa, anomenada Interreg Poctefa ConnECT, s’aplicarà els quatre anys vinents i tindrà un pressupost d’1,7 milions d’euros, dels quals un 65% anirà a càrrec de fons europeus. Les principals actuacions del projecte seran establir noves rutes transfrontereres que afavoreixin la interconnexió, a més de l’harmonització tarifària i la millora de les plataformes tecnològiques d’informació de servei. Representants del Departament de Territori i Sostenibilitat; del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència; de la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat a Girona; de la Casa de la Generalitat a Perpinyà; i de la resta de socis nord-catalans es van reunir divendres a Perpinyà per forjar l’acord. Algunes de les accions previstes seran la millora de l’accessibilitat a municipis veïns siguin de l’estat que siguin, la prolongació de línies de bus, la integració tarifària dels dos sistemes de transport i la millora de l’accessibilitat a l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya, per fer possible que els habitants de la Catalunya del Nord s’hi puguin desplaçar de manera fàcil i ràpida.

Els fisioterapeutes defensen l’obligatorietat del català a Andorra. El Col·legi de Fisioterapeutes defensa que sigui obligatori de parlar en català per als professionals estrangers que vulguin instal·lar-se a Andorra. És una de les condicions que podria incloure la llei que regularà l’exercici de les professions mèdiques, en què treballen el Ministeri de Salut i el Consell de Col·legis. Aquest col·lectiu de professionals sanitaris recorda que hi ha mitjans per a aprendre la llengua i que si van a qualsevol altre país europeu es trobaran obligats a parlar-hi l’idioma oficial. La degana del Col·legi de Fisioterapeutes, Edith Rascagneres, recorda que no és pas cap mesura discriminatòria: ‘Si calgués per una necessitat específica d’una especialitat del país, qualsevol persona que tingui aquesta titulació, evidentment, vindrà i tindrà dos anys per a formar-se en català.’ Al començament de les negociacions per a l’acord d’associació, el govern va tenir la inquietud que l’obligatorietat del català no fos vista com una discriminació pels professionals estrangers que volguessin venir a treballar a Andorra. Els ambaixadors a Andorra ho van negar.

LA XIFRA
Un 40% és el percentatge de la retallada de la producció de la furgoneta elèctrica de Nissan a la Zona Franca de Barcelona. L’empresa diu que té excés d’estoc tan sols un mes i mig després d’anunciar que en fabricaria més. Concretament, es passarà de 100 unitats diàries a 60.

TAL DIA COM AVUI
El 4 de febrer de 1942 naixia Ovidi Montllor, actor i cantautor alcoià. ‘Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense.’