Els ciutadans de les Illes, els més perjudicats pel preu de la benzina

Els ciutadans de les Illes són els qui paguen més a l’hora d’omplir el dipòsit dels vehicles i, per tant, també són els qui s’han vist més perjudicats per l’augment dels preus dels carburants aquestes darreres setmanes. A tall d’exemple, diumenge, 20 de març, el preu de la benzina 95 era d’1,84 euros per litre a les Illes, mentre que a Catalunya i el País Valencià era uns quants cèntims més barata (1,80 euros per litre en ambdós casos).

Aquesta no és una diferència puntual, sinó que la qüestió fa temps que dura i té molt a veure amb el fet insular. “El 90% del que consumim ve de fora, i el carburant és una d’aquestes coses. Per tant, al seu preu li hem d’afegir el sobrecost històric que sofrim a les Illes per la insularitat”, explica Joan Mayans, president de l’Associació d’Estacions de Servei de les Illes (AESBA). El fet encara té més greuge a Menorca i Eivissa, que sofreixen una doble insularitat, i a Formentera, amb una situació de triple insularitat. Algunes veus del sector indiquen que el preu del transport pot arribar a representar el 47% del preu final. És a dir: un 51% per càrrega impositiva, un 47% del preu de transport i un 2% de marge de benefici de les benzineres.

Així doncs, l’escalada dels preus de la benzina s’ha fet especialment notòria a les Illes. De fet –i cal recordar que parlem de preus mitjans–, el passat 11 de març, va assolir el pic màxim d’1,92 euros, amb algunes estacions de servei on se superaven els 2 euros per litre. En canvi, pocs dies abans de l’esclat de la guerra d’Ucraïna, el preu d’aquest carburant era d’1,67 euros. És a dir, 25 cèntims més barata. Mayans recorda que la primera setmana de març va haver-hi una pujada mitjana de 30 cèntims i que no es va aplicar directament als preus de venda, de manera que algunes benzineres venien a pèrdua fins que es varen anar augmentant els preus de manera gradual. En aquest sentit, també explica que tenen poc marge de maniobra per a influir-hi: “És un mercat boig. No s’hi veu una estabilitat, que és el que necessita. L’escalada de preus ha fet reduir el consum i això tampoc no ens ajuda.”

Tot i això, no ha estat únicament el conflicte, que ha fet augmentar els preus, sinó que la pujada ja venia d’enrere perquè l’oferta mundial del mercat del petroli no s’ajustava a la demanda. Mayans diu que el segon trimestre del 2021 es va reactivar una mica més l’economia i va créixer el consum del carburant, però que a final d’any l’oferta no s’ajustava a la demanda creixent i els preus es van encarir. És a dir, per al 2022 ja es preveia que l’increment dels preus seria important, tot i que la invasió russa d’Ucraïna ha fet que es descontrolessin. “És un mercat desvirtuat, en què les tensions i les sancions que s’apliquen fan que tengui molts alts i baixos, no en qüestió de dies sinó d’hores”, destaca.

A quin preu pagaríem la gasolina si no tingués imposts?

Poques alternatives a la mobilitat interior

Cal tenir en compte la mena de mercat laboral que hi ha les Illes, amb molts fixos discontinus que encara no han començat i moltes persones sense feina. “En aquestes situacions, la gent economitza d’allà on pot i utilitza el cotxe només quan és indispensable. Però també hi ha gent que fa feina a municipis diferents d’on resideix i no els queda més remei que anar fent gasolina”, diu Mayans. Aquest és el cas de Martina Tous, que es dedica a la docència i fa una mitjana de 160 quilòmetres el dia només per a anar a la feina. A aquesta xifra s’hi han d’afegir els quilòmetres que condueix el cap de setmana per a fer vida social i entre setmana per a anar a fer esport o comprar. És a dir: 800 quilòmetres la setmana que li representen uns 80 o 90 euros de dièsel. Amb l’encariment del preu, ha notat que gasta entre 20 i 25 euros més a l’hora d’omplir el dipòsit del cotxe.

En el seu cas, l’ús del vehicle és indispensable: “No tenc opcions viables de transport públic. Tota la zona de Calvià i Andratx –on fa feina– té unes connexions amb Palma poc útils i pràctiques. És una zona molt aïllada, fins i tot per a les persones que hi tenen residència. I és cert que hi ha connexions amb el centre de Palma, però en el meu cas estaria obligada a entrar dins la ciutat i significaria emprar el doble de temps.”

La quantitat elevada de quilòmetres diaris que fa Tous en un territori com és Mallorca és un dels motius pels quals ha acceptat una feina més a prop d’on resideix. “Esper reduir els quilòmetres aviat, però no tothom té la sort o el privilegi de poder demanar un trasllat més a prop de casa”, sentencia. De fet, hi ha molts casos de persones que lloguen un pis més a prop de la feina per estalviar temps i benzina, tot i l’alt cost dels lloguers a les Illes.

Mayans coincideix amb Tous i diu: “La xarxa de transport públic no ha estat a l’altura del que s’ha demandat i no ha funcionat com hauria de funcionar. A l’hivern hi ha pobles on la línia de bus és escassa i tampoc no tenim una xarxa ferroviària que arribi a tots els punts.”

La cistella de la compra, també més cara

A part d’afectar directament la butxaca dels ciutadans de les Illes en el moment de posar benzina, l’augment dels preus afecta directament altres qüestions essencials. Per exemple, el preu de la cistella de la compra, que de per si ja és més cara també pel fet insular i pel sobrecost del transport. El preu de productes de primera necessitat ha crescut un 50% les darreres setmanes i s’espera que encara s’encareixi més. Per un altre costat, s’hi afegeixen els problemes agreujats per la manca de subministraments. L’Associació d’Empreses de Distribució d’Aliments, Begudes i Neteja de les Illes (ADED) ja ha anunciat la manca de subministrament de l’oli de gira-sol i de derivats del blat. El sector primari de les Illes també ha criticat l’augment dels preus del gasoil i ha exigit ajuts per a protegir l’agricultura, la ramaderia i la pesca. De fet, els pescadors de les Illes s’han afegit a les aturades.

Una altra de les conseqüències que té el fort augment dels preus és l’encariment dels bitllets d’avió. En un territori on les úniques opcions de transport fora dels seus límits són l’avió i el vaixell, mitjans que fan servir els mateixos combustibles que com més va més cars són, les conseqüències ja són notòries. De fet, l’Agrupació d’Agències de Viatges de les Illes ja ha advertit d’aquests increments, que poden representar fins a 30 euros més per bitllet en viatges internacionals.

A banda dels ciutadans, les empreses dedicades al transport són un dels sectors que més s’han queixat de l’encariment dels preus. Els transportistes ja han advertit que això els representa un 36% més del cost mitjà anual per a les empreses. Arran de les amenaces d’aturades que podrien posar en perill el subministrament de productes, s’ha demanat al govern espanyol mesures per a pal·liar aquests increments de preu. De fet, ja s’ha ofert una subvenció de 500 milions per als carburants amb ajuts directes, tot i que la rebaixa per cada litre de combustible no es concretarà fins dimarts, 29 de març, segons que ha anunciat el govern espanyol.

Mentrestant, les federacions de transportistes de les Illes, a més d’AESBA, han demanat al govern de les Illes que pressioni el govern espanyol perquè apliqui mesures efectives, atès que en aquests casos el govern balear té poc marge de maniobra. De moment, s’ha aconseguit que el govern de les Illes aporti 5,5 milions d’euros en ajudes per pal·liar les pèrdues del gener i el febrer del 2022. Amb aquest pre-acord signat ahir entre el govern i la Federació Empresarial Balear de Transports s’ha desconvocat l’aturada del transport de mercaderies de dilluns, dia 28. Així i tot, Mayans recorda que falta aprovar una part del Règim Especial de les Illes, la part fiscal, que ajudaria a esmorteir l’escalada de preus.