02.03.2021 - 21:50
El judici que comença avui, finalment, contra els cinc acadèmics que formaven part de la Sindicatura Electoral de l’1-O respon a dos propòsits de la fiscalia, del govern espanyol i del Tribunal Constitucional: d’una banda, que, tot amenaçant i castigant els síndics, el Primer d’Octubre no semblés un referèndum, deixant-lo despullat d’autoritat electoral que vetllés pel bon funcionament de la votació. I en segon lloc, que el turment jurídic i l’amenaça de presó per haver acceptat aquell encàrrec servís d’exemple perquè ningú no gosés tornar-hi. Tres anys i mig després del tancament de la instrucció, comença al jutjat penal número 11 de Barcelona aquest judici contra l’advocada de Girona Marta Alsina; el professor de dret administratiu de la Universitat de Barcelona Marc Marsal; el professor de dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Pagès; la professora de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra Tània Verge; i el catedràtic de ciència política de la Universitat de Barcelona Jordi Matas. La fiscalia els vol empresonar, acusant-los d’usurpació de funcions (dos anys de presó) i desobediència greu a l’autoritat (nou mesos de presó). Si bé alternativament proposa de condemnar-los pel delicte de desobediència a resolucions judicials a una pena de multa de 5.400 euros i un any d’inhabilitació per a supervisar processos electorals.
Una causa començada amb un govern del PP i continuada amb un del PSOE
D’entrada cal dir que la querella inicial de la fiscalia, del 14 de setembre del 2017, fou la primera contra l’organització del referèndum, pocs dies després de l’aprovació al Parlament de Catalunya de la llei del referèndum i la llei de transitorietat i de la designació dels membres de la Sindicatura Electoral. D’entrada, també eren acusats de malversació, però durant la instrucció la jutgessa ho va desestimar. La instrucció va acabar l’octubre del 2018. I fins ara no ha començat el judici, després de dos ajornaments. Durant aquest temps, hi ha hagut quatre fiscals generals de l’estat, dos amb govern del PP i dos del PSOE: José Manuel Maza, Julián Sánchez Melgar, María José Segarra i Dolores Delgado. I en cap moment ningú dins la fiscalia ha mogut ni un dit per retirar una de les querelles més estrambòtiques de tota la repressió judicial contra l’1-O i contra l’independentisme.
Un atac a la llibertat acadèmica
Perquè és un judici que, tal com han denunciat nombroses organitzacions internacionals, atempta contra la llibertat acadèmica. Així ho resumia Tània Verge en aquesta entrevista a VilaWeb: “És un atac a la llibertat acadèmica perquè cap de nosaltres no exercia un càrrec públic. No ens dedicàvem a la política, érem professionals de l’àmbit del dret i de la ciència política. Transferir coneixement és part integral i indestriable de l’àmbit acadèmic, a més de la docència i la recerca. Això implica col·laborar amb institucions públiques i amb més actors en el tractament de problemes socials i polítiques rellevants, posar l’expertesa al servei de les institucions. I més en qüestions relacionades amb l’exercici de drets fonamentals.”
Una desobediència sense demostrar
La fiscalia acusa els síndics de desobediència perquè diu que no van fer cabal dels advertiments del Tribunal Constitucional perquè no exercissin les seves funcions, que no nomenessin els síndics territorials, ni creessin un registre pel referèndum… Que no fessin res. El TC va emetre la resolució el 7 de setembre de 2017 a la tarda, i el BOE la va publicar l’endemà.
El 7 de setembre el govern espanyol del PP havia recorregut contra les anomenades “lleis de desconnexió” del parlament davant el TC, i l’alt tribunal les va suspendre, com també totes les resolucions que se’n derivessin. El TC va acordar la notificació d’aquesta resolució als síndics, advertint-los, per exemple, de possibles conseqüències penals si seguien endavant amb la seva funció, especialment el nomenament dels síndics electorals territorials, la creació d’un registre per al referèndum o més iniciatives. La resolució del TC es va fer pública als mitjans el mateix 7 de setembre a la tarda, però es va publicar al BOE l’endemà. Diu la fiscalia que aquell dia, malgrat l’advertiment, es van prendre decisions, van designar els síndics territorials, per exemple. Però amaga que cap no va rebre cap notificació escrita i comunicada personalment amb la qual es pugui fonamentar la desobediència. En l’escrit d’acusació arriba a dir que el dia 8 va sortir al BOE i que, des del dia abans, “era de coneixement públic perquè se n’havien fet ressò tots els mitjans de comunicació“.
Víctimes d’una arma insòlita del TC
El TC només va arribar a comunicar un advertiment a Marta Alsina i a un membre suplent de la Sindicatura, i per un recurs posterior, del 13 de setembre, que havia presentat l’advocacia de l’estat. Així ho exposa la fiscalia en el seu escrit. Però, sorprenentment, tot seguit fa referència a “la voluntat irrompible dels acusats d’ignorar els acords i els requeriments efectuats pel Tribunal Constitucional”. Una setmana més tard, el TC va acabar activant un mecanisme repressiu nou i insòlit en un estat de dret que li proveïa la reforma de la llei orgànica d’aquest tribunal aprovada el 2015 amb la majoria absoluta del PP i que li permet d’aplicar multes i sancions directament. I així fou com va imposar als síndics una multa diària desorbitada, de 12.000 euros, que podien apujar a 30.000 diaris. L’endemà de la publicació al BOE d’aquella amenaça, els síndics renunciaven al càrrec.
Una usurpació de funcions sense ésser usurpat
La querella va continuar endavant, fins avui. Amb l’acusació afegida de la usurpació de funcions, que té la particularitat que la fiscalia encara no ha dit ni a quina autoritat pública van usurpar la funció ni quina funció en concret. L’escrit d’acusació en cap moment no ho esmenta, i tanmateix la fiscalia demana dos anys de presó per a cadascun per aquest delicte.
La defensa dels síndics confia que el fet que el judici es dugui a terme en un jutjat penal, i no en un òrgan judicial superior com ara el TSJC o el Suprem, els permeti de tombar les acusacions i quedar absolts.
