31.05.2017 - 22:00
|
Actualització: 31.05.2017 - 23:35
‘Això la fiscalia t’ho afina, fem una gestió’, se sent en uns enregistraments publicats l’any passat pel diari Público. Ho deia Jorge Fernández Díaz, que era ministre d’Interior espanyol, al director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso. Era l’octubre del 2014, i d’aquesta manera Fernández Díaz tranquil·litzava De Alfonso sobre la poca solidesa d’algunes de les proves i informacions que examinaven per mirar d’ensorrar polítics independentistes.
Les declaracions dels compareixents a la comissió d’investigació al parlament sobre l’operació Catalunya deixen clara una cosa: la inacció absoluta de la fiscalia i de tots els aparells de l’estat tot i les proves clamoroses de la comissió de delictes molt greus; la connivència de la fiscalia en l’entramat d’una policia paral·lela que es movia per les clavegueres de l’estat. Ningú no mou ni un dit perquè s’investigui a fons en l’àmbit judicial què feia l’operació Catalunya i qui hi havia implicat. El periodista de Público Carlos Enrique Bayo exclamava la setmana passada, desesperat, en la comissió del parlament: ‘Acuso magistrats i fiscals d’encobriment, de prevaricació… Si us plau, querelleu-vos contra mi!’
En aquest article apuntem alguns dels fets més escandalosos i que poden ser constitutius de delicte i que la fiscalia ha passat per alt.
Un enregistrament il·legal?
Público va lliurar els enregistraments a la fiscalia general de l’estat en funcions, que dirigia Consuelo Madrigal, perquè fossin analitzats. En aquell moment el ministre Fernández Díaz deia que els enregistraments eren il·legals. I fa un mes, en la comissió del congrés va repetir-ho, i va dir que ell era la víctima de tot plegat. Però la fiscalia general de l’estat no ha obert mai cap diligència per la denúncia feta per un ministre en seu parlamentària segons la qual va ser víctima d’unes escoltes il·legals. I al seu despatx. Tal com observava la periodista Patricia López en la comissió parlamentària, el PP, PSOE i Ciutadans s’han oposat que declarés al congrés l’única persona que havia declarat que sabia com s’havien fet aquells enregistraments i qui els tenia desats: el comissari Eugenio Pino.
Víctima d’un xantatge?
Fernández Díaz també va denunciar haver estat víctima d’un xantatge, és a dir, que algú havia esbombat aquells enregistraments en el moment adequat per fer-li mal per a les eleccions del 26-J. Fernández Díaz volia conspirar amb De Alfonso contra l’independentisme. Patricia López recordava al parlament: ‘Només si el ministre feia alguna cosa que vorejava el límit de la llei podia ser extorquit: si no tingués importància, si fos legal, ningú no hauria tingut interès a enregistrar-lo. Però si no s’analitzen els enregistraments íntegrament no es podrà saber quan menteix Fernández Díaz: si quan diu que va ser enregistrat il·legalment o quan diu que no conspirava.’
Identitats fictícies, ús de fons reservats
Els enregistraments van arribar a Público al mateix temps que el cap d’afers interns destituït, Marcelino Martín Blas, lliurava un informe al jutjat de Madrid que investigava l’enregistrament il·legal d’agents. Era un informe del CNI perquè fos encausada i detinguda la cúpula policíaca de Fenández Díaz: Eugenio Pino, el seu cap de gabinet, José Ángel Fuentes Gago, el comissari Villarejo i el comissari Castaño. ‘Tots han estat implicats en operacions il·legals, entre les quals l’operació Catalunya –explicava López– amb la utilització d’identitats fictícies sense supervisió judicial, guanyant diners amb empreses privades que suposadament es posen al servei de l’estat sense control, amb el pagament de fons reservats i amb la manipulació o la falsificació de documents oficials que es filtren a determinats periodistes perquè facin titulars escandalosos.’
Xantatge a la casa reial
Enrique García Castaño era, fins a començament d’enguany, cap de la unitat central de suport operatiu de la policia. I va ser rellevat del seu lloc quan es va revelar un enregistrament en què confessava que els seus dos ex-companys Eugenio Pino i José Manuel Villarejo feien xantatge al CNI i a la casa reial espanyola amenaçant d’esbombar draps bruts del rei emèrit Juan Carlos de Borbó si els tornaven a cridar a declarar. En el xantatge, hi van participar també els periodistes Eduardo Inda i Manuel Cerdán, d’OK Diario. La fiscalia no ha obert cap investigació.
Emblanquiment de diners, policia paral·lela
L’ex-comissari Villarejo combinava el càrrec a Interior amb les seves empreses privades, amb les quals suposadament va emblanquir 25 milions d’euros, segons un informe que la fiscalia té desat des de fa un any. Però no ha començat cap investigació.
Justament Villarejo reconeix que ofereix serveis propis dels cossos de seguretat amb les seves empreses. Ens trobem amb un cas d’incompatibilitats dels funcionaris públics.
La periodista Patricia López diu: ‘Villarejo m’explica que organitza una policia paral·lela al servei de multimilionaris amb l’ajut i el suport dels seus amics i fiscals. Ho hem publicat, i ningú no ho ha investigat. I vam identificar aquests milionaris: Adrián de la Joya, López Madrid (OHL). I quina casualitat que aquests són els que apareixen en l’operació Lezo. Villarejo és investigat? De cap manera.’
