21.11.2020 - 21:50
Durant el confinament dels mesos d’abril i maig va aparèixer un manifest elaborat i signat inicialment per un grup de dones del vi que després es va obrir a tot el sector: “Manifest en defensa de tots els agents del sector del vi, durant l’estat d’alarma per la crisi del coronavirus”. Aquest manifest va néixer motivat per combatre una informació apareguda de TV3, referida a l’augment del consum d’alcohol als habitatges particulars i el perill dels seus efectes en la salut.
El primer que deixava ben clar el manifest, a diferència de la informació emesa, era que el consum de vi no havia augmentat durant el confinament. I continuava: “És més, els cellers constaten una baixada dràstica de les vendes. Cal tenir molt present que abans de la crisi del covid-19, el consum de vi es realitzava majoritàriament en restaurants i bars. Ara el consum varia d’escenari i s’incrementa als habitatges particulars.” El manifest continuava dient: “El consumidor compra principalment a les grans superfícies, per això podem veure alguna imatge de prestatgeries de vi mig buides. També hi ha botigues especialitzades que per donar sortida al seu estoc i seguir fent costat als elaboradors, fan un esforç creant ofertes i donant facilitats per fer arribar el vi a domicili.”
I aclaria: “Aquestes circumstàncies no impliquen que els cellers estiguin venent més vi. És més, els de dimensió petita i mitjana que són la majoria a Catalunya, no acostumen a participar en la línia de distribució de grans superfícies i han vist parar de cop les seves vendes. Cellers petits i mitjans són els que més patiran les conseqüències de la crisi sanitària, econòmica, social i cultural, ja que la seva principal línia de venda és la restauració i l’exportació. Dues vies que, ara per ara, estan tancades.”
Ara, amb la segona onada de la covid-19 i el tancament de bars i restaurants durant més d’un mes, el sector vinícola torna a partir una altra envestida, quan encara no s’havia recuperat de la primera. Què passa amb els cellers en la situació actual? Quines conseqüències té el tancament de bars i restaurants per als cellers?
Què ha passat amb la segona onada de la covid-19?
Hem parlat amb Mireia Pujol-Busquets, enòloga i copropietària del celler Alta Alella (Maresme). Alta Alella és un celler de mida mitjana que elabora vins de gamma mitjana-alta, que té una línia de vins naturals (el Celler de les Aus) i que en l’elaboració de caves (Mirgin) han optat per la gamma alta, amb vins de paratge i on totes les referències cavistes són gran reserva. Li hem preguntat de quina manera els afecta el tancament de la restauració en la venda de vins: “Ens afecta moltíssim perquè nosaltres sempre ens havíem centrat en el sector ‘horeca’ [acrònim d’hotels, restaurants i cafeteries]. Ens esforcem molt, treballem de costat amb els nostres distribuïdors, perquè en la majoria de casos han hagut de canviar els seus objectius i estratègies de venda.”
Fins ara, els vins d’Alta Alella no es trobaven en grans superfícies, però aquesta crisi els ha fet redefinir aquesta opció. Explica Mireia Pujol-Busquets: “Hem entrat un parell de vins a supermercats de proximitat, però és un canvi que feia temps que ens rondava pel cap. Creiem que tot i que la crisi de la covid ha canviat els hàbits i els canals de consum, els últims anys hi havia una tendència cap aquí. Els productes de proximitat tenen una forta cabuda en aquesta mena d’establiments i ara fa uns anys que la majoria havien aplicat aquesta política de màrqueting a les seves competències. Nosaltres ens hem decidit a entrar-hi amb la crisi.”
Continua: “El 2019 la nostra facturació va ser un 60% nacional i un 40% d’exportació. Pel que fa al sector de la restauració, tant a la venda nacional com a l’exportació normalment havia estat un 40% a restaurants i un 60% a botigues especialitzades. Però nosaltres treballem amb distribuïdors i cadascú fa servir una estratègia de venda diferent. Actualment tot ha canviat molt i és molt volàtil, per tant qui més qui menys s’ha reinventat, ha augmentat els punts de venda, la venda en línia, etc.” I quan calculen que baixarà la facturació aquest any pandèmic? Mireia Pujol-Busquets respon: “Creiem que hi haurà un 20% menys de facturació, tot i que els dos mesos vinents seran força importants. No sabem quina campanya de Nadal podem arribar a fer.”
Mallorca s’ha quedat sense turisme
També hem parlat amb l’enòleg Andreu Oliver, del celler Can Majoral, a l’Algaida (Mallorca). A les Illes Balears no s’han arribat a tancar bars i restaurants, però un celler que produeix en una illa que viu sobretot del turisme, en temps de pandèmia i confinaments massius i arreu, també trontolla. Ho explica amb molta claredat i cruesa: “La covid-19 ha causat una baixada de vendes important, en el nostre cas d’un 40% aproximadament. Una part significativa del vi mallorquí el consumeixen els estrangers que tenen casa a Mallorca i els que vénen de vacances. Però com que no hi ha hagut temporada turística, molts restaurants no han obert o han fet fallida per falta de clients (sobretot els més dirigits cap al turisme). La resta de la restauració va fent, però amb poca alegria i ja et pots imaginar que la venda de vins que van cap a la restauració ha caigut de forma notable. Ara hi ha una guerra de preus a la baixa que fa por i en la qual nosaltres no entrarem de cap manera.”
Andreu Oliver també explica com ha anat la venda a peu de celler, quines noves estratègies han engegat per a pal·liar la crisi i quins projectes d’expansió immediats els ha frenat la pandèmia: “Les vendes a peu de celler s’han mantingut, bàsicament pels clients de sempre, mallorquins i gent estrangera que té casa a Mallorca. Però els que vivien de l’enoturisme han notat un descens enorme. S’ha fet una forta campanya de promoció, hem fet alguna campanya original i ens hem mogut per repartir vi a domicili com es feia fa un quant temps. Pel que fa a les vendes a fora ha passat el mateix i et poso l’exemple de Barcelona: a començament d’any una botiga especialitzada anomenada La Vinícola, es va fixar en els nostres vins i ens va proposar de ser els distribuïdors a Barcelona. Pocs dies abans que ens tanquessin, l’11 de març, vàrem fer una presentació dels nostres vins amb La Vinícola a la taverna Pervers (carrer Hercegovina). Fou una presentació fantàstica i va anar tot molt bé, però la covid ha capgirat tots els plans que teníem, perquè, com bé saps, els petits distribuïdors no es poden embarcar en nous projectes en un moment com aquest. Això mateix ens ha passat amb una aventura que havíem de començar a Finlàndia. En canvi, el nostre distribuïdor d’Alemanya, que no ven a restaurants sinó que ven a petites botigues especialitzades i també a clients directes, ha pujat un 20% les vendes.”
Preguntem a Mireia Pujol-Busquets quines polítiques públiques reivindica per a pal·liar els efectes de la crisi: “Totes les ajudes que estiguin destinades a la restauració són importants per a nosaltres, perquè hi estem directament relacionats. Entenem la situació, respectem les mesures, però potser s’haurien d’aplicar altres models que han funcionat millor a diversos països, sobretot pel que fa a l’hostaleria. Per exemple, a la ciutat de Nova York han mantingut les terrasses obertes, han triat tenir oberta la restauració a l’aire lliure.”
Estratègies
L’enòloga d’Alta Alella també explica les estratègies en el funcionament quotidià per a frenar els efectes de la crisi: “Seria més fàcil dir que no hem canviat! A part d’aplicar totes les mesures de seguretat per al nostre equip, la part comercial és la que s’ha vist més afectada, els altres processos han continuat més o menys igual, amb les mesures de salut necessàries. No podem viatjar, i en el món del vi es viatja molt. Ens falta el contacte directe amb el client i el distribuïdor. Ens hem reinventat i estem contents d’allò que hem pogut aconseguir. Hem fet servir les eines que tenim: un ordinador i l’enviament de mostres. Hem tastat molts vins per la pantalla amb la majoria dels nostres col·laboradors d’arreu del món. També hem pogut fer presentacions virtuals a la premsa de l’arribada de nous productes al mercat. No podem compartir l’espai físicament, però poder compartir el mateix vi en una copa mitjançant una pantalla ens ha permès d’estar molt més connectats que no ens hauríem pogut imaginar.”
